Les obres de la nova estació de l'AVE de la Sagrera continuen oferint nous descobriments per als arqueòlegs. La darrera troballa ha estat l'aparició de 68 fosses amb 358 esquelets. Segons ha explicat a Efe el responsable d'intervencions arqueològiques del Servei d'Arqueologia de Barcelona, Josep Pujades, la hipòtesi més versemblant és que es corresponguin a soldats espanyols de l'exèrcit de Felip IV (algunes troballes associades de roba i de ceràmica fan pensar, també, que es tracta de restes del segle XVII). Es tractaria de membres de l'exèrcit que va assetjar la ciutat entre agost de 1651 i octubre de 1652, durant la Guerra dels Segadors. En aquells moments, la zona formava part de Sant Martí de Provençals i correspondria a una àrea on haurien acampat les tropes atacants.

L'ombra de la pesta

Tots els morts són homes, de 18 a 35 anys, el que fa pensar en soldats (la majoria estaven despullats, probablement per reaprofitar els seus uniformes). El més sorprenent és que la majoria dels cossos trobats no mostren ferides traumàtiques, el que fa pensar que no van ser morts en combat. Tot sembla indicar que haurien mort de la pesta en una gran epidèmia que va afectar tant als assetjadors com als assetjats. Aquesta epidèmia hauria arribat el 1647 al País Valencià, procedent d'Alger, i d'aquí es va anar propagant cap al Nord. Va provocar els primers morts a Barcelona al gener de 1651. La malaltia va causar molts danys, perquè els catalans havien passat 11 anys de misèria a causa de la guerra i d'una perllongada sequera. La gent menjava males herbes i feia pa amb aglans. Diuen que fins i tot era difícil trobar capellans per atendre espiritualment els malalts, de tants com n'hi havia.

Part del cementiri

Totes les restes trobats estan sent traslladats al magatzem del Museu d'Història de Barcelona a la Zona Franca, on seran sotmesos a estudis exhaustius per confirmar les hipòtesis dels arqueòlegs. Els arqueòlegs, que esperen concloure els seus treballs en unes setmanes, ja van documentar aquesta necròpolis en una primera campanya que es va fer entre 2011 i 2012 i sospiten que aquesta s'estén més enllà dels límits de les obres que s'estan portant a terme. Pujades ha assenyalat que probablement el cementiri era més extens perquè algunes fosses ja estaven arrasades de quan aquesta àrea. situada ara en plena ciutat, eren terres de conreu.

La Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors o de Separació es va iniciar el 1640 amb el Corpus de Sang, la revolta dels segadors que protestaven contra els abusos de les tropes espanyoles destinades a la zona. Davant el buit de poder, els representants polítics catalans van arribar a un acord amb el cardenal Richelieu segons el qual França ajudaria a Catalunya i aquesta, a canvi, es constituiria com a república sota protecció francesa. El suport francès va permetre frenar l'exèrcit espanyol i la guerra va començar a allargar-se. El 1652, finalment, Barcelona va caure en mans espanyoles. Però l'exèrcit francès es negava a retirar-se i va continuar donant suport als resistents. A la fi, el 1659 els governs de França i Espanya van signar el Tractat dels Pirineus: França abandonaria el seu suport als rebels catalans a canvi de la sobirania sobre Catalunya Nord. Era la derrota del projecte republicà català.