Si l’expressió “no passa res” tingues cara, seria la de la Samantha Gilabert (Beniarrés, 1994). Com a mínim des de l’última edició d’Operación Triunfo. La nomenada presidenta dels Països Catalans per la tuit esfera catalana s’ha convertit en el darrer fenomen musical de La 1, després d’haver-se guanyat el cor de tot el fandom del programa gràcies al seu caràcter espontani i una lleugera pulsió pel dramatisme. En només un any, ha passat d'encapçalar la formació valenciana Cactus a treure el seu primer disc en solitari, Nada, després de viure l’edició més accidentada del talent-show per culpa de la pandèmia. Un primer treball que arriba després d'haver convertit en un èxit internacional el seu single en català 'Espere que tornes'.
Foto: Sergi Alcàzar
Publiques el primer disc en solitari enmig de la segona onada de la pandèmia. Com ho portes?
Molt bé, molt satisfeta, molta promoció i molta feina. Jo estic contenta amb tot, la veritat. No em queixe.
És un treball fresc amb poques cançons molt ballables i comercials. Era el CD que volies fer des del principi?
Des d'un principi? No ho sé. Mai no m'havia plantejat com seria el meu disc si alguna vegada tenia l'oportunitat de fer-lo. Anàvem component, fent cançons i van eixir estes. No sabia exactament com volia que sonara el producte final, a mesura que avançàvem vaig saber cap on volia tirar. Estic orgullosa del resultat, m'agraden totes les cançons.
Has explicat mil cops que és el tipus de música que t'agrada consumir. Què aportes tu de nou?
Home, tot! La diferència és que soc jo i no soc igual que cap altra cantant. Crec que tots els músics aportem coses diferents, no? No hi ha cap artista que siga igual o que faça exactament el mateix que un altre, més a l'hora de cantar, que és una cosa súper personal.
És un treball que no té res a veure amb els que vas signar amb Cactus. Et notes més tu mateixa?
Al grup formàvem un bon mix perquè tots teníem backgrounds variats. Sona molt diferent del que estic fent ara, però, igualment, a Cactus jo sempre havia aportat la melodia més ballable, més pop.
Està clar, però és un canvi buscat? Volies marcar un canvi d'etapa?
Estic en un moment totalment diferent, la meua vida ha canviat. Vinc d'Operación Triunfo, que saps què és, però no et pots fer la idea del que significa fins que no hi entres. Ara el meu disc està a tot arreu. Amb Cactus no ens imaginàvem això. Arribàvem al País Valencià, Catalunya, Balears, al País Basc. Algú de Madrid també ens escoltava i quan ho véiem a Spotify, ens sorprenia un munt. En veritat, quan entres al programa saps que vas a jugar a una altra lliga.
La teva entrada a OT va generar molta controvèrsia. El fet de ser catalanoparlant, cantant d'un grup de l'escena valenciana i el famós vídeo de Rajoy... Tu eres dins l'acadèmia i no ho vas veure, però a les xarxes va ser una bogeria.
Jo no me'n recordava d'eixe vídeo per res! Això va ser quan tenia 15 o 16 anys. Que no va ser res: vaig saludar Rajoy! No sé per què ho van treure tot tant de context! Però el que em va marcar políticament va ser cantar en català. Ací sí que hi ha un tabú important.
El que em va marcar políticament va ser cantar en català. Ací hi ha un tabú important
Fotos: Sergi Alcazar
Tot i això, vas decidir presentar-te al programa amb Que tinguem sort, de Lluís Llach, en català.
No arribe a entendre per què és tan polèmic el fet de cantar en català. Jo volia que la meua carta de presentació fora esta. Jo soc Samantha, vinc d'ací, les meues arrels són estes. Però ni odie res, ni soc més catalana ni més valenciana que ningú per haver pres aquesta decisió.
Creus que és un tema que preocupa a altres concursants catalanoparlants?
No ho sé. No hem parlat d'això. Els catalans teniu més polèmica que els valencians, això és aixina. Jo no n'he tingut tanta, la veritat... O siga, sí, però com que era a dins no vaig ser conscient de tot el que va passar. Però no ha estat un desavantatge, per res. A mi no m'ho ha paregut.
També has estat la cantant que més vegades has cantat en català durant el concurs.
Que han sigut dos! Jo crec que és necessari que el català hi siga present. En la meua edició també es va cantar per primera vegada una cançó en euskera. La cançó amb què em vaig presentar va ser elecció meua, però estic molt contenta que em donassen Milionària. I hauria cantat més en català.
Al disc, però, només hi ha una cançó en valencià. Això haurà sobtat molta gent.
Jo volia traure l'Espere que tornes, però no volia que al disc hi haguera més cançons en valencià. Ja està. Moltíssima gent diu que per defendre el valencià he de cantar en valencià... No és aixina, jo defenc el valencià dia a dia, perquè és la meua llengua i és la que parle. Per tindre més cançons en castellà no soc menys valenciana, ni defenc menys la llengua.
Per tindre més cançons en castellà no soc menys valenciana, ni defenc menys la llengua
Fotos: Sergi Alcazar
Potser s'espera massa de tu? T'estan demanant massa responsabilitat?
