La demanda de paternitat post-mortem interposada a Salvador Dalí per part de Pilar Abel torna a posar sobre la taula la complexa relació del pintor amb la sexualitat. De fet, per a molts experts en Dalí aquesta paternitat és ben improbable pel senzill fet que l'artista hauria patit d'impotència. Alguns autors afirmen que mai no hauria anat més enllà de la masturbació i que mai no hauria completat un coit. Per tant, seria impossible que hagués mantingut relacions completes amb la mare de la Pilar Abel. Però hi ha molta polèmica sobre la vida íntima de Dalí, perquè mentia molt, a les entrevistes, als seus textos... Contínuament s'estava reinventant i la sexualitat formava una part essencial del seu univers imaginari. Per això a vegades és molt difícil verificar la certesa d'allò que afirma. A més a més, Dalí des de molt jove era lector de Freud, i contínuament es reinterpretava des de les teories freudianes, d'una forma que molts estudiosos de Freud consideren completament incorrecta. És difícil saber si el Dalí impotent és real, o és una invenció del propi Dalí per a la premsa.
Masturbador compulsiu
Sembla ser que Salvador Dalí es sentia molt insatisfet amb el seu membre, que considerava petit i eternament flàccid. De jove ni tan sols es masturbava; afirma que va fer-ho per primera vegada als 22 anys. Però sembla ser que més endavant va recuperar el temps perdut; un dels seus autoretrats es titula, justament, El gran masturbador. Però sentia molta timidesa davant de les dones i la seva sexualitat li semblava una cosa molt misteriosa. A més a més, tenia un gran terror a qualsevol tipus de relació sexual, perquè de petit li havien inculcat la por a les malalties venèries (afirmen que el seu pare li mostrava fotos de les greus lesions que patien els sifilítics). Però, malgrat tot, des de la infància Dalí va tenir una autèntica obsessió sexual. Durant algun temps als seus quadres va presentar de forma molt sexual, gairebé incestuosa, la seva germana Anna Maria. En algun cas, Salvador Dalí va assegurar que tenia falsos records de la seva mare llepant-li el membre.
Sexe visual
Dalí era abans que res, un voyeur: li agradava presenciar les relacions dels altres. Diuen que Dalí organitzava tot tipus de jocs sexuals amb les dones, però sempre es limitava a mirar. Hi ha acord a que Dalí sentia fòbia a qualsevol contacte físic. I la penetració li provocava autèntic terror. Per això hi ha qui opina que mai va arribar a completar un coit. A París es passava el dia anant a prostíbuls a veure prostitutes, però no se n'anava al llit amb elles; més tard tornaria a freqüentar cases de barrets a Barcelona, només per mirar. També diuen que organitzava orgies a la seva casa de Portlligat, però ell es limitava a gravar-les. Fins i tot assegurava que ell dirigia al grup ordenant-los quins tipus de relacions havien de tenir. Quan s'allotjava a l'Hotel Ritz de Barcelona sovint organitzava espectacles sexuals a la seva suite, però ell no hi participava activament.
Gala com a mite
Dalí va conèixer Gala Éluard l'estiu de 1929: Gala anava amb el seu marit, el poeta Paul Éluard i tenia 10 anys més que el pintor empordanès (i molta més experiència sexual que ell, òbviament). Però això no va ser cap obstacle per a la relació. La russa li va canviar la vida a Dalí; ell afirmava que "sense Gala jo no seria Dalí". Tothom està d'acord amb la fascinació que li provocava la Gala; de fet, fins i tot hi ha alguns estudiosos que acusen a Gala d'haver castrat creativament a Dalí, i creuen que la millor obra la realitzava abans de la seva relació amb la musa russa (quan col·laborava amb els surrealistes). Però sembla ser que sexualment la relació entre ells dos era molt ambigua: hi ha qui assegura que el dia que es van conèixer Dalí hauria intentat fer l'amor a Gala i no ho hauria aconseguit per problemes d'erecció. Sembla ser, malgrat tot, que ni que fos en una ocasió, Gala va assolir una relació sexual completa amb Dalí. De fet en una carta a Luis Buñuel, gran amic seu i notori faldiller, el pintor li va explicar la seva primera relació sexual, tot assegurant que havia estat la primera. Però és probable que aquesta relació fos excepcional o que no es repetís. I se sap que Gala va tenir nombrosos amants amb la tolerància completa de Dalí. Alguns estudiosos del pintor asseguren que el pintor se sentia alleujat perquè d'altres s'encarregaven de satisfer sexualment la seva musa (que, pragmàticament, es beneficiava de la riquesa del pintor mentre buscava relacions sexuals satisfactòries amb d'altres homes).
Homosexualitat?
Dalí es burlava de l'homosexualitat, tot i la seva escassa definició sexual. Diuen que Federico García Lorca i Dalí havien mantingut una relació d'amistat molt estreta, però que Dalí mai no va arribar a tenir relacions sexuals amb ell a pesar de la insistència de Lorca, que estava enamorat del pintor. Dalí se sentia satisfet de ser assetjat per un poeta famós, però temia el dolor d'una relació física. Hi ha qui argumenta que tenia autèntic pànic a l'homosexualitat però que en realitat sentia tendències homosexuals i que, justament per això, va construir la seva peculiar relació amb la Gala. Però, com tot en la vida de Dalí, és ben difícil saber on comença la realitat i on acaba la fantasiosa imaginació de Dalí, que no només usava per als seus quadres, sinó també per construir-se com a personatge.