Passejar pel carrer Aiguafreda, al barri d'Horta, representa un veritable viatge en el temps. Es tracta d'un carrer que era habitat per bugaderes, i que conserva alguns safaretjos antics, on es dedicaven professionalment a rentar la roba. De fet, d'aquests safaretjos n'hi havia hagut a moltes altres zones d'Horta, però amb les remodelacions urbanístiques han anat desapareixent. Probablement si aquests safaretjos han sobreviscut és perquè estan a una zona perifèrica: entre la boca nord del Túnel de la Rovira i l'estació de metro d'Horta.

Carrer d'Aiguafreda. Fotografia: Districte d'Horta-Guinardó.

Cases populars

Al carrer Aiguafreda hi ha vuit cases baixes, i cadascuna d'elles té el seu safareig al davant, a l'altra banda del carrer. El safareig està acompanyat d'un pou, d'on es treia, amb galledes, l'aigua necessària per fer la bugada. Algunes de les cases també tenen un petit pati, amb hort o jardí. Tot i que es tracta d'un barri modest, les cases estan molt netes i ben cuidades, i els veïns es preocupen de tenir plantes al carrer. Ara bé, els veïns denuncien que grups de turistes trenquen la tranquil·litat del lloc i demanen respecte als que vagin a visitar-lo.

Safareig del carrer Aiguafreda. Fotografia: Pere prplz, Viquipèdia.

Al servei de la burgesia

A moltes cases de Barcelona, fins a mitjans del XX, no s'hi rentava la roba. El carrer Aiguafreda, en aquell temps, era rodejat d'horts i camps. El nom del carrer ve, justament, del fet que hi havia molta aigua al subsòl, que sortia dels pous a baixa temperatura. En aquesta zona hi vivien homes que treballaven com a jornalers a les fàbriques de la ciutat, o feien altres feines, com elaborar totxos i rajoles amb la terra de la zona. Les seves dones, des del segle XVIII, es dedicaven a fer de bugaderes per als burgesos de la ciutat. Recollien la roba bruta el dilluns i la tornaven neta el dissabte. Per això a Horta a aquestes cases les anomenaven "les cases de les bugaderes" i la plaça propera es diu actualment "de les bugaderes d'Horta".

Pou al carrer Aiguafreda. Fotografia: Pere prlpz. Viquipèdia.

Sense bugaderes

La majoria dels ciutadans de Barcelona, malgrat tot, no podien pagar les bugaderes perquè els rentessin la roba. La majoria de les dones de les classes populars anaven a rentar la roba al Rec Comtal. El problema és que aquest, a diferència dels pous del carrer Aiguafreda, tenia l'aigua molt bruta, perquè tothom hi abocava deixalles. Amb l'arribada dels safaretjos a totes les cases i, sobretot, amb l'aparició de les rentadores elèctriques, les bugaderes van perdre el sentit i van desaparèixer. Però al carrer Aiguafreda hi ha dones grans que encara recorden haver ajudat les seves mares, de nenes, en aquesta feina.