Un eufemisme és aquesta expressió d'una idea de manera lleugera, edulcorada, performejada, perquè l'expressió fidedigna o més ajustada a la realitat pot sonar massa dura. En un món on ens agrada narrar la realitat amb filtres d'Instagram i clickbaits llegir Un dia a la vida de l'Abed Salama de Nathan Thrall, publicat en català, amb traducció de Pau Gros, per Periscopi (en castellà, per Anagrama) suposa un xoc amb la terrible quotidianitat de milers de palestins.
Amb aquest llibre allò que és micro, les petites històries, continuen explicant grans tragèdies i aquest cas és la tragèdia de la família Salama i presa forma d'accident
No parlaré amb eufemismes perquè soc d'aquestes persones que agraden de mirar el blanc dels ulls de la gent, enterbolida pel dolor i el patiment. Les notícies que ens arriben des de Gaza i Cisjordània s'estan convertint en el reflex de la misèria d'occident, la indiferència dels mitjans, els polítics, la societat. Llegint i descobrint Un dia a la vida de l'Abed Salama no només connectem amb aquesta misèria humana que permet l'ocupació i observa sense pudor la difícil vida dels palestins; amb aquest llibre allò que és micro, les petites històries, continuen explicant grans tragèdies i aquest cas és la tragèdia de la família Salama i presa forma d'accident.
El personal és polític
Guanyador del Pulitzer de no-ficció 2024, Nathan Thrall ens explica l'accident que va passar un matí de febrer de 2012 a Jerusalem, quan un autobús escolar que es disposava a realitzar una excursió va col·lidir i es va incendiar. Van morir 6 nens i un professor. Un d'aquests nens era Milad Salama, fill d'Abed Salama. Fins aquí un terrible accident, però ben narrat i explicat per les víctimes agafa forma, aquesta vegada, d'Apartheid. Tots els passatgers de l'autobús eren palestins i van ser portats per personal de l'ONU a hospitals propers. Thrall ens relata les traves que van viure per sortejar les fronteres (checkpoints, murs) imposades pels israelians per rebre assistència mèdica, per buscar-los i per curar-los. Alhora, Thrall ens explica minuciosament la història de l'ocupació i del desplaçament forçós i sistemàtic cap a la població palestina. El periodista i també escriptor ho fa amb un ull clínic, ja que no dona puntada sense fil per cosir totes les injustícies que succeeixen en contextos més amplis.
Allò que és personal aquí sí que és polític, perquè la política, l'ocupació, recorre el cos dels palestins, dels seus records i dels seus anhels
A més de traçar un context històric, descriu amb mestria les relacions d'Abed Salama i ens presenta a dones palestines, com Huda, que són moltes dones en un sol personatge. El que vull dir és que allò que és personal aquí sí que és polític, perquè la política, l'ocupació, recorre el cos dels palestins, dels seus records i dels seus anhels. A partir d'un moviment ens explica, per exemple, l'expulsió dels beduïns del desert del Neguev o la Nakba, les violacions, la voracitat amb què van assassinar milers i milers de persones.
La documentació que ha dut a terme Thrall és àrdua i a l'altura dels millors historiadors
La documentació que ha dut a terme Thrall és àrdua i a l'altura dels millors historiadors, ha sabut explicar les històries personals dels protagonistes donant espai a sentiments de culpa o inseguretats personals. Com es corquen algunes famílies per haver enviat als seus fills en un autobús vell i amb matrícula il·legal o com els van deixar partir amb el diluvi d'aquell desgraciat matí són part de les dicotomies que vertebren la narració. Com va poder ser que l'autobús es consumís en flames i desenes de criatures es cremessin vives i ningú no els auxiliés o que complex és en ple S. XXI buscar un menor en un hospital si és troba en aquest territori.
La realitat sense filtres
Nathan Thrall, periodista nord-americà de confessió jueva establert a Jerusalem, sap bé per què succeeix tot això sense cap conseqüència, ja que fa més de 10 anys que cobreix l'actualitat de la regió. I és perquè les autoritats israelianes poden fer-ho. Així de simple, clar i directe. A Israel es poden permetre llançar a famílies senceres de les seves llars per crear assentaments, disparar a boca de canó població civil i veure cremar un autobús amb nens calcinant-se per les flames.
Nathan Thrall descriu la realitat i per dura que sigui no posa cap filtre
Abans d'anar d'excursió, Milad Salama estava molt inquiet i li va demanar al seu pare de comprar unes llaminadures per al viatge. L'Abed li va comprar una taronjada, un pot de pringles i un ou kinder. Recordava que el dolç de xocolata va ser l'últim que li va donar abans de pujar a l'autocar. Anys després de l'accident, Abed Salama es va fer taxista i va recollir una dona i el seu fill. Van passar a prop del lloc on va ocórrer el sinistre i va escoltar la dona recitar una oració en veu baixa. Abed li va preguntar si recordava la tragèdia i la senyora li va explicar que el seu fill, assegut al seu costat, era un dels supervivents.
He llegit algunes ressenyes de companys buscant aquest equilibri sobre el que passa allà. He llegit conflicte, he llegit com es compara si critiques uns o d'altres. Jo crec que arribats a aquest punt, o ens cenyim estrictament a una crítica literària o tirem eufemismes. Nathan Thrall descriu la realitat i per dura que sigui no posa cap filtre.