A Tinc nació, un dels millors capítols de la mítica sèrie catalana Plats bruts, en López explicava a un madrileny algunes curiositats del català i dels catalans. Acabava el monòleg explicant-li què carai era tot això del seny i de la rauxa: "El seny sería lo que equivale a la razón y la rauxa pues lo que equivale a la locura. Lo tenemos por separado y junto, todo en uno, ¿me entiendes lo que te quiero decir? ¡Fíjate si tenemos cosas! Yo entiendo que jode, ¿eh? Pero es lo que hay." I és que 'seny' i 'rauxa' són dos termes emblemàtics que reflecteixen perfectament la idiosincràsia del poble català i el seu ús no es limita només al seu significat estrictament lingüístic, ja que aquests termes s'han convertit en pilars culturals de la societat catalana. Bé, potser m'he passat amb aquesta última afirmació, però ja se m’ha entès.

El seny i la rauxa són com la gralla i els castellers: o t’agraden molt i et representen o n'ets odiador i no els suportes

La paraula 'seny' prové del llatí sensum i significa sentit o judici. Després de diferents fases d'adaptació i canvis fonètics, la influència germànica va afectar l'evolució del llatí vulgar, que posteriorment es va convertir en el català antic. I? Doncs que va ser en aquesta etapa de l'evolució lingüística on la paraula 'seny' va adquirir el sentit més ampli que té avui dia, abastant aspectes com la saviesa, la ponderació, la sensatesa... Interessantíssim, oi? Doncs sí, perquè aquesta riquesa semàntica és el resultat de la fusió de diferents elements culturals i lingüístics i han marcat la història dels territoris catalans. El seny es relaciona amb la capacitat de reflexionar, prendre decisions ponderades i mantenir el control en situacions difícils. I aquesta actitud ha estat present en moments clau de la història de Catalunya, quan hem hagut de superar adversitats amb prudència i saviesa. Alerta! No s’ha de confondre el seny amb la seriositat ni amb la ranciesa. Ehem.

En segon lloc, 'rauxa' prové del llatí rabiem, que significa fúria o follia. Aquest terme va ser adoptat al català amb el significat original de còlera o enuig, i amb el temps va adquirir el sentit de passió o entusiasme. La influència dels pobles germànics també va deixar la seva empremta en l'evolució de 'rauxa', contribuint a la seva transformació i adaptació al català antic. Sí!, així va ser com el concepte de 'rauxa' com a passió o entusiasme, sorgit de la fusió de diverses cultures i perspectives, també es va convertir en un tret característic de la personalitat catalana. La rauxa es percebia com una força que impulsava a les persones a actuar amb valentia i determinació, fins i tot enfrontant-se a desafiaments aparentment impossibles... I aquesta passió i aquest entusiasme també han inspirat gestes heroiques i moviments revolucionaris que han marcat el curs de la història catalana. Per bé i per malament, suposo.

El seny i la rauxa són com la gralla i els castellers: o t’agraden molt i et representen o n'ets odiador i no els suportes. Sigui com sigui i us agradin o no, aquest parell de parauletes també formen part de la nostra identitat i personalitat com a poble, com a nació, com a país o com el que sigui que som. I, per últim i per tancar aquesta qüestió com cal, proposo que quan parlem de seny i de rauxa, ho fem reivindicant sempre menys seny… i més rauxa!