Sobra dir que la crisi sanitària del coronavirus ha arrasat amb tot. Però la indústria del sexe és una d'aquestes poques afortunades que no només ha sobreviscut a la pandèmia, sinó que ha crescut fins arribar a multiplicar-se per 25. És el cas de la plataforma OnlyFans, que abans del confinament de març de 2020 registrava uns 60.000 creadors online i ara supera el milió i mig de persones generadores de contingut. Ha passat el mateix amb la seva comunitat de seguidors, que s'ha disparat fins a traspassar la barrera dels 100 milions de persones. Per il·lustrar aquesta tendència de consum amb més d'un exemple, el gegant pornogràfic digital Pornhub, ara caigut en desgràcia, també va mantenir la inclinació a l'alça durant el mateix període, amb pics diaris de fins al 17%.
Però què és exactament OnlyFans? En la teoria, es tracta d'una plataforma on qualsevol persona pot crear-se un compte i convertir-se automàticament en fabricant de contingut. A priori seria com qualsevol altra xarxa social, encara que amb una gran diferència en la seva modalitat de registre: cada creador posa un preu al que fa i l'usuari només pot consumir-lo pagant aquesta subscripció i, a més, és imprescindible que els consumidors associïn una targeta de crèdit al seu compte, fins i tot si només se subscriuen a canals gratuïts. A la pràctica i en un moment en el que vivim submergits al món digital, és el portal que ha canviat els paradigmes de la producció pornogràfica i sexual, qüestionant la llei bàsica de l'oferta i la demanda, explotant monetàriament la cultura de la intimitat i obrint un nou debat sobre la cosificació del cos, sobretot el femení.
OnlyFans supera el milió i mig de persones generadores de contingut i els 100 milions d'usuaris. / Pexels
La nova pornografia? Un altre mode de prostitució?
OnlyFans va repartir entre agost i novembre del 2020 la barbaritat de 1.000 milions de dòlars als seus influencers. La plataforma no fa mal negoci per satisfer els seus interessos: s'emporta un 20% de cada transacció i la popularitat d'haver-se convertit en una xarxa social que, a més, no presenta cap tipus de censura. Està als antípodes de les polítiques restrictives de l'imperi de Mark Zuckerberg (Facebook, Instagram), on un mugró femení és motiu per eliminar una publicació i no es concep cap nu íntegre. OF reverteix totes aquestes normes per omplir un nínxol, fins al moment inexistent, on pugui convergir qualsevol tipus de contingut per a adults, inclòs, evidentment, el sexe explícit, encara que la plataforma va voler prohibir-ho la passada tardor sense èxit. I sobra dir que les principals fonts de desig i de consum continuen sent les dones.
Es tracta de l'empoderament definitiu de la dona o només és un altre model més d'explotació sexual sota la farsa de la lliure elecció femenina?
Sí que hi ha perfils a la plataforma britànica que s'allunyen del contingut sexualitzat, encara que són minoria: els cossos venen molt i venen bé. El perquè d'aquest auge el trobem en la falta d'intermediaris i l'empoderament total del que vol el qui genera, una diferència crucial amb la indústria del porno en la qual productors o directors condicionen el producte acabat; aquí són ells, els creadors, qui pensen, fan i decideixen què volen mostrar i fins on volen portar els seus canals.
La plataforma suscita tants detractors com partidaris, especialment entre el feminisme. / Unsplash
Però és precisament aquesta llibertat de moviments la que ha generat un profund debat en la societat sobre les conseqüències de la seva activitat. Es tracta de l'empoderament definitiu de la dona, que per fi té les regnes del seu cos i pot decidir sobre ell, o només és un altre model més d'explotació sexual sota la farsa de la lliure elecció femenina? I d'altra banda: s'està desenvolupant un braç de la indústria del porno o directament parlem d'una forma moderna de prostitució?
La monetització de la nuesa i la morbositat
L'actriu Bella Thorne va aconseguir recaptar un milió d'euros en les seves primeres 24 hores a OnlyFans. Els famosos han trobat una altra via d'ingressos en aquesta plataforma, on pugen fotos o vídeos que són impensables en altres xarxes, explotant la seva intimitat sabent de sobres que són moltes les persones que pagarien pels seus nus. Així, personatges com Cardi B, Tyga o Mia Khalifa es treuen un sobresou i fan realitat els fetitxes d'alguns fans naturalitzant els seus cossos. Però també estan aquelles persones que opinen que és una plataforma revolucionària perquè permet que la dona individual s'emancipi de la opressió apropiant-se de la seva sexualitat. Però sobretot, el portal s'ha convertit en l'oportunitat de la gent del carrer, en una font d'ingressos que democratitza el diner fàcil: qualsevol persona pot vendre el seu cos per intentar inflar el seu compte corrent. Però és evident que el tauler del joc no és igual per a tothom.
Amb un atur del 40%, són moltes les persones joves que es plantegen endinsar-se en aquesta xarxa per guanyar diners ràpids i fàcils
Una altra de les característiques d'OnlyFans és que el consumidor pot fer demandes concretes als generadors de contingut. Ha de ser complicat, en situacions de vulnerabilitat, plantejar-se el rebuig. I en el cas d'una dona, encara que pugui decidir fer-ho o no, suposem que accepta: no es tractaria d'un alliberament absolut, ja que fer alguna cosa perquè algú t'ho demana és actuar sota el jou d'un condicionament. I independentment que una accepti les regles per voluntat pròpia pesarien més aquí les lleis del patriarcat, en les quals la dona està subjecta constantment la qual cosa els altres volen d'ella.
Els detractors d'OnlyFans consideren que és una altra visió hipersexualitzadora de la dona dissimulada sota un màrqueting d'empoderament. / Pexels
En aquesta direcció, els detractors del portal defensen que no deixa de ser una altra visió hipersexualitzadora de la dona dissimulada sota un màrqueting d'empoderament digital. Ho avalarien les condicions de precarització que viuen les dones pel fet de ser-ho, afectades per les bretxes social, laboral, salarial, i etcètera, i que les obligaria a buscar alternatives per guanyar-se la vida. Encara que no és únicament qüestió de gènere: també són moltes les persones joves que es plantegen endinsar-se en aquesta xarxa, incentivades pels diners immediats que es poden aconseguir sense sortir de casa. De fet, el maig del 2021 la BBC va denunciar mitjançant una investigació que el lloc web mancava de controls efectius per evitar que menors d'edat apareguessin en vídeos explícits i que s'havien identificat diversos casos prova d'això.
Com succeeix amb la majoria de fenòmens que sacsegen el nostre context, la lectura sobre aquesta "nova indústria del sexe" sempre hauria de ser més grupal que individual. Perquè no es tracta de jutjar la voluntat o els motius que porten a una persona a mercantilitzar i vendre el seu cos, sinó quin impacte o influència generen aquests comportaments a nivell social. Això significa anar més enllà de l'empoderament personal o la lliure elecció per identificar les arrels comunes que ens impulsen a actuar d'una manera o un altre. I per això el consentiment individual mai no serà una variable suficient per medir la realitat d'OnlyFans.