Quantes vegades has cregut que no la tenies suficientment gran? Quan va ser l'última vegada que vas plorar en públic? Quantes vegades has vist plorar el teu pare? A la que escriu no li cauen pas els anells per respondre a cap d'aquestes qüestions: vaig plorar en públic per últim cop fa menys d'una setmana i he vist el meu pare desmuntar-se diverses vegades: de totes les normes socials intrínseques que li ha traslladat el patriarcat, fer-se el dur no és una de les que practica —almenys ara, que ja supera la seixantena i el que pensin d'ell li és igual—. De la primera pregunta no en puc dir res, jo que tinc vagina i pits voluminosos; potser la llargada de la virilitat és una de les poques opressions que les dones ens mirem des de fora, encara que hi haguem de bregar col·lateralment i el seu pes, irremeiablement, ens posi de nou entre les cordes.
Les preguntes amb què enguany arrenca la 29a edició del Saló Eròtic de Barcelona van dirigides a l'home. Concretament, a tots els homes que no encaixen dins la masculinitat hegemònica, als qui sempre se'ls ha dit que han de ser forts i valents, capaços de superar totes les adversitats sense despentinar-se perquè, si no, no són prou homes, i que també viuen aquesta imposició com un mur d'aïllament. Interpel·lar el sector masculí per integrar-ho en la lluita per la igualtat sexual és un dels eixos principals del Saló, que torna al Pavelló Olímpic Vall d'Hebron d'avui al 19 de juny apostant per la feminització i reivindicant els cossos no normatius en un extens programa inclusiu liderat i comissariat per dones, amb més de 350 activitats.
"Aquesta transformació no pot existir sense l'altra meitat de la població, perquè a ells també els hi afecta el masclisme d'una forma negativa; cada cop més dones se senten al·ludides pel feminisme, però potser qui no s'ha sentit interpel·lat és l'home, especialment els hetero cis, i per això aquesta crida", explica Montse Iserte, psicòloga, terapeuta sexual, portaveu del Saló Eròtic i la persona que en dirigeix les aules psicoeducatives. Coincideix amb ella Cesc Laporta, educador social i facilitador de grups. Al Saló Eròtic dirigeix un taller vivencial i també participa de la taula rodona Unboxing. Com sortim de la capsa de la masculinitat fràgil?, un espai de diàleg per abordar el tema. "Un estudi del Centre Reina Sofia de l’any 2021 presentava que un 20% dels nois d’entre 15-29 anys creu que la violència masclista no existeix. Un de cada 5 joves!". En aquest àmbit, la idea amb la que ambdós treballen està clara: aconseguir que més homes se sumin a una causa que hauria de ser molt més transversal però que, malauradament, encara no ho és.
El missatge que transmet l'anunci promocional d'enguany és força clar.
Cesc Laporta: És clarament un vídeo dirigit als homes. A tots aquells homes que senten la pressió d’haver d’acomplir uns mandats inassolibles, en aquest cas, els mandats de la masculinitat al llit. Si una cosa té la masculinitat hegemònica és que és excloent. Per tant, aquest missatge pot connectar amb un ample espectre d’homes que senten que no donen la talla en la sexualitat. I els interpel·la allà on es senten més fràgils i vulnerables; en no ser prou homes. En contrast a l’home fràgil, apareix el moviment feminista. És molt interessant aquesta contraposició de dones fortes i homes fràgils: un moviment de dones empoderades que lluiten contra l’home hegemònic. El vídeo busca ampliar aquesta escletxa i generar en els homes complicitat amb el moviment feminista, més pels costos que té la pròpia masculinitat que no pas pels danys que causa en les dones i altres identitats.
Montse Iserte: Busca donar la volta a la masculinitat tradicional sota el paraigües del feminisme, que procura la igualtat, i ja fa uns quants anys que el saló està fent aquesta transformació cap aquí. Aquesta masculinitat, que sembla tan impositiva, tan potent, forta i segura, en realitat és la fràgil.
Però qué és exactament la masculinitat fràgil?
M. I: Tot allò que necessita un home per sentir-se acceptat, per no sentir-se jutjat, per sentir-se valorat dins la societat. Hi entraria tot allò que l'anunci mateix està dient, aquests copets a l'esquena, que això no succeeix en altres gèneres habitualment. Tots aquells cànons que han de complir per sentir-se mascles.
C. L: És una característica pròpia de la masculinitat hegemònica, i és que aquesta es construeix en oposició: ser home és no ser dona, homosexual o un nen. Aquest fet requereix als homes un constant i esgotador exercici d’ostentació de la masculinitat i dels rols de gènere masculins. Acomplir els seus mandats, i alhora competir entre nosaltres per veure qui és més home, genera molta frustració. És per això que els homes constantment sentim que la nostra masculinitat està en dubte i ens sentim, en aquest sentit, tant fràgils.
Cesc Laporta, educador social: "Dels homes s'espera que no mostrem el nostre món emocional, ni que ens vinculem afectivament amb la persona amb qui compartim la sexualitat"
I com es manifesta en el sexe o les relacions?
