No és difícil entrar en alguna de les moltes de llibreries de Londres i quedar atrapada entre els passadissos infinits. Amb tants llibres i tantes portades cridaneres que es barallen per la teva atenció, a vegades és complicat trobar el que es busca. Però si una s’ho mira bé, potser hi ha alguna versió anglesa de La plaça del Diamant, o In Diamond Square, com l’ha traduït Peter Bush a l’anglès. O de l’exitós Permagel - o Permafrost - d’Eva Baltasar.
La traducció de la literatura catalana interessa cada cop a més lectors anglesos, i hi ha editorials famolenques per trobar joies en català i traduir-les al seu públic. No ho dic jo; són dues afirmacions que surten de les primeres jornades de traducció avançada del català a l’anglès del British Centre for Literary Translation amb la col·laboració del National Centre for Writing i l’Institut Ramón Llull, que es van celebrar la setmana passada.
“Hi ha interès per la literatura catalana al Regne Unit. Abans el mercat no era receptiu a les traduccions, però en els últims deu anys això ha anat canviant i la literatura catalana se n’ha beneficiat. Ara hi ha un mercat en desenvolupament pels llibres en català”, creu el director acadèmic del British Centre for Literary Translation, Duncan Large, en una entrevista amb ElNacional.cat.
Exemplars dels llibres de Mercè Rodoreda publicats en anglès per Open Letter. / Open Letter
Tot i que no és la primera vegada que organitzen tallers de traducció del català, sí que és el primer cop que dediquen un intensiu exclusivament als textos en la nostra llengua. I la idea ha sigut tot un èxit. "Per a nosaltres ha estat una meravellosa oportunitat celebrar una mena de festival català en miniatura. Els tallers d'aquesta setmana ha tingut un gran èxit i estem molt contents de com ha anat. Esperem que sigui el primer de molts", valora Large.
No caldrà esperar gaire, però, per tornar-se a trobar amb una cita literària catalana a la capital del Regne Unit. L'abril de l'any que ve, a la Fira del Llibre de Londres, Catalunya hi tindrà un lloc especial. Es tracta del que anomenen spotlight - focus -, un espai destinat cada any a un país i que el 2022 estarà reservat a la literatura catalana. Per això, les jornades d'aquesta setmana han servit per escalfar motors per la gran fita. "Crèiem que aquest moment era especialment apropiat per fer els tallers, tenint en compte l'spotlight de Catalunya a la Fira del Llibre de Londres. Tenia molt de sentit crear una xarxa i establir contacte amb nous traductors", considera Large.
Donar suport al català
Durant les jornades d'aquesta setmana hi han participat diverses editorials com Open Letters, on tenen la col·lecció Catalonia pels llibres traduïts del català a l’anglès. Una aposta per diferenciar-ho de la literatura castellana que en alguns casos els ha causat controvèrsia. En la promoció d'un dels seus llibres a Espanya, van escriure Catalunya i algú no va estar-ne content. "No va ser gran cosa, però algú va dir que ens havien donat un toc d’atenció per això", explica l'editora Kaija Straumanis.
Tot i això, no pensen canviar la seva manera de fer les coses: “És que és un idioma diferent. Nosaltres també tenim molts autors en castellà, però soc del parer que és bo reconèixer una llengua petita i donar-li suport”.
Segons Duncan Large, especialment les editorials independents i petites són les que més acullen la literatura en català. Com per exemple, l'editorial independent And other stories, que ha publicat Permagel en anglès i Germà de Gel d'Alicia Kopf. “Està molt bé no traduir només del castellà o el francès", deia l'editor Stephan Tobler als traductors que participaven en el taller, "no crec que el món necessiti més traductors del castellà o el francès. Perdoneu, però és que necessitem més traductors del català”.
Des de les grans editorials també comparteixen aquesta visió. “Hi ha hagut més llibres que necessitaven traductors que llibres traduïts. Però òbviament hi està havent un canvi en això, i són bones notícies”, apuntava Katharina Bielenberg, de MacLehose Press & Arcadia Books.
Peter Bush, un referent en traducció del català
Ja fa temps, però, que alguns clàssics de la literatura catalana s'han traduït a l'anglès. El 1967, per exemple, es va publicar la primera traducció de La Plaça del Diamant per Eda O'Shiel.
Un altre dels traductors del català a l’anglès més reconeguts i premiats és Peter Bush. Nascut a Lincolnshare, Anglaterra, el 1946, ha traduït des de Mercè Rodoreda a Joan Sales, passant per Rosa Maria Arquimbau (aquest estiu Fum d’Estampa ha publicat Quaranta anys perduts) i Víctor Català (es publicarà aviat una edició d'Un Film (3.000 metres) d'Open Letter). Per tot això, el 2015 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
Bush, que va ser director del British Centre for Literary Translation entre el 1998 i el 2003, ha sigut l'encarregat de dirigir els tallers de traducció avançada en català de la setmana passada. "Sempre m’ha atret l’escriptura contra l’establishment", explicava en un dels actes centrat en les escriptores catalanes del segle XX.
Durant la xerrada, Bush va fer un recorregut pel context darrere de les seves obres traduïdes. "Mentre al Regne Unit teníem una situació diferent, la policia feixista encara estava torturant la gent a Madrid i Barcelona", va explicar contrastant les situacions després de la Segona Guerra Mundial i després de la Guerra Civil.
El ressò internacional dels llibres en català
L’interès per la literatura catalana de Peter Bush també el comparteixen a l'editorial Fum d’Estampa, que va néixer el 2019 precisament per traduir llibres del català a l'anglès. "Crec que l’escriptura catalana és un caldo de cultiu per l’escriptura d’assaig de qualitat. És apassionant, fascinant. Aquest novembre publiquem el nostre primer assaig filosòfic, i l’any que ve publicarem una col·lecció de set assajos sobre els set pecats capitals", celebrava l'editor Douglas Suttle, destacant "la qualitat de l’escriptura d’assaig que està tenint lloc en aquests moments a Catalunya".
Gran part de les traduccions que han publicat en aquesta i d'altres editorials ha sigut gràcies a la implicació de l’Institut Ramon Llull en promoure la literatura catalana. "Fan que el català se senti com una llengua molt més gran del que és només pel fet de ser especialment bons a l'hora de promocionar-lo. Si ho hagués de comparar amb altres països europeus, estan entre els cinc primers", destacava Katharina Bielenberg, de MacLehose Press & Arcadia Books.
Imatge principal: El llibre de Quim Monzó, Per què, per què, per què?, publicat en anglès per Open Letter. / O.L.