Sergi Pàmies (París, 1960) és un dels noms més rellevants de la literatura catalana de les darreres dècades. Autor fonamental, més quan parlem de relats curts, gènere a què, juntament amb l'exercici de la crònica periodística, ha dedicat gairebé tota la seva trajectòria literària. Escriptor d'estil que voreja el postmodernisme guarnit de préstecs propers al realisme màgic, Pàmies torna a les llibreries aquest pròxim mes d'agost amb un nou recull de contes, A les dues seran les tres.
Una mirada incerta sobre el pas del temps
"En els últims temps, com més brutalment autobiogràfic es mostra Pàmies, més ficció és el que llegim", ha dit d'ell un dels altres noms essencials de la literatura facturada a casa nostra com és Enrique Vila-Matas. I a la seva nova col·lecció de relats, aquests A les dues seran les tres, que veuran la llum el 30 d'agost, Sergi Pàmies fa de la memòria un exercici de revisió de l’experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l’estat d’ànim, il·lumina, pertorba o reconforta. Esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Sergi Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l’equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d’una mirada, resignadament incerta, sobre el pas—ja sigui endavant o enrere—del temps.
Sergi Pàmies fa de la memòria un exercici de revisió de l’experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l’estat d’ànim, il·lumina, pertorba o reconforta
A les dues seran les tres serà el fins ara últim capítol en una bibliografia modelada per obres imprescindibles de la literatura catalana contemporània com T’hauria de caure la cara de vergonya, Infecció, La gran novel·la sobre Barcelona (Premi de la Crítica Serra d’Or), L’últim llibre de Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes (premis Ciutat de Barcelona i Lletra d’Or), La bicicleta estàtica (Premi Maria Àngels Anglada), Cançons d’amor i de pluja i L’art de portar gavardina (Premi de la Crítica Serra d’Or), a més de les novel·les La primera pedra (Premi Ícaro), L’instint (Premi Prudenci Bertrana) i Sentimental. Traduït al castellà, al francès, a l’alemany, a l’italià, al grec, a l’anglès i al xinès, també és autor de Confessions d’un culer defectuós, Premi Internacional de Periodisme Vázquez Montalbán i col·laborador en diversos mitjans de comunicació.