El temps de Nadal també és temps de Pastorets. A Mataró, des de fa més de cent anys, es representa L’estel de Natzaret, l’obra escrita pel gracienc Ramon Pàmies (1874-1918). El 2016 van celebrar el centenari de la primera representació, i el 2008, els 75 anys de la Sala Cabanyes. A Mataró, com a molts altres pobles i viles del país, hi ha hagut sempre tradició teatral. Són moltes les localitats de Catalunya on es representen els Pastorets escrits per Serafí Pitarra (1839-1895) o Josep Maria Folch i Torres (1880-1950). Per tant, la tradició centenària dels Pastorets inclou diverses variants, en funció del text, fet que pot portar a lluites fratricides.
Per què representem encara avui els Pastorets
Ens hem desplaçat fins a la Sala Cabanyes de Mataró per veure un assaig de la nova temporada dels Pastorets. A part de l’autoria, també destaquen per les seves músiques compostes per Enric Torra i Pòrtulas, Felip Vilaró i Carbonell i Miquel Ferrer i Romana. Les peces que s’interpreten actualment han estat arranjades per Joan Vives Sanfeliu i es poden trobar a Spotify magistralment enregistrades. El text de Pàmies és protagonitzat per en Jonàs i en Mataties. Són dos noms bíblics, però en Jonàs no acaba engolit per cap balena ni el segon és el protagonista del llibre dels Macabeus. Com tothom sap, el dimoni Satanàs, un àngel caigut, tampoc té cap pes en els textos bíblics. Per tant, les invencions dels Pastorets escrits a finals del segle XIX van reconstruir totalment la percepció que tenim del naixement de Jesús. Ara sabem, gràcies a estudis rigorosos, que l’any 0 és una datació errònia i que l’existència de Jesús al territori de Jerusalem és una invenció posterior de l’emperador Constantí. Així doncs, no tenim més remei que refermar-nos en els Pastorets, perquè tota la teologia i ciència ens obliga a llegir llibres massa llargs, i aquesta funció ens facilita una comprensió ràpida i coherent.
Ens colem a l'assaig dels Pastorets de Mataró / Foto: Montse Giralt
No tenim més remei que refermar-nos en els Pastorets, perquè tota la teologia i ciència ens obliga a llegir llibres massa llargs, i aquesta funció ens facilita una comprensió ràpida i coherent
L’altre factor clau dels Pastorets, a part d’explicar-nos que Nadal no és consumisme, sinó que hi ha alguna cosa més, és la seva dimensió teatral. Concretament, a Mataró, tots els dimonis desapareixen baixant per l’escotilló, les desenes de decorats descendeixen des de la pinta del teatre, i la posta de sol és un engranatge més o menys complex, però autèntic. Entre molts d’altres. Per tant, assistir-hi és reconciliar-se amb el teatre com una forma d’artesania. De fet, m’atreveixo a dir que el pessebre s’ha pogut descompondre en la seva dimensió més artística (en el fons són figures) i es pot reduir a la mínima expressió postmoderna. Però el teatre ho dificulta. Enguany, estrenen projeccions. I és curiós que les projeccions hagin arribat tan tard. Bé, arriben quan ja han desaparegut dels nostres escenaris.
Durant l’assaig, observem com proven les noves banyes de Satanàs. Que ningú es pensi que la funció dels Pastorets de 1980 és la mateixa que la de 2024. Cada any, els vestuaris canvien, la música té nous arranjaments, però el text és el mateix. Pensant en tots els canvis, m’he volgut preguntar per què representem encara avui els Pastorets. L’explicació que em dono no és pas senzilla. Sabem que una de les conclusions del Concili de Trento (1545-1563) és la constatació de l’eucaristia (la missa) com l’evidència de la connexió divina. És a dir, allà es decideix que Jesús compareix a la missa (abans no?). L’altra qüestió del Concili afecta la representació. El sol sagrat va deixar de ser escenari de representacions de qualsevol tipus i la resposta automàtica van ser les celebracions de Corpus i el teatre al carrer. Més endavant, l’aparició dels primers teatres.
Salts en el temps
D’ençà de l’autonomia del teatre (i no parlo de l’autonomia del teatre a la Grècia clàssica, sinó de la resposta contrareformista), aquest ha evolucionat com a art. La funció del teatre per Calderón de la Barca ha patit molts canvis en autors posteriors com Shakespeare, Molière, Valle-Inclán, Pitarra, Guimerà, T. S. Eliot, Pinter, Koltès, Sarah Kane o Lluïsa Cunillé. La pregunta és evident: si l’autoria teatral ha fet un canvi tan radical, per què encara fem una obra de teatre de principis del segle XX intentant imitar al màxim tal com la feien quan la van estrenar fa cent anys? Ja em perdonareu l’excursió i els salts temporals, però la pregunta és molt pertinent. I crec haver trobat una resposta convincent. El públic dels Pastorets no hi cerca la versemblança en la història, perquè ja la coneix. Hi cerca una altra noció del que ensenya el teatre. El que està en joc, cada any, als Pastorets, és el judici sobre com s’ha fet enguany. Perquè, entre les 300 persones que hi participen, sempre hi ha algú conegut. Anem a veure els Pastorets per saber si la nova fornada d’actors ens satisfarà. Els ulls més o menys malèvols volen saber si Satanàs cridarà més o menys i si l’Àngel Gabriel cantarà millor que l’anterior.
El públic dels Pastorets no hi cerca la versemblança en la història, perquè ja la coneix. Hi cerca una altra noció del que ensenya el teatre. El que està en joc, cada any, als Pastorets, és el judici sobre com s’ha fet enguany
El teatre en l’actualitat té moltes funcions: pot refermar vincles, ens permet identificar codis de conducta comuns i expressions lingüístiques compartides. Però en tota representació s’apel·la a una idea de comunitat. En el cas dels Pastorets, s’apel·la a una d’urbana. Hi ha una idea de Mataró en com seguir explicant la història. Però també hi és en el repic de campanes de la Festa Major, en l’enterrament del Pellofa (el rei Carnestoltes de Mataró), en el Sabre de Sant Simó i en les altres coses que cada any es repeteixen. Si no, per què seguim veient les coses que són sempre les mateixes? La pregunta es pot dur al terreny personal: per què celebrem Nadal? Si el Tió fa la mateixa cara de sempre, si l’arbre, per poc, és tan bonic com cada any, i les neules tenen el mateix gust? Molt probablement perquè nosaltres no som exactament els mateixos, i és això el que ens agrada confirmar i celebrar cada any nou.