El Premi Òmnium Cultural a Millor Novel·la de l’Any 2023 ja té guanyador: Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) s’ha endut el reconeixement per Ràbia (2022, Columna), la història d’un escriptor a qui enverinen la gossa, durant un acte que ha tingut lloc aquesta tarda a la Casa Rius de Barcelona, presentat per la periodista Anna Guitart i que ha entregat personalment Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural. Es tracta del guardó més ben dotat econòmicament a obra publicada en llengua catalana: 20.000 euros directes per a l’autor i 5.000 més per a promoció.
Alzamora, que ha rebut el premi recordant l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona i desitjant “que no entrin a una altra banda”, ha volgut destacar, en el discurs guanyador, com la literatura, si bé “no ens protegeix del mal”, ens pot “ajudar a entendre’l”. També ha volgut reflexionat sobre com “una història tant petita” pot cridar l’atenció dels lectors i ha explicat que “la mort d’un ésser innocent”, en aquest cas una gossa, actua com a punt de partida d’una narració “a prova d’espòilers”.
La indagació sobre el mal és precisament un dels elements que el jurat ha destacat a l’hora d’atorgar el guardó a l’escriptor mallorquí, posant en valor la “mirada nova” que Alzamora ofereix sobre aquest. També s’hi ha referit Xavier Antich, que ha volgut afegir, en la seva intervenció, que l’obra il·lumina “un dels sentiments humans més paradoxals que ens travessen i del qual moltes vegades no sabem què fer”. Per altra banda, el president d’Òmnium Cultural ha destacat, en un parlament en defensa de la llengua, com les tres novel·les finalistes del premi contribuïen a “enriquir-la i fer-la viva”, malgrat els obstacles als quals s’enfronta al present.
Antich ha desitjat que el premi pugui ajudar a la novel·la “a trobar nous lectors”, a banda de “prestigiar la literatura en català a tots els Països Catalans”, i ha recordat que “sense lectors no hi pot haver literatura”. També ha afirmat que les lletres catalanes “són unes de les més potents d’Europa”, un fet que “té mèrit tenint en compte que es tracta d’una llengua minoritzada”, i ha recordat el paper de la ficció a l’hora de connectar el present amb el passat.
Sebastià Alzamora guanya el Premi Òmnium Cultural a Millor Novel·la de l’Any 2023
Alzamora, que ha rebut el premi recordant l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona i desitjant “que no entrin a una altra banda”, ha volgut destacar, en el discurs guanyador, com la literatura, si bé “no ens protegeix del mal”, ens pot “ajudar a entendre’l”. També ha volgut reflexionar sobre com “una història tan petita” pot cridar l’atenció dels lectors i ha explicat que “la mort d’un ésser innocent”, en aquest cas una gossa, actua com a punt de partida d’una narració “a prova d’espòilers”.
La indagació sobre el mal és precisament un dels elements que el jurat ha destacat a l’hora d’atorgar el guardó a l’escriptor mallorquí, posant en valor la “mirada nova” que Alzamora ofereix sobre aquest. També s’hi ha referit Xavier Antich, que ha volgut afegir, en la seva intervenció, que l’obra il·lumina “un dels sentiments humans més paradoxals que ens travessen i del qual moltes vegades no sabem què fer”. Per altra banda, el president d’Òmnium Cultural ha destacat, en un parlament en defensa de la llengua, com les tres novel·les finalistes del premi contribuïen a “enriquir-la i fer-la viva”, malgrat els obstacles als quals s’enfronta al present.
L’obra il·lumina un dels sentiments humans més paradoxals que ens travessen i del qual moltes vegades no sabem què fer
Antich ha desitjat que el premi pugui ajudar a la novel·la “a trobar nous lectors”, a banda de “prestigiar la literatura en català a tots els Països Catalans”, i ha recordat que “sense lectors no hi pot haver literatura”. També ha afirmat que les lletres catalanes “són unes de les més potents d’Europa”, un fet que “té mèrit tenint en compte que es tracta d’una llengua minoritzada”, i ha recordat el paper de la ficció a l’hora de connectar el present amb el passat.
Aquesta ha estat la sisena edició del Premi Òmnium Cultural a Millor Novel·la de l’Any. En la seva primera celebració, el 2017, el reconeixement va ser per a Raül Garrigasait amb l'obra Els estranys (Edicions del 1984). Després vindrien Marta Orriols amb Aprendre a parlar amb les plantes (Edicions del Periscopi), Martí Domínguez amb L'esperit del temps (Edicions Proa) i Eva Baltasar amb Boulder (Club Editor). En l'última edició, la del 2022, el guardó va ser per Joan Lluís-Lluís i la novel·la Junil a les terres dels bàrbars (Club Editor). Enguany, les altres dues novel·les finalistes que competien per endur-se el premi eren Les altures, de Sebastià Portell, i Al llac de Maria Barbal.
Ràbia és la novel·la amb què Sebastià Alzamora ha estat reconegut per Òmnium Cultural
Una malaltia (suposadament) de gossos
Basada en fets reals, Ràbia explica la història d’un escriptor “que en la seva vida ha llançat una sèrie de tovalloles”, en paraules d’Alzamora, i que perd, per enverinament, la seva gossa que és també l’àncora de la seva existència. És el mateix destí que va córrer la mascota de l’escriptor a la vida real, que va morir sense que mai se sabés qui havia estat l’autor de l’acte. Servint-se d’una veu narrativa crua i desencantada, la novel·la explora el significat de la violència arbitrària rere fets quotidians i la seva presència amagada, o no tant, al nostre món. El llibre l’evoca de manera subtil i la mostra en la seva capacitat de fer mal, a la vegada, que posa de relleu la seva absurditat.
Ràbia és també un retrat punyent i cru d’una ciutat illenca i mediterrània, envaïda per riuades de turistes europeus, que la converteixen en un destí barat. Sense oblidar, però, la presència de la “bondat humana”, que Alzamora explica que “apareix allà on menys t’ho esperes”, de la mà dels amics i coneguts del protagonista.