Simone Biles no està bé. Així ho va dir ella mateixa dimarts després de retirar-se de la final per equips als Jocs Olímpics de Tòquio 2020; ahir es va saber que també renunciava a la final individual del concurs complet i de moment no se sap què farà diumenge, quan hauria de disputar la final per aparells. “Ja no confio tant en mi mateixa. Potser és per fer-me gran. Hi va haver un parell de dies en què tothom et tuitejava i senties el pes del món. No som només atletes, som persones i a vegades cal fer un pas enrere”. I deixava al món bocabadat.

L’olímpica americana que aspirava a guanyar-ho tot ha anteposat la seva salut mental al que tothom espera d’ella, públicament i gairebé sense titubejar. Segurament en fer-ho sabia que tindria molt suport, però també molts detractors disposats a carregar-se-la. Li ha sigut igual i la lliçó internacional és enorme. Potser és un bon moment per recordar que Simone Biles és la millor gimnasta del món, la primera dona en completar el salt Yurchenko double pike i una de les supervivents dels abusos sexuals que Larry Nassar va perpetrar durant mes de 20 anys. És un dels casos d'abusos més grans en tota la història de l'esport.

Simone Biles i Aly Raisman als Jocs Olímpics de Rio 2016. / CC

Va abusar de més de 250 gimnastes

El maig del 2019, el documental d’HBO At the heart of gold: inside the USA Gymnastics Scandal (traduït com a Dr. Nassar: el caso del equipo de gimnasia de EEUU) va posar llum a l’escàndol. Erin Lee Carr va portar els abusos de Larry Nassar a la pantalla, desenes de noies i famílies que van donar la cara per parlar de la que segurament va ser la situació més difícil de les seves vides: les medallistes olímpiques Aly Raisman i McKayla Maroney i centenars de gimnastes en actiu i d'exgimnastes com Rachael Denhollander, la primera en denunciar-lo públicament i qui va donar peu a tot el que vindria després. A ella, la jutgessa que portava el cas va dir-li enmig del judici: ets la persona més valenta que he tingut en aquest jutjat. Nassar va manipular-les amb simpatia i somriures, els hi va fer tocaments amb l’excusa de curar lesions musculars. Fins i tot alguns dels episodis passaven amb els pares dins la consulta mèdica, rere la cortina.

Escoltar el nom de Larry Nassar és sentir un ganivet de 30 centímetres colant-se per l’esòfag i barrejant la bilis. Si fos el nom d’algú associat al món del futbol o d’algun altre esport majoritari, segurament no caldrien presentacions. Però que hagi abusat sexualment de més de 250 nenes i joves durant dues dècades no l’ha posicionat a la llista de noms fastigosos sobradament coneguts que cal esborrar de la història, al costat d’eminències macabres com Adolf Hitler, Bin Laden o Pol Pot. Es veu que si no mates ningú, que si "només" fas mal a centenars de dones, encara te’n pots lliurar.

Biles: "Vaig dormir molt perquè, per mi, era el més semblant a la mort"

Simone Biles tampoc va escapar de la maldat de qui va ser coordinador mèdic de l’equip americà de gimnàstica artística durant 18 anys. Ho va fer públic poc després de la condemna (de 40 a 175 anys per agressió sexual a menors, més 60 anys per pornografia infantil) i no en va tornar a parlar massa fins que va ser portada de la revista Vogue ara fa 1 any. En l'entrevista, va dir que sentia que ho sabia però no s’ho va reconèixer a sí mateixa fins que no va verbalitzar-ho amb una companya de l’equip. “Estava molt deprimida. Vaig dormir molt llavors perquè, per mi, era el més semblant a la mort sense necessitat de fer-me mal. Va ser una fugida a tots els meus pensament, del món, del que estava passant”.

Larry Nassar passarà la resta de la seva vida a la presó. 

Estava mentalment bloquejada, i no ajudava ser la millor ni tenir l’estatus d’estrella absoluta de la gimnàstica. Així ho explicava a Vogue. “No volia admetre-ho perquè pensava, no que hagués de ser perfecta, però sí que el que Amèrica volia que jo fos era això, perfecta. Perquè cada vegada que un nord americà guanya als Jocs Olímpics es converteix en el nòvio o la nòvia d’Amèrica. Així que jo pensava: com pot passar-li això a una nòvia d’Amèrica?”

Doncs no, clar que Simone Biles no està bé i és normal que no ho estigui. Només té 24 anys i sobre les seves espatlles ha de suportar des de ben petita el pes de la fama, de la disciplina i del trauma d’haver estat víctima d’abusos sexuals. Una supervivent de la barbàrie que ha dit prou, que no pot més, que ella va primera, perquè val més això que tots els reconeixements, medalles i ors del món.