Tot just tancat el litigi per les obres d'art de la Franja de Ponent, la Generalitat de Catalunya i el Govern aragonès s'han embrancat en una altra sèrie de litigis relacionats amb els béns artístics  procedents del monestir de Santa Maria de Sixena, als Monegros (Osca).

Tres són els conflictes legals en marxa. Un és el contenciós que afecta les pintures romàniques del monestir que s'exposen al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). El segon sobre una sèrie de peces dipositades al Museu Diocesà de Lleida. Finalment, la disputa legal per un bressol de plata que un particular volia subhastar a Barcelona.

Tres vies d'arribada

Tot i que els objectes en litigi procedeixen tots del monestir de Sixena, hi ha diferències sobre com van arribar a Catalunya.

Les pintures del MNAC van ser extretes del monestir durant la Guerra Civil, després que l'edifici quedés molt malmès per un incendi anticlerical.

Altres peces van ser cedides per les monges, en diferents dates del segle XX, al bisbat de Lleida o a d'altres institucions.

El bressol és un cas especial: va ser regalat per la superiora de Sixena a les monges del monestir de Valldoreix, i aquestes el van cedir a una família amiga.

Vici d'origen

El monestir va ser declarat Monument Nacional el 1923. Aquesta declaració no només havia de protegir l'edifici, sinó també els béns en el seu interior, tant els artístics com els arxivístics i bibliogràfics.

El Govern català, però, al·lega que els béns dipositats als museus de Barcelona i Lleida han d'estar sota les seves competències, encara que hi siguin de forma transitòria. Per blindar els béns de Sixena dipositats al MNAC i al Museu Diocesà de Lleida,el Govern va acordar dimarts passat que cap bé de Sixenac surti de Catalunya sense l'autorització del conseller de Cultura i prèvia valoració de la Junta de Museus. Aquesta decisió pot retardar encara més el procés.

El bressol de plata

L'empresa de subhastes Setdart va posar a la venda, fa unes setmanes, un bressol d'argent, amb un nen Jesús d'ivori, procedent de Sixena.

Alertat pels mitjans, el Govern català va paralitzar la venda. L'aragonès va denunciar els fets a un jutjat d'Osca. El jutge es va inhibir en favor dels tribunals barcelonins. Entretant, la Policia Nacional va intervenir confiscant el bressol. La Generalitat va protestar perquè els Mossos preparaven una actuació en el mateix sentit.

Pintures en perill

El 3 d'agost del 1936, la febre anticlerical dels primers moments de la Guerra Civil va motivar l'incendi del monestir. El saló del Tron va quedar absolutament destruït. La biblioteca i l'arxiu, molt malmesos... Diuen que Durruti, que va visitar el monestir després dels fets, va afirmar:

Tanqueu aquest recinte i poseu-li una guàrdia, perquè una fotografia d'això ens farà més mal que tots els canons feixistes junts

Sixena va ser usat durant el conflicte com a caserna. Els desperfectes encara es van incrementar. El regiment Engels fins i tot va profanar les tombes dels reis i monges. Alguns objectes van ser traslladats a un museu comarcal organitzat a Albalate de Cinca per la CNT-FAI, però els robatoris van continuar.

 

Era obvi que les pintures que s'havien salvat de la crema corrien perill. En aquesta situació, el Govern de la Generalitat va enviar una missió, dirigida per mossèn Josep Gudiol, un dels grans experts en art romànic, que, amb tècniques molt complexes, va extreure les pintures del seu lloc original i les va portar al que ara és el MNAC.

Alguns historiadors consideren que aquesta va ser una acció de rescat artístic modèlica i elogien la tasca de Gudiol.

L'alcalde de Villanueva de Sijena, en canvi, considera que els frescos van ser "botí de guerra", i els equipara als papers de Salamanca. L'advocat del seu consistori assegura que Gudiol actuava per cobdícia i que era "el major depredador i espoliador de pintura mural d'Europa".

