La sansa és un instrument musical africà poc conegut fora del continent (encara que amb l'esclavatge es va estendre a Amèrica). Bàsicament perquè és un instrument poc usat en grups de música; generalment s'empra en la intimitat, per relaxar-se o per inspirar-se, tot i que a alguns països s'utilitza en certes cerimònies i rituals. Hi ha qui l'anomena "piano de dits", perquè està constituïda d'una sèrie de làmines de metall instal·lades sobre una capsa de fusta. Ara el Museu de la Música de Barcelona ha organitzat una petita exposició sobre aquest instrument: Músiques als dits. Sanses africanes. Ho ha fet amb els fons de la Fundació La Fontana, de Rupit, que preserva una impressionant col·lecció d'instruments musicals "exòtics". L'exposició, comissariada per Elena Martínez-Jacquet, es podrà veure fins al 30 d'agost.
Sanses al cor de l'Àfrica
Les sanses estan esteses per bona part del continent africà. S'elaboren de diferents formes, amb diversos materials, i reben noms molt diferents: mbira, kalimba, sansa, ikiembe, marimba... Tot i que ben sovint les sanses duen una carbassa com a peça de ressonància, al Museu de la Música no n'hi ha cap que la porti incorporada. Això sí, la trentena de peces exhibides recull una àmplia diversitat d'instruments d'aquest tipus: n'hi ha que incorporen diferents tipus de sonalls, algunes estan decorades amb gravats i n'hi ha que incorporen belles escultures en fusta. Algunes d'elles és obvi que s'han elaborat amb materials de reciclatge (una pràctica molt comuna en aquest tipus d'instruments, que fins i tot podien usar varetes de paraigua). Elena Martínez-Jacquet, comissària de l'exposició, afirma que aquesta exposició pot ser petita, però no és poc ambiciosa pel que fa a la qualitat. Martínez-Jacquet recorda la gran importància de la sansa, un instrument que té l'avantatge de la versatilitat: és fàcil de transportar, és molt adaptable a diferents músiques i el mateix músic en pot canviar fàcilment l'afinació.
Una gran fundació
La Fontana té una col·lecció de 2.000 instruments "exòtics": asiàtics, africans, americans i oceànics (a més a més d'una gran col·lecció de 14.000 peces de ceràmica espanyola). Va ser iniciada per Helena Folch, filla d'un gran col·leccionista, amb fons procedents dels seus viatges pel món als anys 1970, però més endavant va ser ampliada amb compres a antiquaris. Tots ells són instruments d'una certa antiguitat (la majoria de finals de segle XIX i principis del segle XX), triats sovint per les seves qualitats estètiques més que musicals. La impressionant col·lecció d'instruments musicals de la Fundació està dipositada a Rupit, en un lloc no gaire apte per rebre visitants. Per tant, és tancada al públic. Per això els seus responsables, que volen difondre el seu patrimoni, intenten sumar forces amb d'altres institucions dedicades al mateix camp.
Col·laboració permanent amb el Museu de la Música
L'exposició sobre les sanses és la primera activitat d'una línia de col·laboració que pretén ser estable i que consistirà en la cessió per part del Museu de la Música d'una vitrina on cada temporada s'hi pugui presentar una exposició dels instruments exòtics de La Fontana. A més a més, el Museu de la Música ha organitzat diverses activitats amb motiu d'aquesta exposició. El diumenge 29, amb motiu de la presentació de l'exposició, hi haurà un concert a càrrec de l'Ensemble Xumo Nujo amb el que els assistents podran tenir un tast del so d'aquest instrument. El dijous 10 d'octubre hi haurà una conferència sobre les sanses, a les 18h, a càrrec de la comissària de l'exposició i de Rémy Jadinon, del Museu Reial de l'Àfrica Central de Terburen (a Bèlgica), el principal centre sobre musicologia africana. El museu barceloní ofereix, també, diferents tipus de visites comentades. I el músic camerunès Xumo Nunjo, a partir del gener, donarà un curs d'introducció a la sansa.
Un tastet
El gruix de l'exposició és una gran col·lecció de sanses antigues, procedents de diferents punts del continent (es complementen amb 5 o 6 sanses del Museu de la Música noves, usades recentment al continent africà), amb uns panells que n'expliquen el seu paper. L'exposició s'il·lustra amb algunes fotografies antigues, així com amb gravacions de vídeo procedents del Museu Reial de l'Àfrica Central de Terburen, el que enriqueix molt l'exposició en permetre l'audició del so de la sansa. A més a més, es pot contemplar el procés de fabricació d'una sansa i es mostra la vitalitat d'aquest instrument, que s'ha pogut incorporar a orquestres i bandes modernes gràcies a les tecnologies d'amplificació. Un dispositiu multimèdia permet ubicar les sanses en un mapa de l'Àfrica i veure-les des de diferents perspectives. Però potser el més important és que hi ha un parell de sanses (de fabricació industrial i amb tons occidentals) perquè els visitants puguin provar per ells mateixos la sonoritat de l'instrument. Una exposició modesta, però original, que ajuda a enriquir un museu amb peces espectaculars però no sempre atractiu per al visitant.