Sebastià Portell (Ses Salines, 1992) va conèixer Ismael Smith arran d’una exposició antològica que el MNAC va dedicar a l’artista. Era el 2017 i no n’havia sentit pràcticament a parlar abans. “Em van impactar els enigmes que envoltaven la seva figura i la seva obra”, explica. En el moment de la descoberta, es trobava immers en el procés d’escriptura d’una altra novel·la. Però quan va acabar-la i va posar-se a buscar nou projecte ho va tenir clar: la vida d’Smith i els seus interrogants mereixien ser novel·lats.
D’aquella trobada n’ha sorgit Les altures (Empúries, 2022), un llibre que es capbussa en la biografia del personatge i que, a través dels familiars i amics que l’envoltaven, recupera les passes d’aquest singular artista noucentista. Amb Barcelona, París i Nova York com a escenaris, Les altures il·lumina una figura controvertida i fascinant, que va enlluernar els cercles artístics barcelonins de principis del s. XX. Algú fora dels cànons estètics i les convencions de l’època i protagonista d’un auge i caiguda artístiques fulgurants.
Xarim Aresté: "Ha estat molt violent asseure'm a escriure"
De l’èxit a l’ostracisme
Els enigmes que envolten Smith són molts. Portell els desglossa: “Per què va decidir marxar a viure als Estats Units quan podia haver seguit lluitant pel seu nom artístic a Catalunya o a Europa?”. “Per què al final de la seva vida decideix investigar una cura del càncer sense tenir formació mèdica?”. “Per què cap dels germans Smith arriba a tenir una parella estable al llarg de la seva vida?”. A aquests, se’ls hi afegeix un dels altres que la novel·la tracta d’explorar, segurament el central: per què, malgrat el seu èxit inicial en el noucentisme barceloní, Smith va acabar quedant oblidat al marge de la història?
“Crec que hi va tenir molt de pes el caràcter transgressor del seu art, la manera amb què qüestionava jerarquies socials i de classe o institucions com la família o la parella monògama i heterosexual”, respon Portell. Això s’aplicava també a les seves representacions religioses: “la Santa Teresa de Jesús que li encarreguen els carmelites de Washington sembla una cupletista”, s’exclama l’autor. I el Sagrat Cor de Jesús que va crear el 1926 per a l’església del Tibidabo – d’aparença queer i amanerat – va estar a punt de costar-li una excomunicació.
El Sagrat Cor de Jesús que va crear el 1926 per a l’església del Tibidabo – d’aparença queer i amanerat – va estar a punt de costar-li una excomunicació
Tant la seva projecció pública – no va dubtar a fer-se pintar vestit de torero amb un clavell vermell a la boca– com la seva obra van ser incòmodes. “Smith era un dandi”, diu Portell, “una figura flamboyant, que amagava una ànima trencada que tracta de viure en una societat que no l’entén i que fins i tot l’odia”. I, a la vegada, un artista que en lloc de mirar cap al mediterrani quan el noucentisme dominava, es va fixar i inspirar en l’expressionisme alemany o l’art de l’escocès d’Aubrey Beardsley. “Tot ho feia des d’un punt de vista seductor, amb unes obres que d’entrada et cridaven l’atenció i a la vegada tenien foscor i profunditat i no és fàcil estar-s’hi”, afegeix.
D’aquesta manera, malgrat semblar destinat a convertir-se en una figura artística clau per a l’art noucentista de principis del s. XX, Smith va anar caient a poc a poc en l’oblit. Va marxar a París, becat per l’Ajuntament de Barcelona per estudiar, i més tard a Nova York, seguint els negocis de la seva família. Però en cap de les dues ciutats les seves obres no van acabar de triomfar; ni les seves pintures, ni les seves escultures, ni els seus gravats.
Malgrat semblar destinat a convertir-se en una figura artística clau per a l’art noucentista de principis del s. XX, Smith va anar caient a poc a poc en l’oblit
La seva trajectòria “es va convertir en una successió d’encàrrecs cancel·lats”, explica Portell, que van transcórrer paral·lels a la desintegració de la seva pròpia família. Malgrat ser dels primers a qui Eugeni d’Ors s’atrevís a posar l’etiqueta ‘d’artista noucentista’ i malgrat haver portat artistes com Dalí o Picasso als Estats Units, Smith va acabar els seus dies internat en un hospital psiquiàtric, privat de qualsevol posteritat artística i obsedit absurdament en trobar una cura contra el càncer.
Repensant el fracàs
A Smith recentment se li ha atribuït l’etiqueta de queer. Portell la matisa. “Hem de fer servir l’etiqueta sent conscients de les ulleres que portem”, diu. “Smith no pot ser queer perquè en el moment en què ell viu, no existia el terme. Però llegir-lo avui des d’aquesta perspectiva és molt productiu”. La voluntat del llibre és la de crear una història més que no pas fer una enciclopèdia sobre el personatge. Portell ha deixat fora els cameos d’artistes del moment que van tenir relació amb Smith, des de Picasso a Antoni Tàpies passant per Dalí. “Per donar un ambient més versemblant als fets i no caure en l’anècdota he suggerit aquestes presències, però no els he convertit en personatges”, diu l’autor. També adverteix que hi ha molt menys de ficció al llibre del qual el lector pugui pensar: fins i tot algunes de les expressions que Smith utilitza venen de cartes i documents privats que ha pogut consultar durant el llarg procés de documentació.
Les altures és, en definitiva, un “exercici de reparació històrica i artística” que vol valorar la figura d’Smith
“El repte era aquest”, diu l’escriptor, “fer-lo parlar amb les seves paraules, però portar-lo per on a mi m’interessava i utilitzar les figures que l’envoltaven”. Les trajectòries dels personatges que el rodegen al llibre, tant els seus germans com altres artistes, estan reproduïdes fidelment.
Fins i tot en els fets inversemblants, com el nudisme intempestiu del mateix Smith, que escandalitzava la conservadora comunitat del barri residencial de Nova Jersey on va viure, l’acusació de pedofília que va rebre vinculada a la seva homosexualitat o l’assassinat d’un dels seus germans a mans de la màfia americana.
La novel·la està construïda des d’una hàbil perspectiva coral, que combina la visió d’uns personatges que permeten al lector fer-se una idea precisa de l’impacte d’Smith en el seu temps
La novel·la està construïda des d’una hàbil perspectiva coral, que combina la visió d’uns personatges que permeten el lector fer-se una idea precisa de l’impacte d’Smith en el seu temps; de les seves excentricitats i del seu debat entre viure de cara el públic i patir-ne les crítiques a la vegada. L’expliquen des de benestants senyores americanes a la minyona de la seva infància i joventut. Les altures és, en definitiva, un “exercici de reparació històrica i artística” que vol valorar la figura d’Smith; una reconstrucció minuciosa de la seva vida que convida a una lectura atenta. Però no només. Per a Portell hi ha altres dimensions: “la trajectòria d’ascens i descens als inferns em servia per parlar de quina manera construïm la figura de l’artista i de quina manera es destrueixen trajectòries”. I també de com ens enfrontem al fracàs i a la diversitat: “a vegades equivocar-te és una manera digna de viure i et porta a llocs interessants”, defensa.