El còmic en català està passant per un moment d'efervescència gràcies a l'aparició de nous segells o a l'aposta d'editorial referencials del gènere a casa nostra per publicar part del seu catàleg en la nostra llengua. Coincidint amb una edició del Saló del Còmic de Barcelona, us destaquem cinc novel·les gràfiques traduïdes al català que no poden faltar a la vostra col·lecció.
Rutu Modan, l'autora de còmics que dibuixa 'Túnels' entre Israel i Palestina
Teheran, 1958. Nasser Ali Khan és un músic apassionat al qual, després d'una discussió airada, la seva dona li ha trencat el tar. Com que és un instrument que no es pot reemplaçar, i la seva aflicció és tan gran, Nasser Ali decideix no sortir del llit fins que la mort se l'endugui, girar l'esquena al món i els seus plaers. No es llevarà ni tan sols per menjar el seu plat preferit, el pollastre amb prunes. Els vuit dies que seguiran rebrà la visita de genis, premonicions, somnis i tota classe de records. Marjane Satrapi, autora de Persèpolis ens regala amb Pollastre amb prunes (Reservoir Books) una novel·la gràfica d'un realisme màgic captivador.
Inspirant-se en la imatge del conspirador britànic Guy Fawkes, Alan Moore i David Lloyd van crear a V, el misteriós emmascarat que es rebel·la contra la pèrdua de llibertat i de identitat en una Anglaterra distòpica que ha caigut sota la bota d'un règim feixista. Un món on tot el que no està prohibit és obligatori i en el que un sol home pot marcar la diferència. Guanyadora dels premis Eagle 1982 al millor guionista i a la millor història, V de Vendetta (ECC Còmics) convida a reflexionar sobre la submissió, el desig de llibertat i la rebel·lió davant de la injustícia. Tot un clàssic en la història del mitjà que, amb la màscara de V ja convertida en tota una icona revolucionària i el seu missatge plenament vigent, es publica per primera vegada en català.
[banner-AMP_0]
L'adaptació al còmic d'un dels nostres majors fenòmens literaris. Ambientada en la Guerra de Successió Espanyola, Victus (Norma Còmics) narra la tragèdia d'una ciutat i de l'home que la va defensar. Martí Zuviría, jove alumne del Marquès de Vauban, es convertirà en un geni de l´enginyeria militar i una peça clau en l'assetjament de la Barcelona de 1714. Carles Santamaría i Cesc F. Dalmases traslladen al format vinyeta el best-seller internacional d'Albert Sánchez Piñol. Un tríptic rigorosament documentat i supervisat pel mateix autor, que recrea un dels episodis clau en la història de Barcelona.
El 4 de maig de 1970, la Guàrdia Nacional d’Ohio va disparar contra manifestants desarmats que protestaven contra la guerra del Vietnam a la Universitat de Kent. Quatre estudiants van morir, i vuitanta-nou van resultar-ne ferits. Uns dies abans, un Derf Backderf de 10 anys va veure aquells mateixos guàrdies patrullant prop de la seva ciutat bressol. Utilitzant recursos periodístics, Backderf s’endinsa en el caos d’aquella setmana amb un artefacte de no-ficció que aborda la massacre de Kent State (Finestres) de forma rigorosa i àmpliament documentada, tot furgant en una de les ferides mai curades dels Estats Units.
[banner-AMP_1]
Nova York, 1985. L’assassinat cruent d’Edward Blake, el Comediant, deixa enrere un smiley tacat de sang i mobilitza els escassos lluitadors per la justícia que encara hi queden. Un dels més implacables, Rorschach (Walter J. Kovacs), emprèn una investigació que el farà retrobar-se amb el desencisat Mussol Nocturn (Dan Dreiberg), el poderós Dr. Manhattan (Jon Osterman), el multimilionari Ozymandias, considerat “l’home més intel·ligent del món” (Adrian Veidt), i la rebel i inconformista Espectre de Seda (Laurie Juspeczyk). Junts s’enfrontaran amb un passat terrible, sota l’ombra dels Minutemen, i tractaran de superar-lo per salvar el futur... si és que la fi, cada cop més propera, no arriba abans i destrueix la Terra per complet.
Amb Watchmen (ECC Còmics), Alan Moore (una vegada més) i Dave Gibbons signen potser la millor història de superherois de tots els temps, amb guardons tan prestigiosos com ara els Kirby, els Eisner, els Harvey i fins i tot el premi Hugo, que no havia estat mai concedit a cap còmic.