Sí, no hem arribat ni a la meitat del 2022 i és massa d’hora per dir que una sèrie és la millor de l’any. Només és una afirmació provisional, a l’espera que arribi algú i la superi. De moment, però, no hi ha cap dubte. Perquè Severance és absolutament fascinant. Una d’aquelles sèries que t’agafa i no et deixa anar, submergint-te en un món creat de forma meticulosa perquè cada un dels seus detalls sigui allà on ha de ser, creant un tot perfecte. Interpretacions, banda sonora, fotografia i, sobretot, l’original premissa inicial s’alineen com ho fan els astres per crear un thriller psicològic angoixant que tothom hauria de veure a Apple TV+.
Separació de consciència
Què passaria si un cop entressis a la feina, deixessis de recordar res de la teva vida personal, i al sortir oblidessis tot el que has viscut a la feina? Això és el que els hi passa als treballadors de l’empresa Lumon després d’una petita operació quirúrgica per la qual viuen un procés de separació de la seva consciència (severance). El jo que es troba a l’oficina, per tant, no coneix res del seu jo de fora. Podríem dir que són dues persones diferents?
L'aposta d'Apple TV+ està protagonitzada per Adam Scott. / Apple TV+
Ja d’entrada, la idea que ens presenta el debutant guionista Dan Erickson és interessant pels debats morals que planteja sobre l’equilibri entre la vida laboral i personal, però és que a més va revelant noves capes de misteri respecte què s’amaga darrere aquest experiment al llarg dels nou episodis de la primera temporada. Els motius que els han portat a agafar la feina, la docilitat dels treballadors davant dels seus superiors o les relacions amb persones que són dins i fora creen conflictes captivadors que formen un gran trencaclosques.
Presó de parets blanques
I al centre de tot, protagonista també d’uns títols d’introducció espectaculars, hi trobem al Mark, que lidera un dels equips de Lumon. Ell hi va entrar a treballar fa dos anys, després de la mort de la seva dona, de manera que amb la separació busca apagar el dolor durant unes hores al dia. El paper li escau com un vestit fet a mida a Adam Scott, a qui reconeixereu de Parks and Recreation, tot i que si a alguna sèrie de Greg Daniels ens recorda Severance és a The Office. I no, no és per la comèdia, sinó per tenir un grup de treballadors tancats en una oficina sense saber ben bé què fan. En aquest cas, són l’Irving (John Turturro), el Dylan (Zach Cherry) i la nouvinguda Helly (Britt Lower), que serà la primera en rebel·lar-se contra la presó de parets blanques en la que els hi ha tocat viure.
I és que les oficines i passadissos de l’empresa generen una sensació asfixiant, obra de l’excel·lent direcció de Ben Stiller i Aoife McArdle, que ens recorden una mica a l’estètica de Sam Esmail a Mr. Robot i Homecoming al barrejar una cuidada fotografia amb escenaris distòpics. Perquè aquesta estètica perfeccionista, que també trobem a la banda sonora, és la que millor transmet la dissonància entre la pretesa perfecció del sistema - diguem-li severance, diguem-li capitalisme - i la foscor que realment amaga darrere. Així, tocant les tecles adequades i cap ni una més, Severance es converteix en una ferotge crítica al sistema a través d’un misteri inquietant que manté a l’espectador enganxat a la pantalla al llarg de tota una temporada, que ja sabem que tindrà continuació.