"Crec en l'amor. Però cal preguntar-se primer què és l'amor". Per a Guillem Clua l'amor té moltes formes, moltes maneres i molts colors. "Són moltes les maneres d'expressar-lo i sentir-lo. Com a vincle humà entre persones, ja sigui com a parella, trio, poliamor, com a germans, com a pare, mare i fills... Sigui com sigui, sí que hi crec". Miki Esparbé se suma a la teoria de l'autor d'Smiley, un dels més grans fenòmens que ha viscut la nostra dramatúrgia, obra de teatre d'èxit mundial que ara ha estat traslladada a la pantalla petita produïda per Netflix i protagonitzada pel mateix Esparbé fent parella amb el seu amic Carlos Cuevas. "Hi ha aquest amor més romàntic i edulcorat que ens han venut sempre... I de vegades hem de tocar de peus a terra. Però, així i tot, ens hem de poder permetre un banquet de romanticisme de tant en tant".
La sèrie ja és una mica això.
Miki Esparbé: Sí, però també és una sèrie de desamor. És una història que va molt més enllà d'aquesta primera capa edulcorada. Smiley, i per això és molt fàcil d'empatitzar amb el que explica, parla de la por que moltes vegades tenim a enamorar-nos. I per què, a vegades, no ens atrevim a tirar-nos a la piscina i deixar-nos dur.
Una dècada de somriures
Avui és dimarts (encara que per a tu és diumenge). Són les set de la tarda i fora de l'hotel prop de la Sagrada Família on hem quedat amb el Miki Esparbé i el Guillem Clua ja comença a fer-se de nit. Coses de la tardor. Clua porta una elegant vestit negre a joc amb el seu cabell perfectament retallat i la seva pell broncejada, bruna. En un parell d'hores es projectaran els tres primers capítols de la sèrie al cinema Phenomena. Aquí al costat. És un dels principals reclams de l'edició d'aquest 2022 del festival Serielizados. Aquest mes de novembre se sumarà al catàleg de Netflix. "Porto amb aquesta història 10 anys". Smiley es va estrenar el novembre de 2012 a la Flyhard, una de les sales més estimulants del circuit teatral barceloní amb capacitat per poc més de 40 persones. “Des que la vaig escriure per primera vegada el 2011 fins ara ha canviat la meva percepció de l'amor i el que és la vida de parella, per això vaig sentir la necessitat d'escriure una segona part, ambientada 8 o 9 anys després de la primera, reflectint tot el que jo havia viscut en aquest temps". A Smiley, després de l'amor (2020), certament, aquesta visió de l'amor romàntic vira radicalment. “Tant de bo hi hagi una segona o tercera temporada de la sèrie en què es pugui incloure aquesta història". Miki Espabé, per cert, va ser un dels espectadors que va anar a veure-la, la original, al local del barri de La Bordeta. "Sí, jo la vaig veure a la Flyhard, amb l'Albert Triola i Ramon Pujol de protagonistes fent una feina espectacular. Em va enamorar. Hi havia alguna cosa molt especial en aquella obra de teatre".
El que va passar va ser inesperat, espectacular i màgic. Cada nova notícia era un regal més gran que els anteriors. Fins arribar al regal més gran que ha estat fer la sèrie
"No era més que una comèdia sense gaires pretensions i en aquell moment l'únic que m'interessava era ser honest amb el que estava escrivint i el format que estava treballant", se sincera Clua sobre el procés de creació d'Smiley. "Va ser un moment meravellós però mai vam arribar a pensar que ho petaríem. Pensàvem que estrenaríem a la Flyhard, vindrien els amics mariques, faríem uns riures i cap a casa. El que va passar va ser inesperat, espectacular i màgic. Cada nova notícia era un regal més gran que els anteriors. Fins arribar al regal més gran que ha estat fer la sèrie". Smiley va passar de la sala Flyhard al Teatre Lliure, i del Lliure al Club Capitol, on va ser en cartell més d'un any. De Barcelona va fer el salt a Madrid, on va fer temporada als teatre Lara i Maravillas. I d'allà al món, amb adaptacions a Alemanya, Grècia, Xipre, Itàlia, Xile, Puerto Rico, Uruguai, Perú, Venezuela, Estats Unis (Miami, Nueva York..), Colòmbia, Austràlia, Turquia, Singapur. I del món a Netflix. "La sèrie es podrà veure a més de 190 països, cadascun d'ells amb una realitat diferent respecte al col·lectiu LGTBI+. Quan l'obra s'ha estrenat a països com Turquia o d'Amèrica del Sud ha creat una convulsió molt positiva. Per a mi, que Smiley no s'interpreti només com entreteniment, sinó que trastoqui alguna cosa, és meravellós. Ara això passarà amb la sèrie a tots els racons on es pugui veure, sent molt diferent la percepció que es pugui tenir d'aquesta història d'amor entre dos homes gais a Europa que a Kènia o Iran". Guillem Clua entoma la repercussió de la seva obra com una responsabilitat. Per al dramaturg i guionista, en el moment en què crees res com a autor, tens una responsabilitat moral respecte aquella història perquè estàs oferint una visió del món que tindrà un impacte sobre la gent. "Si parles de realitat LGTBI+, de realitats fora de la norma de les quals formo part com a home gai, això es multiplica".
