L'Aula Magna de la Facultat de Dret ha registrat un ple absolut amb ocasió de la celebració d'un debat sobre la sentència del procés, emmarcada als Debats UB: Catalunya i Espanya, que pretenen generar un diàleg acadèmic de qualitat sobre els problemes catalano-espanyols i fomentar la convivència col·lectiva. En aquest debat, al que ha estat presentat pel rector Joan Elias, hi han participat Mar Campins, catedràtica de Dret Internacional Públic de la UB, Ujala Joshi, professora de Dret Penal de la UAB, Markus González, professor titular de Dret Constitucional i director del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret de la UB, Marc Molins, professor associat de Dret Penal de la UB i Jordi Nieva, catedràtic de Dret Processal de la UB. Les discrepàncies han estat notables; mentre alguns han considerat que aquest judici vulnerava els drets dels acusats, d'altres han apuntat que s'ajustava a la llei. En qualsevol cas, tots han coincidit en lamentar la judicialització de la política i han assegurat que aquesta sentència no és la solució a res.

Molins: La sentència donaria peu a un eventual indult o a una possible amnistia

El defensor d'un procés amb totes les garanties

El penalista Marc Molins ha analitzat el contingut de la sentència. En primer lloc ha posat de manifest que a la sentència es deixa molt clar que aquest és un problema polític i ha afirmat que cal anar al problema de sortida, polític, per "la troballa d'una solució col·lectiva", sobretot perquè el mateix Tribunal Suprem reconeix el divorci entre el text constitucional i la voluntat de la població. I ha afegit que si la sentència reconeix que el projecte dels acusats no era violent, això s'hauria de tenir en compte en el tractament penitenciaris dels condemnats, i podria donar peu a un eventual indult o a a una possible amnistia. Però Molins, a diferència d'altres penalistes, no considera que la sentència suposi un retall de la llibertat d'expressió o de manifestació i apunta que "supera les garanties processals" (i apunta que demostra que el sistema espanyol "és prou garantista"). Ara bé, afirma que el tipus penal de sedició, com el de rebel·lió, han de ser redefinits per evitar "actuacions desproporcionades o injustes". Malgrat tot, reconeix que el procediment "deixa dubtes importants", sobretot per la predeterminació de l'instructor i de la sala d'enjudiciament, i pel fraccionament de la causa (entre el jutjat número 13, el Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya)...

Juala Joshi: És una sentència poc elaborada, que no ajudarà a resoldre políticament res

El qüestionament de la sentència

Pel contrari, la penalista Ujala Joshi ha afirmat que quan s'analitza a fons la sentència es constata que no és consistent. Apunta que, curiosament, es dediquen més pàgines a justificar que no hi ha una rebel·lió que no pas a argumentar l'existència de sedició. Ha discrepat també de Molins pel que respecte a l'aplicació del concepte de violència en contra del reu. A més a més, afirma que en la sentència no hi ha una valoració de les proves testificals (per exemple, no justifica perquè no es creu als acusats). Afegeix que la sentència no aclareix com els condemnats participen en la sedició i, a més a més, no raona perquè les penes són superiors al mínim que imposa la llei.

Jordi Nieva: La sentència genera dubtes, perquè la imputació ha estat clarament exagerada

Un procediment irregular?

Nieva, que ha volgut evitar el rerefons polític del text i ha assegurat que analitzava la sentència "com si fos d'un país estranger", s'ha volgut centrar en el tema processal. Ha destacat que la sentència no afavorirà el curs de les euroordres. Apunta que en primer lloc el tribunal adequat per jutjar el cas no hauria d'haver estat el Tribunal Suprem sinó el Superior de Justícia de Catalunya (i el canvi seria contrari al dret a tenir el jutge predeterminat per la llei). Apunta a més a més que la presó preventiva ja va ser excessiva i es va vulnerar especialment els drets dels representants electes. I assegura que les restriccions a les preguntes dels defensors als testimonis de l'acusació van impedir qüestionar la credibilitat d'aquests (el que argumenta que podria ser considerat un mancament greu pel Tribunal Europeu de Drets Humans).

Markus González: Veig complicat que la sentència d'un recurs al Tribunal Constitucional tingui recorregut

Una sentència ajustada al sistema espanyol

Markus González ha pronosticat que el recurs serà admès pel Tribunal Constitucional, però que per aquesta via té moltes limitacions, bàsicament perquè la sentència, al seu parer, s'ajusta al dret espanyol (tot i que argumenta que té problemes pel que fa a la motivació). En primer lloc, apunta que en els recursos al Constitucional no es poden qüestionar els fets provats. Ha apuntat que la sentència dedica 193 pàgines a al·legar que no hi ha vulneracions dels drets dels acusats, i afegeix que qualsevol recurs haurà de tenir en compte aquests arguments. De fet, ha afegit que veu poc recorregut a la majoria dels arguments que han presentat les defenses. 

Mar Campins: Si el Tribunal de Justícia de la UE seguís les recomanacions de l'Advocat General, això tindria rellevància per als recursos que pugui plantejar Junqueras, i també per als casos de Puigdemont i Comín

Europa, una apel·lació amb un futur relatiu

Mar Campins, com a especialista en Dret Internacional, ha revisat el recorregut que poden tenir eventuals recursos de la sentència a nivell europeu i s'ha centrat en el cas la qüestió prejudicial sobre Junqueras sobre la seva immunitat, al que l'Advocat General ha donat la raó. La professora s'ha mostrat crítica amb la decisió de l'Advocat General, tot argumentant que es basa en una visió molt àmplia de les funcions del dret europeu, que potser no s'adequa als tractats internacionals que donen peu a la Unió. Campins ha pronosticat que és probable que la justícia europea acabi per no pronunciar-se en la qüestió prejudicial referent a Junqueras, tot argumentant que ja no és rellevant per a la causa, ja que el vicepresident ja ha estat condemnat per sentència ferma. Però ha apuntat que en cas que el Tribunal Superior de la UE es posicioni en el mateix sentit que l'Advocat General, això tindria molta rellevància per als recursos que Junqueras pugui plantejar, i també, per al trajecte les euroordres que afecten Puigdemont i Comín.

Els problemes col·lectius i el dret

En el debat entre els ponents, tots han coincidit en apuntar que el dret té unes possibilitats molt limitades davant aquest conflicte. Marc Molins ha volgut deixar clar que una sentència sobre uns fets polítics manifesta un fracàs col·lectiu. En la mateixa línia, Ujala Joshi s'ha dolgut per la judicialització de la política, que segons ella no va enlloc. La voluntat d'unanimitat per part del Constitucional, sense vots particulars, segons aquesta penalista, mostraria que el judici del procés més que un procés penal i que tenia un evident contingut polític. Markus González ha apuntat que caldria impulsar una reformulació dels delictes de sedició i rebel·lió i que això podria facilitar la sortida dels presos sense passar per una amnistia o un indult.