Això de cagar-se en els homes en plena cançó estava inventat. Ja ho va deixar clar Paquita la del Barrio amb la seva Rata de dos patas, potser la millor oda que s'hagi fet contra els amants fills de puta. O Amparo Sánchez quan va popularitzar allò de que te den, que te den por ahí que les paies cridàvem a ple pulmó quan sonava els dimecres a l'Apolo. La mateixa Shakira va pujar al carro del despit fa 18 anys amb No, i després amb els dos temes que va treure després de la ruptura amb Gerard Piqué, Te felicito i Monotonía, que van començar un salseig musical que acaba de desembocar en aigües majors. La sessió 53 de la colombiana amb Bizarrap és una carnisseria. Ningú no ha escapat de l'escorxador, també Clara Chía i fins i tot l'exsogra, que viu a la casa del costat. "Me dejaste de vecina a la suegra, con la prensa en la puerta y la deuda en Hacienda". Jordi Basté, a l'editorial d'aquest matí, explica que la cantant té una bruixa de mida real mirant cap a la casa de l'àvia dels seus fills. O sigui, és que te n'has de riure.
El que és innegable és que Shakira ha estat sobiranament sembrada en una lletra atapeïda de rimes tan fàcils i previsibles que voregen l'enginy absolut. "Entendí que no es culpa mía que te critiquen, yo solo hago música, perdón que te sal-(pausa)-pique". Brillant. O "tiene nombre de persona buena, clara-mente no es como suena". Tela. Tota la cançó és un no parar en aquesta línia. Perquè diran que Shakira està boja, però el que li passa a la diva de Colòmbia és que ha sabut (i ha volgut) rendibilitzar la fina línia entre allò privat i allò públic en una figura de la seva repercussió, un fet tradicionalment reservat a les polles velles. Igual que expressar-se sense importar-li el que diguin. Ho diu ella: "las mujeres ya no lloran, las mujeres facturan". Després de la imatge de dona víctima que reneix de les seves cendres s'amaga un exemple empoderador i una estratega brillant que s'està embutxacant molts milions de dòlars amb aquest serial mediàtic. La seva última proesa és una innegable jugada mestra marketiniana, i a les dades em remeto: quan s'escriuen aquestes línies, el videoclip a YouTube amb un Bizarrap més testimonial que protagonista ja assoleix els 24 milions de visualitzacions en només 9 hores. I pujant.
Perquè, lletra i punyals a part, el tema funciona. Una tiraera dance a ritme de bombo i rap que podria sonar perfectament a les sales dels 90 i a les discoteques del 2023. Allà la cantant també s'anota un gol, adaptant el seu caixet d'estrella internacional a un estudi d'enregistrament de 15 metres quadrats. L'argentí Gonzalo Julián Conde va arrencar les BZRP Music Sessions el 2018, i per la seva habitació han passat artistes urbans com Trueno, Duki, Nicki Nicole, Villano Antillano, Anuel AA, Morad o Nathy Peluso. També Residente, que va firmar un altre beef memorable contra J. Balvin. O Quevedo, desconegut abans que la seva sessió (la 52, coneguda com a Quédate) es convertís en la cançó més escoltada a tot el món durant diverses setmanes. La colombiana, aquí, també ha fet gala de la seva intel·ligència empresarial i de marca personal. Mai algú de la talla de Shakira havia entrat en aquest univers, la qual cosa obre la porta a rumiar quin futur els espera a les sessions musicals que han convertit Bizarrap en un dels productors més famosos del món, però també a analitzar els perills de la competència neoliberal disfressada de cultura pop: tot és prostituïble per diners i reconeixement públic? Segurament aquesta és la gran pregunta de l'època influencer.
Portem massa trajecte creient-nos que la culpa de la fatalitat d'una dona sempre és una altra dona. I així ens va: les ties seguim en clar desavantatge en el terreny del desamor
Clar que analitzar les coses des d'un únic punt de vista és perillós i deslleial, i clarament (ups) el tema també aixeca una polseguera moral que no acaba de casar amb la sororitat que esperaríem d'una paia del seu calat públic. Que Shakira utilitzi la seva música per somatitzar un mal tràngol està bé. Que per fer-ho begui de les dinàmiques patriarcals i es converteixi en una mena de semental ferit és un fàstic. La colombiana s'ha passat el joc del rancor i, francament, ha arribat al ridícul. Perquè és indubtablement penós que una artista internacional amb dues dècades d'experiència i gairebé 80 milions de seguidors a Instagram es fiqui amb una cria de 20. Poc empàtic quan ella mateixa va ser amant abans que parella. També és molt trist que per sostenir l'amor propi s'utilitzi l'edatisme i l'ostentació, aquest últim un clar biaix classista que baixa diversos graus el nivell d'acceptació del tema. Però, si tinguéssim la mateixa ràbia i recursos que ella, a cas no cantaríem també que "Yo valgo por dos de 22. Cambiaste un Ferrari por un Twingo. Cambiaste un Rolex por un Casio"?. La majoria ens identifiquem més amb el Casio que amb el Rolex, està clar, però portem massa trajecte creient-nos que la culpa de la fatalitat d'una dona sempre és una altra dona perquè així ens han educat. I així ens va: les ties seguim en clar desavantatge en el terreny del desamor.
També podria ser que ens perdéssim coses i que la cantant tingués tota la raó en els seus despotricaments, que ell sigui un perla i la Clara una bad bitch, i que fer una cançó mediàtica sigui la seva única oportunitat de recompondre una mica els seus trossets escampats. Sempre ens faltaran dades, així que tot el que s'escrigui aquests dies seran meres especulacions i ganes de fer safareig gratuït. Dubto que Shakira no hagi sospesat les destrosses o les crítiques de passar de l'amor propi a l'odi masclista en 3 minuts. És una paia dolguda, però intel·ligent i amb habitacions pròpies. Dic jo que, a més, estarà assessorada. Dic jo que tot això fa olor d'estratègia a llegües. Simplement és una lloba que ha posat la pasta per davant de la vida, perquè la seva lògica de famosa deu dir-li que no hi ha cosa que els diners no puguin arreglar. Ho dic pels seus fills, que segurament seran carn de psicòleg quan els cantin la cançó al pati de l'escola i els cridin que són els fills d'un putero i d'una cornuda. O d'un figaflor i una puta. Però la seva mare i el seu pare —que, recordem totes juntes, va ser l'artífex del drama i li va pelar fort que les banyes esquitxessin als nens— s'hauran encarregat de guardar-los bitllets per al terapeuta en un parell de guardioles de fang. Potser un dia fins i tot els facin una cançó a duo demanant-los perdó i dient-los com se'ls estimen.