La 37 edició de la Setmana del Llibre en Català, el gran esdeveniment literari de la tardor, que tracta d'equilibrar el predomini del Sant Jordi en el mercat editorial, s'inicia aquest divendres, a la plaça de la Catedral. Incorporarà estands on es venen llibres, però també hi haurà presentacions, signatures de novetats, debats, actuacions musicals, lectures públiques... "És l'esdeveniment cultural més gran del país, amb 500.000 persones que hi passen", explica Joan Sala, president de la Setmana, qui celebra que la bona salut de l'esdeveniment coincideixi amb un moment de gran vitalitat de l'edició en català. La programació sencera dels actes es pot trobar a la pàgina web de la Setmana. Hi ha activitats per a tots els gustos.
Consolidat el ressorgiment de la Setmana
Durant molt de temps la Setmana del Llibre en Català va estar buscant la seva ubicació idònia i el format més adequat. Ubicar-la a la plaça de la Catedral s'ha demostrat una bona opció. Al barceloní li és fàcil i còmode desplaçar-se al centre de la ciutat i visitar una fira ubicada en un espai obert, i a més a més, molta gent que passa pel barri acaba aturant-se a les parades i comprant algun llibre. Això ha animat un creixement continu dels expositors: enguany n'hi haurà 219, un 7,5% més que l'any anterior. Els organitzadors preveuen que, si el temps acompanya, les vendes puguin arribar als 550.000 euros (fa 6 anys eren només de 200.000).
Joan Sala a la Setmana. Foto: Sira Esclasans.
El que es pot trobar
El gran avantatge de la Setmana del Llibre és que dona visibilitat al llibre en català. Mostra la gran diversitat de l'oferta. Hi ha llibres de tots els gèneres i totes les temàtiques: llibres per a adults, per a nens, per a joves... Llibres acadèmics, llibres de ficció, llibres de fotografia, còmics, guies, manuals, revistes... I creix d'any en any. Un dels grans atractius de l'esdeveniment és que el visitant pot localitzar llibres que ben sovint no arriben a les grans llibreries: per una banda, obres de tot el domini lingüístic (d'Andorra a les Illes, passant pel País Valencià i la Catalunya interior); per l'altra, llibres d'editorials especialitzada: en temes de muntanya, en gastronomia, en art, en dret, en filosofia... Passar per l'avinguda de la Catedral és molt més que anar a una llibreria: és una oportunitat que només es té un cop l'any. És una ocasió única de trobar, junt, el gruix de la producció editorial catalana i de localitzar alguna joia editorial que potser ni tan sols es coneixia.
Les novetats
Però l'altre punt que resulta molt atractiu per als lectors és l'oportunitat d'establir contacte directe amb els autors i d'aconseguir una dedicatòria dels seus llibres. Cada cop hi ha més escriptors que passen per la Setmana per signar les seves obres, locals i estrangers. Enguany l'estrella de la setmana serà el David Lagercrantz, l'autor del quart, cinquè i sisè volum de la nissaga Millennium. Els editors s'han coordinat per oferir, enguany, a la Setmana, 260 novetats editorials. Abans treien les novetats de tardor a finals de setembre: han avançat el calendari per aprofitar l'estirada que facilita la Setmana i que garanteix una certa oportunitat de promoció per als seus llibres. Però ara ja s'ha consolidat, dins el calendari cultural català, la convocatòria d'aquesta fira. Segons explica Joan Sala, la difusió a través de la premsa de l'esdeveniment ha estat clau per garantir les visites.
Aparador de la literatura catalana
Un dels elements que més atreu als editors és que en els darrers anys la Setmana s'ha convertit en una gran fira de compra i venda de drets de traducció, i permet la internacionalització de la literatura catalana. Gràcies a una iniciativa de l'Institut Ramon Llull, el Making Catalan Literature Travel for International Publishers and Agents, enguany visitaran la fira 18 editors de 16 països, que es reuniran amb 49 agències i editorials catalanes, en un total de 420 reunions, per tal d'acordar possibles publicacions. Des de l'organització de la Setmana s'assegura que aquest és un procés a mig termini però que ja s'estan notant els efectes positius, a nivell de traduccions, de les edicions anteriors d'aquesta iniciativa (que enguany arriba al seu tercer any).
El perill
El principal perill que amenaça la Setmana en aquest moment és la saturació. El nombre d'expositors fa que l'espai disponible a la plaça de la Catedral estigui absolutament cobert. Però el Consell de Districte de Ciutat Vella està exigint una reducció de l'espai útil, per tal de protegir les muralles romanes. Els organitzadors amenacen en buscar un nou espai per a la Setmana si no aconsegueixen mantenir l'espai útil disponible a la Catedral.
Un moment bo per a l'edició en català
Montse Ayats, presidenta d'Editors.cat, ha aprofitat la presentació de la Setmana per explicar que el mercat del llibre en català experimenta un lent creixement continu (creix lleugerament per sobre de l'edició en castellà). S'ha aconseguit situar el llibre en català al nivell de 2008, abans de la crisi (amb més llibres venuts, però a un preu lleugerament inferior). El 48,4% de les vendes de llibres, a Catalunya, són de llibres en català, però si hi descomptem el llibre de text, se situa tan sols en un 26,5% (un 0,5% que l'any anterior). Alguns lectors es queixen que no troben disponibles en català els títols que voldrien llegir. Els editors fan una bona valoració de la situació del llibre en català, però reclamen una major una implicació de les institucions i del sistema d'ensenyament per tal de garantir que el català arribi a certs sectors on no arriba, com és el cas del còmic. Els pactes a que havien arribat els actors del sector cultural i la Generalitat per tal d'augmentar la despesa cultural han quedat paralitzats en els darrers anys per manca de recursos. I per això ha demanat un esforç dels partits polítics per pactar uns pressupostos que atorguin més recursos a la cultura.
El més tèrbol: el retorn de la censura
Joan Sala, que enguany s'acomiada de la presidència de la Setmana després de 4 anys dirigint-la, ha volgut deixar clar la preocupació que tenen els editors i la mateixa setmana amb les denúncies que posen en qüestió la llibertat d'expressió i de publicació (com la que ha interposat Jupol contra Comanegra). Sala ha afirmat que aquesta persecució de les obres de creació ens retorna "als temps més obscurs".