La nova pel·lícula de Neus Ballús no ha deixat indiferent al jurat del Festival Internacional de Cinema de Locarno i 'Sis dies corrents' s'ha emportat el Lleopard a la millor interpretació masculina – com es coneixen els premis del certamen suís. De fet, són dos els intèrprets del film que han gaudit de tal reconeixement: Mohamed Mellali i Valero Escolar. El que és més d'admirar és que ambdós ho han aconseguit sense ser actors i, a més, interpretant-se a si mateixos, una cosa que no és gens inusual en el cinema de la directora catalana.
'Sis dies corrents' és una pel·lícula de gènere híbrid que conjuga la ficció amb elements prestats de la realitat. L'argument se centra al món de la fontaneria i pretén mostrar d'una forma totalment real com aquests professionals duen a terme el seu servei durant la seva jornada laboral i quina relació es construeix entre ells i els clients. Vuitanta i cinc minuts que relaten com és una setmana de 6 dies feiners en la vida de Valero, Moha i Pep, tots treballadors d'una petita empresa de fontaneria i electricitat ubicada als afores de Barcelona. Concretament, Moha, el més jove, haurà de demostrar que està preparat per substituir Pep, que es jubila. Però Valero considera que Moha "no dona el perfil", i dubta que els clients acceptin un treballador marroquí a les seves cases.
Neus Ballús dirigeix aquesta pel·lícula de gènere híbrid.
El film conserva la sensibilitat característica de la seva autora però aquesta vegada Ballús s'allunya del drama per endinsar-se en un to aparentment lleuger, convertint la proposta en una singular comèdia.
Un taller de preparació que va durar 2 anys
Després d'un llarg període de càsting i documentació en l'univers dels lampistes i electricistes, la directora va escollir el trio de protagonistes (els lampistes reals Mohamed Mellali, Valero Escolar i Pep Sarrà) entre més de mil professionals del sector. Tot l'elenc, sense experiència al món del cinema, va passar per un taller de preparació al llarg de dos anys abans del rodatge. Així mateix, en el rodatge Ballús va incorporar metodologies del documental per obtenir dels protagonistes interpretacions i situacions fresques, autèntiques i sorprenents alhora i va comptar amb la col·laboració del coach Gerard Oms.
Sota una capa d'humor, lleugeresa i quotidianitat, les sis històries que conformen el film (corresponents a sis dies d'una setmana laboral) amaguen una profunda reflexió sobre els prejudicis que s'activen quan ens veiem obligats a conviure amb algú diferent a nosaltres. En un moment en què les mostres d'intolerància i racisme són molt presents, la pel·lícula vol oferir una nova mirada sobre un dels reptes més grans a què s'enfronta la nostra societat, diversa i multicultural: el repte de comprendre l'altre.
Més premis: Europa Cinemes Label i menció especial del jurat
A més del premi ex aequo al millor intèrpret masculí, la pel·lícula ha rebut també el premi Europa Cinemes Label. Creat el 2003, aquest reconeixement busca millorar la promoció, circulació i vida de les pel·lícules. El premi és atorgat per un jurat compost per exhibidors i proporciona a la pel·lícula els recursos necessaris per arribar a una gran audiència. Aquest premi, que es lliura a cinc grans festivals europeus com són Locarno, Cannes, Berlín, Venècia i Karlovy Vary, s'atorga en un punt estratègic de la carrera d'un llargmetratge, en el moment de la seva presentació en un gran festival i el seu llançament al mercat internacional.
La cinta ha rebut també una menció especial del jurat jove independent que valora que "aquesta comèdia, narrativament simple i directa, aconsegueix abordar la temàtica de la integració amb genuïnitat i lleugeresa". Amb guió de la mateixa directora i de Margarita Melgar (pseudònim després del qual es troben Montse Ganges i Ana Sanz-Magallón), el film està produït per Miriam Porté per a Diferent Films i El Kinògraf.
El Festival de Locarno és un dels 15 festivals del món de Categoria A. Properament, la pel·li podrà veure's en la 46a edició del Festival Internacional de Cinema de Toronto-TIFF (Canadà, 9-18 de setembre), dins de la secció Contemporary World Cinema (Cinema Mundial Contemporani).