Arguments de banda i banda

El Govern aragonès i l'ajuntament de Villanueva de Sijena al·leguen que les pintures han de tornar, no només perquè això és just, sinó perquè és el que recomana l'Internacional Council of Museums: que les pintures s'exhibeixin en les seves ubicacions originals.

El MNAC, en canvi, argumenta que retirar les pintures va ser una opció correcta, per evitar l'espoli i el vandalisme. Sense la intervenció de Gudiol no s'haguessin salvat, asseguren.

Considera també que el trasllat dels frescos a un museu ofereix als interessats en l'art una visió panoràmica i completa del romànic en un sol espai d'exposició. El MNAC al·lega, a més, que les pintures podrien deteriorar-se encara més amb un nou trasllat.

Solució legal

El 1992 la Conselleria de Cultura i les monges santjoanistes, ocupants originàries de Sixena, van firmar un acord pel qual cedien de forma indefinida les pintures al MNAC. L'acord hauria d'haver estat ratificat pel Vaticà, però les darreres monges van morir abans de la ratificació.

Les autoritats aragoneses no donen validesa a la signatura de cessió del 1992. A l'abril del 2006, el ple de la comarca dels Monegros va sol·licitar el retorn d'aquestes pintures. Des d'aleshores, la polèmica està oberta.

Donació de les monges

Al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal s'hi conserva el tron prioral de Blanca d'Aragó i d'Anjou, filla de Jaume II d'Aragó. Va ser cedit per les religioses al bisbe de Lleida el 1904. Estava en un estat pèssim i va ser guardat en un magatzem. Durant la guerra va ser esbocinat, però recentment va ser restaurat i exposat al Museu. És un dels objectes que el Govern aragonès reclama.

N'hi ha molts més: els retrats de Dona Sancha i Dona Dulce, algunes taules gòtiques, el retaule renaixentista de santa Anna... Les monges santjoanistes es van vendre el patrimoni abans de la seva mort: el 1983, 44 peces per deu milions de pessetes; el 1992, dotze peces per 25 milions; poc després, 30 peces per quinze milions. Part del fons donat s'exposa al MNAC, i una altra part al Museu de Lleida.

Disputa legal

La Diputació General d'Aragó reclama que aquestes darreres vendes no eren vàlides perquè l'havíen d'informar abans i donar-li prioritat en la compra. El Govern aragonès va recórrer  les vendes al Tribunal Constitucional, que va desestimar la reclamació. El cas va passar, per una altra via, als jutjats d'Osca, que dictaminaren que la venda era nul·la.

La Generalitat ha iniciat accions legals per impedir que s'efectui el retorn. La sentència del Tribunal de Conflictes de Jurisdiccions del Suprem de 12 de gener ha bloquejat una via de recurs. L'alcalde de Villanueva de Sijena ja ha preparat els antics dormitoris del monestir per instal·lar-hi provisionalment les peces, tot i que espera noves accions legals de la Generalitat.

Un monestir especial

Sixena és un monestir que combina el romànic tardà i l'estil cistercenc, tot i que també té alguns elements mudèjars, com ara els que ornen la sala capitular.

Fundat el 1183, no era un centre religiós qualsevol. Tenia molts recursos i estava protegit especialment per la Corona. Va convertir-se en panteó reial i en arxiu de la Corona d'Aragó. Per això, a més del patrimoni pictòric, a Sixena s'hi trobava abundant patrimoni artístic, bibliogràfic i arxivístic. Fins i tot s'hi va enterrar Pere II el Catòlic, mort el 1213 a la batalla de Muret.

La decadència

El monestir va patir alguns danys durant la guerra de la independència. La desamortització del 1834 li va arrabassar totes les terres i l'Estat el va posar a subhasta. L'edifici, però, va tornar a les mans de la Comunitat Hospitalària.

Sense els recursos de les terres, el monestir va decaure. Sobrevivia gràcies a donacions de particulars. Ara, ja sense monges aragoneses, està en mans d'una comunitat de religioses franceses.