Advertència: aquest article conté espòilers
Fa unes setmanes us explicàvem què és Shingeki no Kyokin, de Hajime Isayama, l’anime de moda (i probablement de la dècada) que està emetent la seva última temporada. Amb milers de comentaris en xarxa, desperta furor arreu del món i hi ha un denominador comú en aquesta quarta temporada que molt seguidors identifiquen i assenyalen: les referències a l’Holocaust.
Posem-nos en context. La trama gira al voltant d’una suposada societat preindustrial que ha quedat tancada en uns murs que protegeixen la humanitat dels titans, uns gegants devora-humans. Se segueix la vida de tres adolescents, Eren, Mikasa i Armin, que s'uneixen a un cos militar per lluitar contra aquests monstres i descobrir què s'amaga rere d'ells.
Durant la tercera temporada es desvela l'origen dels titans i les persones que viuen intramurs: són persones que pertanyen al poble d’Eldia, una nació històrica descendent d’Ymir Fritz, la primera tità. La història explica que Ymir va dividir els seus poders en nou titans diferents, que són els canviants, i el poble eldià va heretar la capacitat d’adquirir aquests poders. Per tant, els eldians són els únics que poden convertir-se en titans; o, dit d’una altra manera, rere tots els titans hi ha eldians.
L'anime explica que la nació d’Eldia va sotmetre moltes altres nacions del món centenars d’anys enrere, com la nació que se'ns presenta enemiga: Marley. El 145è rei d’Eldia, avergonyit pel que havia fet el seu poble al llarg de tants anys, va orquestrar una guerra civil per destruir l’imperi i portar la major part de la població eldiana a l'illa Paradis, on viurien envoltants de les grans muralles. Així, Marley va quedar-se amb els poders dels nou titans.
I on tenen cabuda aquí les comparacions amb l’Holocaust? No tota la població eldiana viu a Paradis, sinó que a Marley també hi viu una comunitat, i el que és important és com hi viuen.
Com un mena de càstig pels crims comesos pels seus avantpassats, els eldians a Marley estan obligats a viure en guetos i a portar al seu braç dret un emblema que els identifica: una estrella blanca amb nou pics, que en alguns casos és groga. Les comparacions amb les insígnies grogues amb l’estrella de David que estaven obligats a dur els jueus a Alemanya, a la França de Vichy i altres indrets d’Europa sota l’ocupació nazi no han tardat a aparèixer. Així, els eldians són considerats “monstres”, “dimonis” o “l’enemic”. Viuen en zones d’internament de les quals no poden sortir sense permís, i se’ls utilitza com a carn de canó per a les guerres i pels poders de tità com a arma militar.
El que genera més discussió entre els seguidors de l’anime, però, és si aquestes referències responen a una inspiració fruit de la memòria històrica, ho són amb missatge d'enaltiment militar o són un element purament estètic. El que sí que sabem és que la inspiració pel que fa a la història del poble d'Eldia i la seva fundadora, Ymir, ve de la mitologia escandinava: Ymir és el nom del creador de la raça dels gegants (jötun) i a partir de qui es forja el cosmos.
Tornant al debat, s’explica que el 2010 el creador de l'anime, a través d'un blog personal, va afirmar que un dels personatges de la sèrie estava inspirat en el líder militar japonès Akiyama Yoshifuru, Dot Pixis. Yoshifuru formava part de l’Exèrcit Imperial japonès durant la primera guerra sinojaponesa, i se l'associa i fa responsable d'atrocitats contra la Xina i Korea durant l'ocupació japonesa. Això, juntament amb l'anàlisi que la sèrie fa un enaltiment dels cossos militars i de la guerra, conforma un dels corrents d'opinió.
Per l'altra banda, hi ha els qui afirmen que el tractament és just el contrari i passa per la denúncia d'aquells grans imperis que basen discursos i formes d'opressió a altres nacions o races per a la seva supervivència. A través dels relats de diversos personatges, es denuncien les atrocitats de Marley i l'educació antieldiana, com la manipulació històrica amb finalitats polítiques que han rebut els seus habitants.
Al final, però, potser solament estem davant d'un component estètic enmig d'una narració complexa que aborda milers de qüestions polítiques, filosòfiques i morals.
Sigui com sigui, l'anime segueix traient capítols cada setmana, aquí a través de Selecta Visión, una productora catalana. Ja es va anunciar que el seu final serà alhora que el del manga, perquè tant lectors com espectadors el vegin a la vegada. Quedarà per veure com acaba i valorar-ho amb totes les cartes sobre la taula.