La cineasta Mar Coll (Barcelona, 1981), ha presentat aquest dijous al Festival de Locarno, una de les cites més importants en l'agenda d'esdeveniments cinematogràfics, especialment pel que fa al cinema d'autor; Salve Maria, el llargmetratge que l'ha retornat a la gran pantalla després de deu anys. Amb un muntatge que oscil·la entre el drama intimista i el thriller, Coll pretén narrar "l'experiència radical" que suposa ser mare, i ho fa posant-se a la pell d'una dona que sent rebuig i penediment després de tenir un fill. "És un lloc molt incòmode des d'on parlar de la maternitat, però també és la història d'una de les tantíssimes maternitats disfuncionals que hi ha al meu voltant", expressa la directora en declaracions a l'ACN poques hores abans de l'estrena al festival suís. El film, que és una adaptació de la novel·la Les mares no de Katixa Agirre, competirà a Locarno pel prestigiós premi Pardo d'Oro.
És un lloc molt incòmode des d'on parlar de la maternitat, però també és la història d'una de les tantíssimes maternitats disfuncionals que hi ha al meu voltant
Una experiència radical
La nova proposta de Coll fixa la mirada en la Maria, una jove escriptora que acaba de ser mare i que viu obsessionada amb el cas d'Alice Espanet: una dona que va ofegar els seus bessons de deu mesos en una banyera. Escriure sobre ella es converteix en l'única via de la protagonista per entendre la seva pròpia maternitat, marcada pel rebuig, la soledat, la por i el sentiment d'enyorança cap a la seva vida anterior.
L'experiència de ser mare és tan radical que l'has de comentar
La directora explica que la novel·la d'Agirre li va arribar a les mans de forma "casual" després de la seva pròpia maternitat. "Jo tenia un bebè de quinze mesos, i la Valentina – la coguionista- també havia estat mare, les dues teníem ganes de fer coses i érem conscients que parlar sobre la maternitat podia ser un tema, ja que l'experiència és tan radical que l'has de comentar", admet Coll, que afegeix que "va connectar" de seguida amb el relat de l'autora basca.
La premissa de la novel·la, segons afirma, els permetia portar la història "al terreny del thriller i el suspens", allunyant-la "del costumisme i el naturalisme" que totes dues havien abordat en films anteriors. "Volíem provar de fer una pel·lícula diferent, per pur plaer, i crèiem que la maternitat era un tema on podíem aportar molt des del punt de vista personal", agrega la cineasta.
Volíem provar de fer una pel·lícula diferent, per pur plaer, i crèiem que la maternitat era un tema on podíem aportar molt des del punt de vista personal
Salve Maria, però, no posa el focus en aquelles maternitats plenes i felices, sinó que es fixa en les "parts menys lluminoses" d'aquesta etapa vital. "Ens semblava que havíem d'anar a l'extrem, en casos durs i dramàtics, quan hi ha penediment. És un lloc molt incòmode des d'on parlar de la maternitat, i tabú, però ens estimulava creativament per generar debat i reflexió", afegeix Coll.
Aquest punt de partida també els ha facilitat, segons la cineasta, apropar-se a "totes aquelles maternitats disfuncionals" que existeixen. "Pensem que el gènere és una gran manera de parlar d'aquesta culpa, té molt més sentit", diu Coll, que agrega que tot i que el film evoqui a converses "incòmodes", les dones estan "molt ben posicionades" per entendre el personatge i el missatge. "A elles la pel·lícula les interpel·larà especialment", remarca.
Pensem que aquest títol engloba moltes idees: la de mare, la de verge que representa la mare per excel·lència, o la de la culpa
La cineasta apunta també que en un principi el muntatge havia de mantenir el nom de la novel·la, Les mares no, però que finalment s'ha optat per Salve Maria amb l'objectiu d'evitar que es tradueixi en altres llengües. "Pensem que aquest títol engloba moltes idees: la de mare, la de verge que representa la mare per excel·lència, o la de la culpa" assevera Coll. Després de la seva estrena al Festival de Locarno aquest dijous, el film arribarà a les pantalles de cinema espanyoles la pròxima tardor. El llargmetratge compta amb la debutant Laura Weissmahr i Oriol Pla com a protagonistes d'un repartiment completat amb actrius com Giannina Fruttero o Belén Cruz, entre d'altres.