Sílvia Soler ha tornat a les llibreries amb la novel·la Nosaltres, després, el primer llibre que publica amb l'editorial Univers. Una història que gira al voltant de quatre personatges, la Marta, el Jim, la Rita i el Guillem, que hauran de fer front a les ferides del passat.

Escriure com a teràpia

Sílvia Soler descobreix que Nosaltres, després és un llibre que tracta sobre "la reconciliació amb la vida". I és que la mateixa autora admet que no li agrada el verb perdonar i que prefereix el verb reconciliar-se.

L'escriptora confessa que la gestió de la novel·la ha estat "molt accidentada" perquè li van detectar un càncer l'any passat, del qual ja s'ha recuperat. En aquells moments, escriure va ser terapèutic per a ella.


Sílvia Soler acaba de publicar la seva nova novel·la Nosaltres, després. Foto: ACN

Una història coral

Nosaltres, després és una història coral amb quatre protagonistes, dos homes i dues dones. Un relat que va del present d'una nit de juliol a l'Empordà al passat dels quatre quan eren nens i ja de joves, quan comencen a formar una família.

Com explica l'autora, la Marta i la Rita són íntimes amigues i són dues dones molt diferents. La Rita es vital, exuberant, vesteix amb colors llampants, és actriu i li agrada ser el centre d’atenció, mentre que la Marta és més discreta, dirigeix una acadèmia de dansa, és responsable, filla única i educada en una família convencional.

Per la seva part, el Jim és fill d'un pescador empordanès i d’una turista nord-americana que es van conèixer a la Costa Brava, i ha crescut en un ambient de llibertat i cert caos. I el Guillem ha crescut en una família amb un conflicte, i és un home enèrgic amb les coses clares.

Una vella idea

Aquests quatre personatges es troben a la vida per atzar perquè són dues parelles que van a viure a un pis de l'Eixample i comparteixen pati. Comencen sent veïns, es fan amics i descobreixen que tenen una ferida en comú, que va passar en el mateix moment. "La novel·la explica com hi fan front i com aconsegueixen o no reconciliar-se", destaca Soler.

Nosaltres, després neix d'una idea que fa molts anys que l'escriptora va tenir i l'ha introduït en una de les quatre històries de la infància dels personatges: Una nena petita que estima molt la seva cosina i en un accident, mor la cosina i la nena ha de viure amb aquesta absència. "És una història que feia temps que volia explicar, però no n'hi havia prou per fer una novel·la".

Reconciliació

Una de les paraules més importants per a la novel·la és reconciliació. "La paraula perdó no m'agrada gens perquè és de la cultura judeocristiana. No m'agrada el verb perdonar, però sí el verb reconciliar-se", assegura.

Soler remarca que la novel·la parla de la reconciliació entre quatre personatges, de cadascun d'ells amb el seu passat i amb el que han fet i finalment "parla de la reconciliació amb la vida. La maduresa dels personatges, que tenen uns 50 anys, fa que hagin fet un balanç de la vida i hagin descobert que la vida pot ser un lloc molt bonic, però també molt bèstia".


Nosaltres, després és una novel·la sobre la reconciliació amb la vida. Foto: ACN

Gestació 'accidentada'

Soler reconeix que la novel·la ha tingut una gestació "molt accidentada" perquè la va començar a escriure a inicis del 2019 amb la idea que es publiqués al Sant Jordi del 21. Quan ja havia escrit una tercera part a inicis del 2020 li van diagnosticar un càncer i el llibre es va aturar durant sis o set mesos.

Posteriorment, el va reprendre de nou quan es va començar a trobar millor. "Me'n vaig adonar que quan em posava a escriure era quan estava millor i m'oblidava de la malaltia i va ser una teràpia per mi".

L'escriptora indica que escriure és un "refugi" per a ella i que no va voler que hi hagués res relacionat a la novel·la sobre la malaltia i el càncer.

Mirant-la als ulls

Periodista, Sílvia Soler (Figueres, 1961) va iniciar la seva trajectòria com a escriptora de novel·les amb El centre exacte de la nit (1992). Després vindrien títols tan remarcables com El son dels volcans (1998) i L'arbre de Judes (2001). Va ser, però amb Mira'm als ulls, amb què va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003, i Petons de diumenge, premi Prudenci Bertrana 2008, que la seva carrera literària va prendre volada.

Altres títols molt celebrats són 39+1, L’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa (2005), Una família fora de sèrie (2010) i L’estiu que comença (2013), amb el qual va guanyar el premi Ramon Llull. Un any i mig (2015), Els vells amics (2017), el recull d’articles Rellotges de sol (2018) i El fibló (2019) completen la seva bibliografia.