En arribar a Sant Felip Neri, venint de la catedral o del carrer Sant Sever, un pot tenir la sensació d'arribar a un lloc on el temps s'ha aturat. La petita placeta, on no hi arriben els cotxes, té tot el regust d'un racó del Mediterrani en ple Barroc: palaus i edificis nobles al seu voltant, una deliciosa font al mig, unes acàcies que quan floreixen alegren l'ambient, llambordes a terra...

Accés a la plaça Sant Felip Neri. Fotografia: Mar Sánchez.

Gaudir de Sant Felip Neri

Sant Felip Neri apareix a moltes guies turístiques. Per això, tot i que és una placeta ben amagada, al final hi acaben arribant els turistes amb els seus pals de selfie. Si voleu visitar l'indret, res millor que anar-hi molt d'hora, quan les multituds de visitants encara mandregen als llits dels seus hotels i la plaça gaudeix encara d'una mica de tranquil·litat. O, sinó, passar-hi després de la mitja nit, en lluna plena, quan la plaça recupera tota la màgia del passat. Si, malgrat tot, hi aneu en ple dia, aprofiteu la visita per fer una volta per la catedral de Barcelona, un monument que no s'acaba mai: sempre trobareu un racó que no coneixíeu: el Museu, la capella de Santa Llúcia, el cor, la cripta, les diferents capelles i, sinó, deixeu-vos seduir per la contemplació del claustre, la seva font i les oques...

Plaça Sant Felip Neri. Fotografia: Mar Sánchez.

Una plaça amb excepcional gust barroc

L'església de Sant Felip Neri va ser construïda per l'arquitecte Pere Bertran per a la congregació de l'Oratori, els anomenats felipons, a partir del 1721. És un dels pocs edificis barrocs de la ciutat. La casa annexa, el convent dels felipons, és del 1673. L'església té una sola nau, i el creuer està cobert amb una cúpula; a l'interior hi ha decoracions de caràcter barroc i neoclàssic. Però també hi ha dos quadres de Josep Llimona sobre la vida de Sant Felip Neri.

Les marques del bombardeig. Fotografia: Mar Sánchez.

Cicatrius

Avui en dia la plaça Sant Felip Neri acull múltiples visites escolars i, durant les festes, no hi falten els nens del barri, que troben aquí un espai tranquil i agradable per als seus jocs. No sempre ha estat així. El 30 de gener de 1938 l'Aviazione Legionaria italiana va emprendre un dels anomenats "bombardejos per saturació". Es tractava de planificar una sèrie de bombardejos continuats sobre Barcelona: cada tres hores hi havia un bombardeig, més fort o més fluix. Es posava a prova, així, la resistència de les poblacions, que havien d'estar alerta permanentment, sense descans, i s'intentaven desestabilitzar els serveis d'emergència, que es posaven al límit. Aquell dia en els successius bombardejos van morir a Barcelona 216 persones, i 125 van quedar ferides. Una bomba va tocar el convent, i va ensorrar el terra destruint el soterrani on hi havia un nombrós grup de nens refugiats de guerra. Quan estaven desenrunant l'edifici per treure els supervivents, un nou bombardeig va matar diversos membres dels equips de rescat. A Sant Felip Neri van morir-hi 42 persones, entre les quals 30 nens. Les parets de l'església van quedar profundament marcades per la metralla d'aquell bombardeig. Avui, les cicatrius encara són ben visibles.

Marques del bombardeig a l'Església. Fotografia: Luxerta.

Plaça amb trampa

Abans de la guerra no existia la Plaça Nova tal i com és avui en dia: la Catedral tenia al davant una petita plaça, i a la confluència entre el carrer de la Palla i el del Bisbe hi havia la petita Plaça Nova. Però durant el conflicte, l'aviació italiana, amb base a Mallorca, va bombardejar brutalment el barri Gòtic, amb la finalitat de tocar el palau de la Generalitat, l'Ajuntament i altres edificis oficials propers. Molts dels edificis que hi havia al davant de la Catedral van quedar tocats. Després de la guerra, per donar més visibilitat a la catedral, i aprofitant les destruccions causades pels bombardejos, a finals dels anys 1940 es va enderrocar el carrer Corríbia i totes les cases que hi havia al seu voltant i es va obrir l'actual Plaça de la Catedral. L'edifici del Gremi de Sabaters, un edifici amb decoració renaixentista, es va salvar de la destrucció: es va desmuntar pedra per pedra i va ser traslladat a la plaça Sant Felip Neri, on el podem contemplar avui. Tampoc el famós arc d'entrada a la plaça estava originalment aquí: es va elaborar en base a elements d'altres edificis enderrocats. La font, que té una aparença tan antiga, va ser realitzada el 1962 i és obra de l'arquitecte Joaquim de Ros i de Ramis. Per tant, tot i que la plaça sembla haver sobreviscut indemne del passat, en realitat el seu aspecte és el fruït de reformes molt recents.

La plaça Sant Felip Neri. Fotografia: Mar Sánchez.

El barri

Si, en sortir de Sant Felip Neri, voleu anar a prendre alguna cosa, haureu d'estar amatents: alguns locals de tota la vida han perdut el seu caràcter per convertir-se en fast-foods no aptes per a gent amb una mínima sensibilitat gastronòmica. Un bar que sempre és ple, però que ha aconseguit mantenir el seu atractiu és el bar del Pi, a la plaça Sant Josep Oriol. Val la pena estar-se a la barra, degustant les tapes i veient el fluir constant de gent per la plaça del Pi. En direcció contrària, al carrer dels Sagristans, hi ha un bar amb unes tapes magnífiques: el Babia. Un lloc viu, on la gent es troba, crida, discuteix i riu. On les tapes són allò que han de ser i el vi és de qualitat. I a un preu molt acceptable. I recordeu que prop de Sant Felip Neri hi teniu dues pastisseries emblemàtiques d'aquesta ciutat: la Santa Clara, a la baixada de la Llibreteria, i La Colmena, a la plaça de l'Àngel. A la primera, es pot recomanar, sens dubte, els strudels i els massinis. I, a La Colmena, no us perdeu els caramels d'elaboració pròpia, especialment els d'herbes aromàtiques.