Era difícil que un Sant Jordi superés l'èxit de masses de la superilla literària de l'any passat. Però quan es va fer públic fa unes setmanes que la fórmula no només es repetiria a Barcelona sinó que s'estendria amb més parades i quilòmetres, la jornada ja es preveia més com una mena de festival modern que de festa popular. Que el Sant Jordi 2023 hagi caigut en diumenge s'ha notat en l'estrès i en la gentada, també en la barreja de personalitats variades i en la irritabilitat d'alguns perfils poc acostumats al xivarri. A les 10.30 h del matí ja s'escoltava algun home de tercera edat rondinant ("massa gent, massa gent") i alguna mare s'agitava a cop de "subnormal" per haver-se xocat sense voler amb un transeünt solitari. A partir de les 10.31 h, i fins al final de les hores, no xocar-se amb els vianants ha estat missió impossible. Sobretot al passeig de Gràcia.
🟠 Llibres més venuts de Sant Jordi 2023: tota la llista
Perquè aquest Sant Jordi ha crescut un 17% a Barcelona, amb un total de 3.294 metres quadrats repartits pels carrers i més autors que mai firmant en parades i llibreries. Sobre paper, el més gran de la història a tot el país. L'epicentre barceloní s'ha convertit en una macrorave d'ulleres de sol i brindis de cafès amb llet, una espècie de ressaca gegant de dissabte desembocada en una barbacoa llibretera de pixapins i estrangers. Ni Sónar, ni Primavera Sound: el macrofestival dels catalans és literari i té nom de sant.
De tap en tap, i per tap, el de passeig de Gràcia
Baixant per passeig de Gràcia, el carrer més transitat del dia sense cap dubte, la primera acumulació de persones no es feia esperar a primera hora del matí. A l'altura de la Casa Batlló, centenars de mòbils aixecats a l'uníson han pretès, i sense treva durant 12 hores, aconseguir una foto exclusiva de l'edifici de Gaudí sense aconseguir-ho. S'han vist cues llargues esperant Eva García Sáenz de Urturi o fileres eternes d'adolescents delectables de conèixer Alice Kellen —perquè després diguin que els joves no llegeixen, sí, home!—, també d'altres esperant Xavier Bosch, Risto Mejide, Javier Castillo, La Sotana, Gemma Ruiz i altres dels escriptors que s'han colat en les llistes dels més venuts les últimes setmanes. En canviar de focus cap al passeig de Sant Joan, dedicat al gènere del còmic i la novel·la gràfica, l'ambient era estructuralment molt més tranquil, amb espai per caminar sense temor de trepitjar talons, i tenint en compte que el nombre de parades i activitats era molt menor.
Ni Sónar, ni Primavera Sound: el macrofestival dels catalans és literari i té nom de sant
I com s'ha sentit la Rambla, bastió històric de Sant Jordi i ubicació que s'ha tornat a recuperar després de quedar al marge per la pandèmia? Sorprenentment, i malgrat allotjar un munt de curiosos, ha estat un dels llocs del centre més satisfactoris per passar una bona estona i on parar-se a remoure entre els volums apilats no ha estat inviable. L'aglomeració s'ha controlat i no s'ha arribat a un tumult exagerat. Una mica com en aquelles èpoques prepandèmiques en què Sant Jordi queia en dia feiner i la seva màgia podia repartir-se per hores. Serà aquest el principi del final d'aquelles diades en les quals es podia caminar per Barcelona sense pànic a l'atac d'ansietat?
Aquest Sant Jordi ha estat el més gran de tots, però segurament també serà recordat com el més aclaparador per al caminant comú, encara que el més fructífer per a llibreters i floristes, un èxit que sens dubte cal aplaudir després d'unes edicions difícils i una època de caos per als llibres. Ni tan sols el partit del Barça contra l'Atlètic de Madrid que es disputava a les 16.15 h no ha pogut dissuadir ni la multitud ni la voluntat d'invertir temps i diners en aquest dia: pocs passejants hi havia amb les mans buides. I sí que és cert que la conjunció entre el bon temps i la casualitat del dia festiu han propiciat una afluència massiva, més identificativa de la gentrificació de la ciutat moderna que de l'amor que senten els catalans pel dia més bonic de l'any. Però fins i tot així, malgrat tot això que és innegable, la il·lusió ha guanyat la partida als fogots desaventurats i el Sant Jordi d'aquest any ha tornat a ser inoblidable.