Joan Dausà no ha perdut el fenomen viral amb el que ens va enganxar quan va saber treure rèdit del joc del 'jo mai mai' amb la seva cançó, quan va treure'ns un somriure durant el confinament mentre cantava sota la dutxa, quan es va llançar al públic i va acabar lesionant-se o bé ahir dissabte omplint un Palau Sant Jordi ple de gom a gom, 16.500 persones, amb les entrades exhaurides des de fa dies. El cantautor català s'ha convertit en una marca pròpia i ell sol, tot i comptar amb un esplèndid grup de músics, però sol al cap i a la fi, ha trobat la fórmula perfecta per no envellir mai ni passar de moda.
Un dels aspectes que més preocupa als músics és ser flor d'un estiu. Recordo com Els Catarres m'ho comentaven fa tot just deu anys quan van treure la seva 'Jennifer' a través de youtube. Però els i les cantants catalans quan arriben a dalt de tot, saben com mantenir-se i el públic sap com valorar-los. Dausà s'ha anat transformant amb el pas del temps i fent-se a ell mateix. Ahir a la nit ja ho va advertir: 'Primer tocaré les lentes i després m'aniré animant'. I així va ser: respecte pel perfil més clàssic amb el que ens va sorprendre i màxima sorpresa quan deixa d'estar condicionat pels tempos més lents.
El cantautor català del segle XXI
A en Dausà no li han regalat absolutament res. Des de col·laborar amb el Súper 3 fins a reivindicar-se que amb la seva veu tan exageradament personal pot estar a l'alçada de Lluís Llach o Joan Manuel Serrat quan es tracta de triomfar amb l'efecte crida. Precisament ahir, la llotja d'autoritats estava plena, al 100%. Una anomalia que no trobem amb altres cantants, la més recent Aitana, on aquest espai estava pràcticament buit. El president del Govern de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, començava a omplir una llista de vips i coneguts que es barrejaven amb un públic absolutament anònim.
Tornant al tema de la viralitat, Dausà va protagonitzar dos moments seguint la pauta: un preparat i un altre improvisat. El que ja portava de casa era comptar amb la cantant Julieta per assegurar-se el tret amb les noves generacions, tot i que també van col·laborar Santi Balmes dels Love of Lesbian o l'actriu Sara Espígul per emular a la nostra Judit. I el més improvisat i que va posar la pell de gallina és veure'l plorar només començar el 'partit': en comptes d'un gol a la contra com li passa al Barça, el cantautor va anar cap a la línia de l'èxit rotund.
I ara, què?
I així és com va acabar posant-nos deures a tots els que hi érem presents: omplir un palau Sant Jordi, però traslladant la ciutat de Barcelona a Madrid, París o, fins i tot, Donostia. A partir d'ara, tornant a això del Barça, veurem més capacitat de mobilització amb autocars i avions per veure Dausà que Xavi i els seus. I no m'estranyaria gens que ho aconseguís perquè té una comunitat de fidels que ja no el fallaran mai. El proper repte és preparar cançons pel 2025.
En definitiva, durant més de dues hores, Dausà ha desplegat els seus grans èxits oferint grans moments pel record amb una posada en escena a l'alçada de les grans ocasions del recinte, amb una escenografia i conceptualització dissenyada per l'equip creatiu de les gires d’Aitana, Love of Lesbian o C. Tangana, entre d'altres. Malgrat actuar en un espai mastodòntic, Dausà ha ofert un show proper que ha aconseguit connectar amb el públic a través de les emocions de les seves cançons.