El Govern ha acordat declarar Béns Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, el monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, a Calldetenes (Osona) i a l’església de Sant Jaume Apòstol, a Riudoms (Baix Camp).
Sant Tomàs de Riudeperes. Foto: Salut Vilaró.
Un monestir del segle XVI
El monestir o convent de Sant Tomàs de Riudeperes és un element singular en el context de l’arquitectura conventual del segle XVI que recull valors arquitectònics i de decoració de l’estil gòtic tardà, renaixentista i modernista. L’actual monestir és un edifici construït durant els segles XVI i XVII. El monument està format per l’església, el claustre, el refectori, la biblioteca, la sagristia i les dependències ubicades al voltant del claustre (la masoveria, el graner i les ampliacions posteriors).
Sant Tomàs de Riudeperes. Foto: Salut Vilaró.
Un claustre peculiar
L’església és de planta de creu llatina coberta amb volta de canó i cúpula ovalada sobre petxines en el transsepte. La sagristia és d’estil renaixentista, coberta amb volta quadripartida de dos trams i nervis de pedra. L’edificació del refetor, ubicat al sud-est del monestir, té planta rectangular coberta també amb tres trams de volta nervada. La sala de la biblioteca està situada al nord-est del monestir i també és de planta rectangular coberta per tres trams de volta nervada quadripartida amb claus de volta esculpides. Se’n conserven les llibreries i una col·lecció de 32 gravats sobre la vida de Sant Camillo de Lellis, signats pel gravador N. Sangiorgi. El claustre, ubicat al sud de l’església, es va construir el segle XVI en estil renaixentista i gòtic tardà i és un dels pocs que es conserven a Catalunya amb aquestes característiques. És de planta trapezoidal, de dos pisos d’alçada, i està situat al centre del convent i delimitat per l’església i per les antigues dependències conventuals. Al centre del pati se situa un pou amb elements decoratius de pedra d’estil renaixentista.
Església de Riudoms. Foto: Montserrat Gili.
Renaixement català al Baix Camp
L’església de Sant Jaume Apòstol de Riudoms és un exemple singular d’arquitectura religiosa entre el període de transició del gòtic tardà al renaixement català. La primera notícia de la construcció de l’església parroquial de Sant Jaume Apòstol data del 1576. A partir del 1588 col·laboren en la construcció els mestres d’obres Pere Blai, de Barcelona, i Joan Sans, de Biscaia, que al mateix temps construïen l’església d’Ulldemolins. L’església es va consagrar el 1617, però el campanar no es va finalitzar fins l’any 1877. A l’inici de la Guerra Civil, l’edifici va ser saquejat i incendiat i no es va tornar a destinar al culte fins al 1942. El gran edifici actual, que pertany a l’Arquebisbat de Tarragona i està dedicat a Sant Jaume Apòstol, és una gran obra gòtica renaixentista. Es tracta d’una església amb planta de nau única sense transsepte, amb sis capelles laterals entre els contraforts i capçada per un absis poligonal.
Vista posterior de l'església de Riudoms. Foto: Jordi Domènech.
Rosassa destruïda durant la guerra
A la gran portalada de la façana principal destaca un retaule de pedra amb una composició d’un pis de pilastres d’estil jònic i un segon pis d’estil corinti rematat per cornises en l’entaulament, fornícules sense decoració i capçat per un frontó triangular amb el timpà que té un únic relleu que representa Déu. En la mateixa façana principal hi ha la gran rosassa circular de 9 metres de diàmetre. El vitrall original fou destruït durant la Guerra Civil i va ser restituït l’any 1947. El campanar, d’estil renaixentista tardà i construït entre els segles XVII i XVIII, no presenta decoració ni ornament llevat d’unes motllures. Tant la coberta interior de la nau com la de les capelles laterals, la sagristia, el cor i la capella del Santíssim són de voltes de creueria amb nervis de pedra treballada. L’església de Sant Jaume Apòstol de Riudoms pertany al grup d’esglésies relacionades amb l’Escola del Camp de Tarragona, que tenen en comú trets arquitectònics característics molt semblants, com l’existència d’una sola nau central de creueria, l’absència d’un transsepte, l’ocupació dels contraforts en el primer nivell de les capelles laterals, l’obertura de finestres de dimensions reduïdes en el segon nivell o la portalada com a element rellevant de la façana.
Foto de portada: Sant Tomàs de Riudeperes. Foto: Salut Vilaró.