La Sènia és el darrer poble de Catalunya, al límit entre Castelló, Terol i Tarragona. De fet, a un centenar de metres del poble passa el límit entre Tarragona i Castelló: Les Cases del Riu, el nucli que és a l'altra banda del riu, ja pertany al municipi de Rossell, a Castelló. La ruta d'avui tindrà dues parts: la primera la recorrerem en cotxe i la segona caminant. Ens durà fins a la Tinença de Benifallà, a la zona del País Valencià més propera a Catalunya i a l'Aragó, on la vida rural es manté en el seu estat més pur.

La Sènia

La Sènia havia estat un gran poble industrial, el principal centre productor de mobles de Catalunya; "el país del moble", li deien. Aquest poble és a uns trenta quilòmetres del mar, i a poca alçada. Però és la porta d'entrada, des de Catalunya, als Ports de Beseit. Un lloc idoni per organitzar rutes amb cotxe o amb BTT cap a les serres de l'entorn. Un dels atractius de la Sènia és l'antic camp d'aviació, desenvolupat per l'aviació republicana durant la guerra civil i avui sense servei.  L'edifici de l'aeròdrom actualment s'ha convertit en un petit museu de l'aviació de la guerra civil, amb peces extremadament curioses per als interessats en els avions. I entre les olivere s'hi han col·locat alguns perfils dels avions que despegaven d'aquestes pistes.

Carrer Major de Bel. Fotografia: Frederic Verge.

La diminuta Bel 

De la Sènia creuem el límit de l'Aragó i ens dirigim cap a Rossell, i allà ens desviem per una carretera de muntanya cap a Bel. La pujada és forta: en els 15 km que van de la Sènia a Bel passem de 369 metres d'alçada a 953. Bel ja es troba en ple massís de la Tinença de Benifassà. És un d'aquests pobles petits, amb dos únics carrers: el Major, i el del Sol. A l'hivern només hi viuen, de forma permanent, cinc persones (per això, en realitat, forma part del municipi de Rossell). Però a l'estiu s'omple de vida, perquè molta gent originària d'aquesta zona torna al poble, i organitza un munt d'activitats.

Cabres a Bel. Fotografia: Frederic Verge.

Vida rural

Bel és una base perfecta per fer petites excursions: a la font de Dalt, a la font de Baix... També es pot seguir la ruta dels miradors, un itinerari senyalitzat que ens duu per tres punts que tenen unes vistes extraordinàries: sobre el Delta de l'Ebre, el Montsià, Vinaròs, el mar... L'excursió més típica, d'una hora de durada, és anar a veure les Roques de la Pena, des d'on es tenen unes vistes magnífiques de Bel. A aquest poble també podem viure la vida rural: veure com crien les ovelles, les cabres... I si fem una excursió cap a les muntanyes, tindrem ocasió de veure una fauna impressionant. En alguns casos, per aquesta zona, s'hi pot arribar a guaitar la cabra hispànica, i és freqüent trobar teixons, guineus i senglars. Els aficionats a l'ornitologia disfrutaran amb les àguiles, voltors, esparvers i astors de la zona.

La carn d'olla del "recapte" de Bel. Fotografia: Frederic Verge.

Parada i fonda a Bel

A Bel haurem de menjar a la Font de l'Ós, l'únic establiment de restauració del poble. El menjar més típic de casa és el "recapte": una impressionant escudella i carn d'olla.  Per als no tan atrevits poden passar-se a la carn a la brasa o al deliciós ternasco (cabrit al forn). De postres, el més típic són els bunyols, però també poden prendre quallades, fetes amb llet de cabres i ovelles del poble, o les ametlles amb mel del propi Bel. I, si és temporada, sempre es poden menjar uns quants bolets: són famosos els pebrassos de la zona. 

Monestir de Santa Maria, a la Pobla de Benifassà. Fotografia: DagafeSQV. Viquipèdia.

Cap a la Pobla de Benifassà

Des de Bel hi ha un itinerari senyalat que ens porta fins a la Pobla de Benifassà, la capital de la Tinença de Benifassà. Trigarem amb prou feines dues hores caminant; si anéssim en cotxe no trigarem molt menys, perquè hauríem de tornar fins la Sènia i fer una llarga volta. De fet, un cop l'any els veïns de la Pobla de Benifassà i els de Bel organitzen una trobada a l'Ereta, a mig camí, on fan un gran tec. Passarem per uns territoris feréstecs, que van ser l'escenari de les guerres carlines, i també de moltes accions del maquis, com les de la famosa Pastora.

La Tinença de Benifassà. Fotografia: DagafeSQV.  Viquipèdia.

La Tinença de Benifassà

Un dels elements més interessants al municipi de la Pobla és l'antic monestir cistercenc de Santa Maria de Benifassà, que va donar nom a la comarca. Originalment era d'estil gòtic, i diuen que es va construir sota el model de Poblet. Des de la Pobla de Benifassà hi ha una sèrie d'itineraris marcats que duen cap als diferents indrets del Parc Natural de la Tinença de Benifassà. Fins i tot ens duen fins al "Tossal del Rei", a Fredes, el punt de confluència entre Catalunya, l'Aragó i el País Valencià. La majoria dels nuclis de la zona tenen molts pocs habitants, però gràcies a això gaudim d'un paisatge excepcional, molt poc deteriorat per l'acció humana. Però qualsevol viatge a aquesta zona l'haurem de planificar bé, perquè no és fàcil trobar-hi allotjament ni llocs per a menjar.