Sovint els parlants reaprofitem paraules existents referides a una cosa per a designar coses semblants. Vet aquí alguns exemples amb verbs: si un diu A mi això em rellisca!, aquí el verb relliscar no significa 'moure's, un cos, sobre una superfície de manera suau i sense fricció' (que és el seu significat recte). Aquesta frase significa 'no m'importa'. Igualment, podem dir Els diputats han decidit congelar-se el sou. No és que hagin posat els diners que guanyen en un congelador (en el principi, congelar significa 'fer passar de líquid a sòlid l'aigua que conté un objecte dins seu'): en realitat, aquí congelar vol dir 'no augmentar'.
A l'hora de fer significats figurats, solem aprofitar conceptes concrets per a expressar conceptes abstractes. Això té lògica: els conceptes concrets són tangibles i per tant ja els tenim en la ment (en el cas de congelar, tots podem tocar i veure una cosa que està congelada); llavors, quan tenim una idea més abstracta (com no apujar el sou), recorrem a imatges concretes per a expressar-ho (sabem, per exemple, que quan es congelen les coses estan en quietud). Un exemple: La Rosa i el David han trencat (o tallat). No és que hagin trencat un gerro o hagin tallat una poma per la meitat (coses que podem veure): és que han deixat de ser parella sentimental (una cosa més abstracta). Casos semblants serien L'euro cau 'perd valor' (no pas va de damunt una taula a terra) o Sovint se submergeix en la feina 'dedica tot el temps al seu treball' (en principi, submergir-se només es pot fer dins un líquid). L'exemple extrem seria la frase Ja ve l'hivern. L'hivern no pot venir; només poden fer-ho les persones, els animals o els vehicles, o com a molt un núvol o un meteorit...
L'exageració, un aliat dels significats figurats
A vegades el significat figurat implica una exageració: Ves volant a l'hospital! 'ves de pressa a l'hospital' (no hi va pas sobre un avió!); Va haver-hi una allau de queixes 'moltes queixes' (llau o allau és una esllavissada de neu); La faenada que tenim mos ofega! 'tenim més feina de la que podem resoldre' (ofegar-se significa 'no poder respirar').
Un dels térmens tècnics per a denominar l'ús figurat de les paraules és metàfora. S'ensenya en classes de literatura, sobretot al parlar de poesia. Llavors sembla que sigui una cosa dels poetes. Però cada dia, quan parlem, fem un munt de metàfores sense adonar-nos-en. Us poso un diàleg quotidià: En la negociació encara hi han diversos serrells per resoldre, però ara hem topat amb un escull, i no sé si la negociació s'encallarà o directament naufragarà. —No t'enfonsis, encara tenim un ventall de possibilitats prou ampli. El significat d'aquesta conversa és: 's'ha avançat força en la negociació, si bé hi ha detalls pendents de resoldre poc importants; però ara ha sortit un problema difícil de resoldre, i pot ser que la negociació s'hagi de concentrar en aquest problema i això comporti un retard, i també pot ser que fracassi — tenim alternatives'. Si mirem el significat original de moltes de les paraules d'aquesta frase, veurem fins a quin punt tot són metàfores: un serrell és un tipus de pentinat; només es pot topar amb un objecte; un escull és una 'roca que sobresurt de l'aigua i pot fer accidentar embarcacions'; quan alguna cosa s'encalla és que el mecanisme topa amb quelcom i deixa de funcionar; naufragar significa 'una embarcació, anar al fons del mar'; enfonsar-se significa 'caure al fons d'un líquid'; i un ventall és un 'instrument per a ventar-se, que estès té una forma de semicercle'. Ja veieu quanta figuramenta!