L’estiu de la marmota. El període estival dels venedors ambulants del top manta es repetia un cop i un altre els darrers anys: la millor època per a la supervivència despatxant productes al carrer es tornava un malson per la persecució policial i l’embat mediàtic.
Aquest estiu de la marmota va tocar a la fi l’any passat.
Ningú va tenir un estiu normal.
Els manters tampoc.
Un sindicat top
La Barcelona sense turistes va suposar la fi del seu negoci al carrer. És a dir, un altre tipus de malson: l’única via d’assortiment que el col·lectiu tenia per ingressar diners per enviar remeses a les seves famílies, es veia també escapçada -un cicle, perdonin l'umbralisme, narrat per un servidor al llibre Vida mantera. Retrat circular de la venda ambulant (Dakar-Barcelona)-. Sortosament, des de fa un lustre, a Barcelona existeix l’únic Sindicat de manters del món, reconegut així pel mateix Bob Brown, fundador dels Black Panthers de Chicago.
Gràcies al Sindicat Popular de Venedors Ambulants, molts dels manters –altres van marxar a provar sort a les campanyes de la fruita– van trobar empar sota una caixa de resistència comuna i tot d’activitats alternatives al carrer: principalment la marca Top Manta, una cooperativa que té seu al Raval des del 2017 i que ha permès tres manters deixar el carrer de forma estable, a més d’ajudar una bona suma de venedors a reduir les sortides.
De moment, el Sindicat dóna feina indirectament amb la marca a 15 persones, a més de fer cursos del sector tèxtil: patronatge, confecció i serigrafia, per a 25 persones més que acabaran la formació aviat per a sumar-se al mercat laboral.
Parada de roba de la marca Top Manta creada per exvenedors de carrer migrants. Foto: ACN
La manta
Els manters van dedicar part de la pandèmia a teixir mascaretes i bates per a un sistema sanitari al qual molts d’ells ni tan sols tenien accés pel mur que suposa la llei d'Estrangeria, que no els permet aconseguir papers. Ells mateixos ho denunciaven a la campanya i proposició no de llei “#Regularizaciónya”, a la qual s’hi van adherir 1.200 entitats de l’Estat.
El mateix Sindicat espera que aquest no torni a ser un estiu normal.
Espera que no es tornin a parlar de persecucions policials, del joc del gat i la rata entre venedors i agents de seguretat, d’instrumentalitzacions polítiques de la seva activitat. Una realitat que ha retratat amb extrema elegància i tenacitat el fotoperiodista Àngel García al projecte documental The Blanket (la manta).
Únics al món
Els integrants del Sindicat creuen que, després de cinc anys des del seu naixement (a l’octubre en faran sis) arran de la mort a Salou del manter Mor Sylla, aquest pot ser el primer estiu on “es parli més del que són que del que fan”. “De la seva marca i les seves activitats autònomes que dels problemes racistes que genera l’activitat al carrer”.
“Aquest estiu esperem que hi hagi una millora. Sempre hi ha aquesta visió i prejudici sobre la nostra delinqüència amb l’arribada de la calor. Comencen les persecucions. Tant policials com mediàtiques, i polítiques. Esperem que tot el que s’ha fet des del Sindicat i des de Top Manta serveixi per canviar les mirades i conscienciar aquells que segueixen amb el pensament que som delinqüents que no volen treballar, sense pensar mai els perquès”.
Les paraules són d’Aziz Fayé, membre de la cooperativa del Sindicat i un dels talleristes de costura i serigrafia de la cooperativa Top Manta. Fayé també és un dels fundadors del Sindicat, la persona que va acompanyar Bob Brown pels carrers de Barcelona en la seva visita per conèixer el col·lectiu, pare de dos bessons –juguen de fons mentre es produeix aquesta entrevista– i un migrant que abans dels 30 anys havia creuat en pastera tres cops l’Atlàntic per arribar a Europa i ajudar la seva família al Senegal. El tercer viatge va prosperar. I amb altres venedors va muntar una associació pionera i única al món.
Nou model de vambes de la marca Top Manta. Foto: ACN
Fer-ho com toca
Fayé espera que aquest reconeixement exterior, fins i tot el papa Francesc ha lloat la seva tasca, també “arribi per fi aquí”. Que es parli de l’èxit de les seves noves vambes i “no d’uns problemes legals que ells no han triat”, ja que volen “ser els primers a fer les coses com toca, pagar impostos i donar exemple”.
“It’s not about doing it, it’s about doing it right” (no és només fer-ho, és fer-ho com toca), diu l’eslògan del nou calçat de Top Manta, en una picada d’ullet a la multinacional del símbol niké. “La campanya ha anat molt bé –diu Fayé mentre un dels seus fills li reclama, de fons, l’atenció–, una campanya on es respecta els drets dels treballadors. La campanya ha estat una excusa per llençar el missatge arreu del món i denunciar injustícies: les grans empreses segueixen explotant, sobretot als països en vies de desenvolupament. Els països enriquits segueixen fent servir sistemes racistes que no respecten els drets de les persones migrants. Impedeixen la lliure circulació. D’aquí neix el nostre spot”, acompanya Fayé.
N’han despatxat 400, de vambes, i en tenen desenes més encarregades.
“Tenim més de 1.000 comandes que estem fabricant. Qualsevol qui ho vulgui pot fer una comanda, però no volem tenir stock. A mesura que la gent demana, fabriquem”, explica. A poc a poc. Fayé assegura que hi ha manters que encara estan sortint a les nits a fer venda ambulant. Són molt pocs i no ho fan cada dia. Durant el dia és molt puntual perquè hi ha molta vigilància de la policia. A més, destaca, hi ha encara poca presència turística. Per això, diu, segueixen amb les reivindicaciones polítiques. “Fins que no es pugui treballar de manera legal, se seguirà exercint la venda. O sinó buscarem alternatives des del Sindicat”.