Viure la força. Simone Weil a la columna Durruti, editat per Descontrol, és una publicació que funciona com un diari d’investigació sobre la implicació de Simone Weil en la Guerra Civil espanyola. La filòsofa jueva, que és recordada com una de les veus de l’existencialisme i el misticisme, va participar en la Guerra Civil allistant-se a la columna Durruti. Aquest fet, que a vegades es comenta com anecdòtic o accidental, va ser una decisió molt meditada, un posicionament polític davant d’un món amenaçat pel feixisme.
La força de Simone Weil
A través d’una carta enviada a l’escriptor monàrquic Georges Bernanos, on Weil li confessava les atrocitats que havia presenciat al front i a la rereguarda, Xavier Artigas, sociòleg i documentalista, desgrana —en una investigació històrica amb fonts directes i indirectes— el pas de Simone Weil per Catalunya i pel front de l’Aragó, i desmenteix que l’escriptora renegués de l’anarquisme. Aquesta carta a Bernanos ha estat crucial per construir un relat equívoc sobre les preferències polítiques de la famosa filòsofa, a la qual, en diverses ocasions, se li ha atribuït un apoliticisme sospitós. Durant els dies que va passar a la guerra, va escriure un diari anomenat Diari d’Espanya, reproduït per primer cop en aquesta publicació. Artigas ha tingut accés al relat gràcies a Sylvie Weil, neboda de l’autora. L’analitza rigorosament i el connecta amb documents i fonts vives, creant un mapa de pistes al voltant de la figura de Weil. Descobrim les localitats que va visitar, els personatges que coneixia, qui escrivia o parlava sobre ella. Una part molt interessant del llibre és com Simone Weil va quedar fascinada per Catalunya i, en concret, per Barcelona, visitant establiments com La Criolla, epicentre cultural i polític de la ciutat als anys trenta.
Xavier Artigas, sociòleg i documentalista, desgrana en una investigació històrica amb fonts directes i indirectes, el pas de Simone Weil per Catalunya i pel front de l’Aragó i desmenteix que l’escriptora renegués de l’anarquisme
A banda de descobrir informació inèdita sobre el diari personal que l’acompanyà durant la seva estada a la guerra, perseguim l’ombra de Weil per poblacions com Vilanova i la Geltrú o Sitges, i descobrim la seva relació amb Joaquim Maurín o Jaume Miravitlles al capítol Realitat i ficció d’un primer viatge pels Països Catalans. Aquest document historiogràfic en català reforça la idea que la producció d’assajos en la nostra llengua està agafant embranzida i s’està consolidant com a referent de textos amb informació inèdita. Artigas ha fet una investigació molt documentada que es converteix en un joc de pistes filosòfic. D’altra banda, comentant el llibre amb l’autor, ha explicat que aquesta publicació es veurà traslladada a una pel·lícula, que tindrà coproducció amb segell català i serà d’un caràcter més comercial.
La força no hauria de ser un concepte que parlés d’ell a través de la mort o la colonització, Weil per bé o per a mal, va experimentar el que ella mateixa rebutjava amb “l’ebritat de la guerra”.
El títol, Viure la força, aprofundeix en el concepte filosòfic de la força que tant va explorar Simone Weil. La força com a element motor: “La força dels humans i la força que ens esclavitza”, la relació entre l’humà i la força. Hi ha una força dels febles?, es planteja Amador Fernández-Savater, signant de l’epíleg. La força no hauria de ser un concepte que es defineixi a través de la mort o la colonització. Weil, per a bé o per a mal, va experimentar el que ella mateixa rebutjava amb “l’ebrietat de la guerra”, perquè no es va limitar a observar-la des de fora: la va encarnar. El pròleg ha estat a càrrec de la gimenòloga Myrtille Gonzalbo. La gimenologia és una ciència d’historiadors no professionals interessats en la Revolució Social que es va donar a Espanya a partir del 36. Aquesta disciplina estudia els personatges més desconeguts. Aquest llibre, sens dubte, és un gran document per als curiosos i seguidors de la filòsofa francesa, una aposta per revisitar el passat i fer-nos preguntes per analitzar el present. Avui més que mai hem de revisitar figures com la de Simone Weil.