C. L: Dels homes s’espera que sempre tinguem ganes de practicar sexe, que la nostra libido estigui pels núvols. S’espera que siguem actius, dominants i agressius al llit, que la nostra sexualitat giri al voltant dels nostres genitals, que han de ser desproporcionadament grans i amb una potència inversemblant. Hem de tenir ereccions infinites i no tenir-ne mai prou. Les nostres pràctiques i els nostres cossos han de ser sempre cis heteronormatius. Exclosa tota la diversitat, excepte la racial, que és exòtica. Tampoc no hem de mostrar el nostre món emocional, ni ens hem de vincular afectivament amb la persona amb qui compartim la sexualitat: ni mirades, ni seducció, ni ritmes lents. És imprescindible no mostrar interès pels desitjos o límits de l’altri. Tampoc hi ha espai per les cures, ni per pràctiques no normatives. Estem fets per penetrar, però som impenetrables. Prohibit explorar altres formes de sentir plaer o desig. Cal reproduir fidelment la coreografia sexual imposada per la pornografia mainstream, i després explicar-ho arreu.
M. I: Jo com a terapeuta sexual m'ho trobo moltíssim. Molts homes amb disfunció erèctil psicològica generada per l'ansietat i la pressió d'haver de rendir i d'haver de quedar bé. Tres quarts del mateix amb ejaculacions precoç. I bàsicament és la pressió d'haver de complir, perquè un home no pot perdre l'erecció. A teràpia els poso exercicis per poder recuperar aquesta erecció, si és el cas, però també els hi dic que en part la recuperaran quan deixin de donar-li la importància que li donen. Cal desmitificar i trencar amb idees errònies que se'ns han imposat, i veure la poca importància que té aquell penis dins de les relacions heterosexuals.
La masculinitat tòxica continua sent la norma.
C. L: Mentre per una banda avancem amb la introducció de la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la societat —gràcies al moviment feminista—, i això es trasllada als mitjans, a l’àmbit educatiu, polític o legislatiu, per l'altra trobem que creix un moviment reaccionari que nega el fenomen o el relativitza. Són veus reaccionàries que volen recuperar la masculinitat tradicional que senten atacada, alimentades alhora per ideologies polítiques d’ultradreta, homòfobes i misògines.
Segurament el porno mainstream no hi ajuda.
C. L: I l’edat d’inici de consum de pornografia a través d’Internet cada cop és més precoç, actualment se situen al voltant dels 8 o 9 anys. Un informe de Save de Children sobre informació sexual posa de manifest que un 50% dels joves veu pornografia per primera vegada entre els 6 i els 12 anys. Entre els 13 i els 17 anys, set de cada deu adolescents consumeix pornografia. Internet és actualment la primera font d’informació sobre sexualitat per als joves d’entre 16 i 25 anys segons un estudi de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC). Així que podem confirmar que a dia d’avui la pornografia segueix sent la principal escola del sexe.
M. I: El porno no està pensat per ser educatiu, i aquest és el gran error. L'educació sexual no és la pràctica sexual, que és la punta de l'iceberg, sinó que és un tot: com et respectes a tu mateix, què et dius, com tractes el teu cos i el cos de l'altra persona, quins valors transmets. Òbviament el porno està tenint un paper que no li pertoca, que és l'educatiu, però està passant.
Montse Iserte, psicòloga: "És molt trist que la nostra forma d'entendre i de veure el que serà el sexe sigui des de la por i l'agressivitat, des d'aquest no respecte"
Com ho viuen els adolescents?
M. I: Creixen amb por. Per molts adolescents que encara no han mantingut relacions sexuals, el gran dubte és com tenir.les sense fer mal a l'altre o com rebre-les sense que els hi facin mal. O com fer una fel·lació sense que s'ennueguin i vomitin i acabin plorant. És molt trist que la nostra forma d'entendre i de veure el que serà el sexe sigui des de la por i l'agressivitat, des d'aquest no respecte. Que no sigui pensar: ai que xulo, aviat tindrem relacions sexuals i serà un fet divertit, plaent, i gratificant que ens ajudarà a connectar. Ho viuen des del no voler fer mal, des d'una part molt negativa.
Tenint en compte que el context continua sent heteropatriarcal, la pornografia feminista és real?
C. L: Sí, la pornografia pot ser feminista en l’heteropatriarcat. Per sort. És veritat que és un tema complex que està travessat per diferents eixos d’opressió: el patriarcat i el capitalisme amb la mercantilització dels cossos. I enmig trobem una indústria del porno que en gran mesura reprodueix ambdós eixos d’opressió. Per nosaltres la pregunta és si la pornografia feminista pot arribar a ser mainstream, si aquest condicionament al que la indústria pornogràfica ha modelat els nostres desitjos i fantasies és reversible i si podem deserotitzar la violència. La nostra resposta és que sí, perquè tot allò que es construeix socialment es pot desconstruir.
M. I: Totalment, jo també crec que és compatible. També hi ha moltes dones feministes treballant dins del món de la pornografia i, a més, coincideix en que és un porno més ètic, més ben remunerat, on hi ha un respecte pels cossos propis i dels altres, i unes pràctiques i uns cossos més realistes.
S'ha de naturalitzar tot plegat...
M. I: Jo per exemple tinc una criatura de 3 anys i intento tenir el màxim respecte cap el seu cos. Si em diu que en un moment no li ve de gust ser tocada, no la toco. Això, que pot semblar una ximpleria a la vista de molta gent, realment és el respecte. Per molt que siguin petits, no significa que no tinguin criteri i que puguem fer qualsevol cosa amb el seu cos. Hem de tenir respecte.
C. L: I, a més, hem revisar les pròpies pràctiques per a poder gaudir d’una sexualitat sana i plaent. Amb una mirada àmplia i respectuosa, centrada a descobrir l’origen del propi plaer, erotitzant totes les parts del cos. Erotitzant la diversitat de cossos i pràctiques. Una sexualitat que respecti els desitjos, necessitats i límits propis i el de les persones amb qui ens compartim.