Des que va començar a despuntar com a creador televisiu, el guionista, productor i director Ryan Murphy s’ha convertit en un dels noms més incombustibles, i també controvertits, de la ficció moderna. Les seves obres no deixen mai indiferent, però tampoc són mai una ciència exacta. Ens proposem repassar els seus títols més encertats i enumerar-los per la seva qualitat.
5. Glee
Quan la televisió encara no es prestava als experiments de l’era de les plataformes, Murphy ens va sortir amb un projecte tan curiós com temerari: un musical que agafava els clixés de les històries d’institut, però els enfocava des d’una perspectiva més adulta. El resultat sempre va ser desigual i discutible, però era profundament addictiu i establia les bases del seu estil. Amb el temps, a més, la llegenda negra que envolta la sèrie encara l’ha fet més gran.
4. American Horror Story
Aquesta antologia de l’horror fa una cosa molt meritòria i mai prou reivindicada: fer que cada temporada abordi una faceta diferent del gènere, des de les cases encantades fins als slashers, passant pel bestiari fantàstic i els pallassos assassins. No totes les entregues tenen la mateixa qualitat, però les que funcionen són extraordinàries per mòrbides, per arriscades i, sí, per terrorífiques. A banda que els seus repartiments sempre han estat esplèndids.
3. Pose
Segurament la sèrie més personal de Murphy, i també la que acabarà sent més de culte. Una mirada rigorosa i desacomplexada a l’escena cultural LGBTQ+ de la Nova York dels 80 que funciona en el retrat més íntim (és una d’aquelles sèries en què acabes patint, i molt, pels seus personatges) i també en el vessant més estètic i musical. Al final, és un retrat apassionant de la distància que separa la vida diària de la ficció que es crea quan s’encenen els focus.
2. Nip/Tuck
El fenomen Murphy té el seu origen en aquesta sèrie absolutament impagable sobre les desventures de dos cirurgians plàstics. Doctors Frankenstein en un univers de monstres més humans que ells, els protagonistes són la viva imatge de la progressiva transformació d’una (alta) societat que planta batalla al pas del temps i, per descomptat, perd. I el doctor Troy, encarnat per Julian McMahon, continua sent un dels millors cabrons de la televisió moderna.
1. Feud
La joia de la corona de Murphy. Tant la primera temporada, centrada en el llegendari enfrontament entre Joan Crawford i Bette Davis, com la segona, sobre Truman Capote i les conegudes com The Swans (els cignes), són una autèntica delícia per la seva mirada a les interioritats de Hollywood i d’unes esferes culturals on l’empatia brilla per la seva absència. Són també les més ben trobades pel que fa a guió, posada en escena i elecció d’intèrprets. Esperem que la festa continuï.