Aquest dissabte el president Carles Puigdemont visita Sant Feliu de Guíxols per acudir a l'acte que s'hi celebrarà a l'Ajuntament i a la plaça del Mercat per celebrar el retorn al poble d'una senyera que havia estat propietat del científic i mecenes Rafael Patxot. La bandera, esquinçada i esfilagarsada, havia estat durant dècades a Suïssa, i fa dos anys va ser cedida per la família Patxot a l'Institut d'Estudis Catalans. Amb aquest acte es vol, també, fer un acte de reparació a Patxot, que va veure's obligat a morir a l'exili.
Rafael Patxot
L'exili d'un símbol
Diuen que la bandera que ara retorna a Sant Feliu va ser instal·lada per Patxot al capdamunt del seu observatori astronòmic, que a principis del segle XX era un dels més moderns del país. Patxot, tot i que havia estat un ferm opositor a la dictadura de Primo de Rivera, va veure's obligat a exilar-se el 1936 i es va instal·lar a Suïssa. Des d'allà, el 1938, quan les tropes franquistes avançaven per Catalunya, va demanar al president del Parlament català, Josep Irla, que fes gestions per enviar-li la senyera. Però Irla no va poder fer-ho, i Patxot no va aconseguir recuperar la seva bandera fins el 1951. Durant els darrers temps de la seva vida, Patxtot va conservar la senyera a casa seva, a Suïssa.
La restitució
Fa dos anys la família de Patxot va lliurar la bandera a l'Institut d'Estudis Catalans, al que Patxot havia estat molt vinculat. L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, assabentat de la notícia, va sol·licitar l'emblema per col·locar-lo al Saló de Plens. Ho va plantejar com una forma de restaurar els danys morals ocasionats a Patxot. La bandera s'ha restaurat perquè estigui en bones condicions. En l'acte de restitució no hi faltarà la música, ja que Patxot va fer una gran tasca de salvament del patrimoni musical català. I, evidentment, s'hi interpretarà la sardana "Juny", de Juli Garreta, l'himne de Sant Feliu.
Un home íntegre
Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 - Ginebra, 1964) era fill d'un industrial del suro. Va continuar el negoci familiar, en contra de la seva voluntat, perquè el seu pare va morir molt jove. Però va dedicar una part important dels seus beneficis al mecenatge. Entre d'altres institucions, va donar suport a l'Institut d'Estudis Catalans, i en va finançar les seves publicacions (va recolzar la publicació d'estudis sobre música popular, sobre la masia catalana, sobre meteorologia...). La seva activitat com mecenes es va intensificar durant la dictadura de Primo de Rivera: va tractar de reforçar la cultura catalana front a les intervencions forànies... Però a més a més, va realitzar importants estudis en el camp de l'astronomia i la meteorologia. Des de l'exili va continuar col·laborant amb alguns dels seus compatriotes exilats que tenien problemes econòmics. Es va negar a tornar a Espanya mentre governés Franco. Va morir frustrat de no haver poder-se dedicat més a la seva vocació científica.
|
Carta de Rafael Patxot a Josep Irla, president del Parlament
Suïssa, 14 de novembre de 1938 Quan l'home es fa vell, viu molt de cara al passat, en les recordances, i per aquesta raó, vaig pregar l'amic En Maspons i Anglasell que us demanés la bandera del meu Observatori, per tal que me fos enviada. Aquella bandera, embolcalla il·lusions de jovenesa que me farien bona companyia en el dosser del meu despatx ací, on tinc feina per estona, esperant que el nostre Poble retorni a Catalunya, de la qual tan fàcilment s'oblida per a seguir l'engany foraster, en el qual es deixa endogalar. No hi fa res que la trobeu esquinsada, envieu-me-la tal com sia; perquè igualment conec les fetes de la bèstia humana, que la perversió moral de preteses autoritats, civils i espirituals, amb les quals he bregat anys i panys. Ja veieu que demano ben poca cosa, a canvi dels mals tractes guixolencs! Refiat que fareu el possible, us n'avenço gràcies, trametent-vos l'expressió de la meva catalanitat empordanesa Rafael Patxot |
Fotografia de portada: Procés de restauració de la senyera de Rafael Patxot.