L'ajuntament de Sentmenat, al Vallès Occidental, promociona les "tiones", els troncs feminitzats de Nadal del tradicional tió. Aquest municipi, governat per Assemblea Ciutadana, ACS amb l'alcalde Marc Verneda al capdavant, que es defineix com a "comunista de naixement", ha tirat endavant una proposta que ha estat molt comentada a les xarxes socials.
Queralt Casoliva Rocabruna, regidora de Festes de l'Ajuntament de Sentmenat, ha explicat a Catalunya Ràdio: "En teoria el tió no té gènere però l'objectiu és que els nens i nenes busquessin uns tions i tiones distribuïts per tot el municipi. A més, ho fem per la tradició d'algunes persones de dir tiona o anar per les fires i veure tions, tionets i tionetes, fins i tot alguns amb bolquers".
En el cas d'aquest Ajuntament han humanitzat el tió i per tant poden donar trets humans. Però l'essència de la paraula no fa referència al gènere masculí o femení de sexe sinó gramatical. L'escriptor Quim Monzó es pregunta: "Però són tions i tiones binaris o tions i tiones trans?". L'únic partit municipal que s'ha queixat ha estat Vox Sentmenat: "Estem preocupats per la nostra llengua catalana, les nostres tradicions, els nostres infants, la màgia de Nadal... Tot això perilla per iniciatives ideològiques i sense sentit, com aquesta contra el tió".
La Tronca de la Franja
En alguns municipis de les comarques de Lleida i sobretot a la Franja d'Aragó, el Tió està feminitzat i és una tradició anomenar-la Tronca. A Esterri d'Àneu, a tall d'exemple, s'acostumen a instal·lar tronques enormes de fins a dues tones, tres metres de llarg i al bell mig de la plaça de l'Ajuntament. Les tradicions poden canviar amb molt pocs quilòmetres de distància.