Soc del 1992. Soc millennial. He dit i fet servir expressions que ara mateix em fa vergonya fins i tot recordar, però us puc assegurar que jo no "serveixo cony" ni en serviré mai. No sé si és que m’he fet gran per a aquestes coses, però aquests neologismes (per dir-ne d’alguna manera) i aquestes expressions que es posen de moda d’un dia per l’altre, personalment em comencen a costar.
I és que "servir cony" i "pel cul" s’han posat de moda i no em poden agradar menys ni semblar més grolleres, desagradables i ordinàries. Us asseguro que no soc gaire fina parlant, però em sobta molt sentir expressions com aquestes en un programa de ràdio a ple prime time, per exemple. Sobre aquestes expressions, Magí Camps (filòleg i periodista a qui admiro molt i amb qui he tingut el plaer de coincidir un parell de vegades) deia en una entrevista a Diari de Barcelona: "N'estic al corrent, sí. Em sorprenen, perquè són molt barroeres, però són pertinents en un registre col·loquial, sobretot pel que tenen de reivindicació de gènere i pel que suposa de capgirar el masclisme".
No sé si realment aquestes expressions tenen una reivindicació de gènere al darrere i no sé si anar servint cony farà que capgirem el masclisme. A mi em continuen semblant expressions que es posen de moda a Tik Tok i prou. Potser el problema és precisament aquest, que ja no sabem distingir un context formal d’un context col·loquial i potser hem d’entendre que no cal "servir cony" a un programa de ràdio i que no passa res si en "servim" al bar, quan fem una birra.
No sé si aquestes expressions tenen una reivindicació de gènere al darrere i si anar servint cony farà que capgirem el masclisme; a mi em continuen semblant expressions que es posen de moda a Tik Tok i prou
Les frases fetes més conegudes i més suades que tothom ha escoltat alguna vegada s’han tornat autèntiques desconegudes per a la nostra societat. És a dir, el jovent sap què vol dir "servir cony", però no té ni idea de què vol dir "fer-ne cinc cèntims" o "anar amb el lliri a la mà". Proveu de dir a una classe: "bé, algú me’n pot fer cinc cèntims, del capítol que hem llegit?" De sobte, veureu ple de cares de gent que s’imagina a si mateixa encunyant monedes de coure amb el capítol que ens ocupa sense entendre res de res. No sabem què vol dir "fer-la petar" ni "amagar el cap sota l’ala", però anem pel món "servint cony".
Independentment de si aquestes expressions són una forma de reivindicació o bé simplement una vulgaritat sense sentit, la realitat lingüística del català és d’emergència lingüística i de situació crítica i aquesta situació exigeix que reflexionem sobre la importància de trobar un equilibri entre la informalitat i el respecte per a la varietat i riquesa de la nostra llengua, i també sobre la importància de preservar expressions tradicionals mentre integrem i trobem noves formes d’expressar-nos. Recordem que les paraules tenen poder i impacte, i que la manera com ens expressem reflecteix els valors de la nostra persona (i de la nostra societat). La paraula és una eina poderosa que s’ha d’utilitzar amb consciència i responsabilitat i, en tot cas, si voleu "servir cony", feu-ho amb moderació i, a poder ser, amb adequació al context en què us trobeu.