En veritat, no, perquè hi haurà més cançons en valencià. Jo soc la primera que estic al País Valencià, vinc de fer música en valencià, vaig a la televisió pública, entregue premis i sempre que em conviden aniré. Vaig voler fer l'Espere que tornes i ha funcionat molt bé. Vam ser número u a iTunes a mitja Llatinoamèrica i Espanya! És un plaer que puga passar això. Són coses que no t'esperes mai i quan ocorren és com "què faig ara?".
Ja has assimilat la fama que has guanyat?
Realment no soc conscient de res. T'ho dic de debò, de res. Estic súper agraïda per tot el que m'està passant. És molt estrany tot i costa d'assimilar, més açò, que és el que sempre havies volgut. Ara ho tinc i només em dic: "gaudix-ho, per favor”.
Estàs una mica en una muntanya russa?
La veritat és que este estiu ha estat increïble. Ara bé, són etapes. Hi ha el boom inicial, quan tothom està súper pendent, i després es relaxa. Costa molt de gestionar, perquè avui dia no hi ha concerts, no hi ha signatures de discos. Per més que tinguem les xarxes socials, no estàs realment en contacte amb els teus fans, que són els qui fan que tot valga la pena. Jo parle amb gent que porta més anys i a ells també els està costant, imagina't a nosaltres que no hem viscut més que això.
A més el teu concurs també es va veure afectat per la pandèmia.
Clar, ens diuen que hi ha una pandèmia mundial i que hem de tornar a casa. Després torna i reenganxa't al ritme d'OT. Jo al concurs ja estava en un parèntesi i la pandèmia va ser com obrir-ne un altre. És complicat. Però no em penedisc de res del que va passar. Vull dir, és el que ens va tocar este any, pues mira, este any.
Perquè estar tancada i que et diguin que està passant això, com es gestiona?
Jo pensava que era una broma, de la gala Inocente, inocente esta que fan. T'ho jure, eh. I damunt a Televisió Espanyola. Serà, segur... Però no. I de cop, tornes a estar a casa i dius “almenys estic ací”, però quan passa una setmana ja s'ha acabat la broma. Perquè estàs en un estat d'stand by, saps? No has acabat el teu programa, no has estat eliminada...
Gairebé es pot dir que has viscut quatre vides en un any.
És fatal, a tots ens ha passat. Tu penses que quan ixes de l'acadèmia tens una gira, que aniràs per tot Espanya fent concerts pels auditoris més grans. Nosaltres no ho hem tingut. T'arribes a plantejar si ha valgut la pena. Et passen moltes coses pel cap, però estic molt contenta, he tingut molta sort. He tret un disc, tinc un munt de projectes súper xulos. No passa res.
El “no passa res” ha estat el teu lema dins l'acadèmia i el nom del teu segon single. Podem fer un “no passa res” col·lectiu?
Ha sigut com el meu mantra, però no sé per què. No ho havia dit mai tant, això, o no n'era conscient. Clar, normalment, no tens a ningú que està gravant tot el que dius. Estaria bé fer un “no passa res” conjunt. Que en veritat sí que passa, però no depén de nosaltres. Si et poses trista i comences a maleir-ho tot, continuaràs tenint la pandèmia igual.
I els teus companys? Ets conscient de com ho estan passant?
Ens veiem i parlem un munt. Per a tots és estrany perquè uns tenen més feina que els altres. No estem competint, però hi ha una part del teu subconscient que fa que et compares sense voler i és lleig. Sobretot els fandoms, que ens estan mirant les xifres tothora. Nosaltres ho vegem perquè estem a les xarxes socials, estem actius i és complicat. Ens caiem tots súper bé i ens volem un munt. No tenim cap competició, volem el millor per a nosaltres.
Jo sempre ho dic, nosaltres no som els que competim. Jo no soc més artista que una altra per tindre 100.000 visites més o menys
Foto: Sergi Alcàzar
Creus que cal donar un missatge de calma als fans?
Jo sempre ho dic, nosaltres no som els que competim. Jo no soc més artista que una altra per tindre 100.000 visites més o menys. Això és aixina. Igual que Nia no és més artista que Flavio, que va quedar segon, o que Ariadna, que se'n va anar la primera. No té res a veure i nosaltres en som conscients. Som artistes i fem art. I no tenen importància els likes, els seguidors, les visualitzacions, els streams i els discs d'or. L'única cosa que volem fer és crear. Si vosaltres ho consumiu, millor. Però fent art i creant som feliços, perquè és al que ens dediquem.
I què tens preparat per al futur? Comences de jutge d'un talent show a À punt!
Que fort, eh! Doncs sí, em fa molt de comboi, molta il·lusió, perquè és allí, al País Valencià. Però no hi vaig a jutjar a ningú, no! Hi vaig a donar la meua opinió. A mi m'agradaran tots. Estic contenta perquè estaré amb l'Eugeni Alemany, que no pot ser més artista, i Solé Giménez, que és una dama de la cançó. Esta senyora en sap molt i això em tranquil·litza. I per al 2021, un munt de coses, és molt llarg. Hi haurà gireta.