Eve i Villanelle, Villanelle i Eve. El ying i el yang, la calor i el fred, el gat i el ratolí. Però també dues cares d’una mateixa moneda: dues dones brillants que, a part de ser antagòniques, reprodueixen a la perfecció les debilitats que podem tenir tots quan ens obsessionem i les contradiccions de la humanitat si parlem de tensió sexual no resolta. I com que la cosa va de dualitats, em prendré la llibertat de deixar-ne anar una altra: sèrie o llibre?
Primer de tot, em refereixo als dos personatges principals de Killing Eve, estrenada a HBO l'abril del 2018 i que ja suma tres temporades – la quarta serà la última i s’estrenarà l'any 2022. Fenomen de masses des del principi, ha aconseguit el que cap altra sèrie ha pogut: mostrar que la rivalitat més radical entre dues dones amaga inseguretats i pors surrealistes que, sovint, poden reprimir les nostres emocions. I, sobretot, fer-ho des d’una visió post-feminista, on la reivindicació de gènere no cal perquè és evident. Val que aquí una d’elles és una assassina en sèrie, però parlo del rerefons, d’allò que les persones de carrer podem extreure’n. No ens posem melodramàtics.
Eve i Villanelle tenen una gran tensió sexual no resolta. / HBO
Per si encara no l’heu vist, l’argument d’aquest thriller amb repunts còmics d’humor negre és el següent: Eve Polastri (Sandra Oh) és una enginyosa agent del MI5 (el servei d'intel·ligència del Regne Unit) que somia amb treballar en un gran cas com espia; Villanelle (Jodie Comer) es una macabra assassina impecable i fulminant. Totes dues es buscaran l’una a l’altra, entrant en un joc persecutori que les tindrà absolutament obstinades fins crear un vincle d’amor-odi difícil d’explicar. És una sèrie molt elegant que viatja per tot el món i ens ensenya l’entrellat d’un món del que no sabem gaire res. D’una manera molt entretinguda, això sí, no sigui cas que ens arribem a creure moltes de les coses que hi apareixen i que ves tu a saber. Però la sèrie va venir després de pàgines i pàgines i pàgines.
Tot ve de Codename Villanelle
No tothom sap que la ja mítica d’HBO està basada en la novel·la de suspens Codename Villanelle, del britànic Luke Jennings. Però la idea encara ve de més enrere: el autor va escriure quatre sèries de llibres electrònics per Kindle que va publicar entre el 2014 i el 2016. El 2018, també l’any de l’estrena de la sèrie, va fer-ne la compilació definitiva.
Portada d'una edició del llibre Codename Villanelle posterior a l'estrena de la sèrie. / Amazon
La sinopsi de la ficció beu totalment de la del llibre. Dins les pàgines de Jennings, Villanelle és una nena russa orfe reclutada per un grup de sicaris just després de matar als assassins del seu pare. A partir d’aquí, es forja el seu caràcter agut fins que Eve comença a perseguir-la per París, Londres, Barcelona... o Girona (una Girona de mentida, val a dir, ja que mai es va arribar a rodar allà). Però sí, Villanelle parla un català perfecte, almenys al primer capítol de la tercera temporada. No és així al recull literari, tot i que podria haver parlat euskera. Per què? L’autor va confirmar que havia basat aquest personatge en Idoia López Riaño (La Tigresa), una sicària d’ETA empresonada la dècada dels 90 per haver matat 23 persones. Jennings va dir d’ella que era “una psicòpata completament sense empatia”. Doncs sí, podria ser Villanelle perfectament.