Miki Esparbé i Carlos Cuevas són dues de les figures més sol·licitades del nostre cosmos interpretatiu. Aquesta vegada el seu estatus i CV no va servir. Van haver de passar un càsting extens i exigent abans de fer-se amb els papers d'Àlex i Bruno, la parella protagonista. "No, no va ser anem a fer una sèrie d'Smiley i truquem el Miki i el Carlos", admet Clua. "Des de la nostra banda, va ser un procés molt intens", se suma Miki Esparbé. "En Guillem fa 10 anys que està explicant aquesta història i el guió està molt ben treballat. És cert que amb la sèrie s'ha enriquit la trama de l'Àlex i el Bruno i s'han obert relats paral·lels. Però si en altres produccions pots aportar, aquesta vegada les apreciacions que podíem fer queien pel seu propi pes perquè la història està extraordinàriament refinada. Després de deu anys, hi ha coses que per molt que tu com actor creguis que poden sumar, en Guillem no només et deia que feien nosa, sinó que et feia veure amb arguments el perquè. I sempre tenia raó". I aleshores Esparbé recorda que algú, alguna vegada, li va dir que en el seu ofici sempre s'ha de tenir un puntet més d'humilitat que d'ego. Un consell que s'ha convertit en un dels seus mottos vitals i professionals.
És difícil arribar a acceptar que s'ha de tenir més humilitat que ego?
M.E.: És necessari. N'hi haurà que ho portaran més de sèrie i d'altres que s'ho hauran de treballar més, però és necessari. Smiley, justament, és una història que parla de dos homes que tenen entre 30 i 40 anys. Jo que, estic en aquesta fase, me n'adono que em relaciono més amb la gent que té la feina feta, que s'han treballat a teràpia. El nostre és un ofici que implica ego, però hem de fer una feina permanent per tocar de peus a terra.
Amor d'amics
Potser són els seus dos metres. Potser el seu bigoti. Potser la seva elegància informal. Potser el seu carisma i amabilitat. Potser és la suma de tot, però Miki Esparbé és un paio del qual és impossible no enamorar-se. El vam descobrir ara fa 10 anys amb la sèrie de culte Pop ràpid i des d'aleshores, gairebé sempre afiliat a les formes de la comèdia, però sense eludir endinsar-se en altres terrenys interpretatius, ha vingut mostrant el seu talent en una constant de sèries i pel·lícules. "Cada projecte t'aporta coses diferents. Amb Smiley no només vam tenir la sort de treballar plegats amb el Carlos, sinó fer-ho explicant una història com la del Guillem, amb l'afegit d'estar creant un referent per a moltíssima gent, tal com va ser l'obra de teatre en el seu moment. Per tot el que implica, ha estat una responsabilitat fer Smiley i hem volgut acceptar el repte. Ens sentim molt orgullosos d'haver pogut participar d'aquest projecte".
Per a mi, i crec que pel Carlos, ha sigut molt bonic poder treballar junts, més per explicar aquesta història
Fa dècades que el barri de Gràcia té aquesta aura bohèmia, una mica (molt) hipster, i no és estrany passejar pels seus carrers i places i topar-se amb alguns dels rostres més populars del nostre teatre i cinema. En aquestes caminades de mitja tarda sense rumb fix que acostumen a finalitzar a la Rovira, a la Virreina, a la Sol o a la Rius i Taulet fent una cervesa (o dues o tres o quatre o...) fàcilment et pots creuar amb Miki Esparbé i Carlos Cuevas amb el mateix propòsit vital que tu: fer una birra (o dues o tres o quatre o...). Són amics. Molt amics.
A mi, sincerament, no sé si m'agradaria treballar amb el Kiku, el meu millor amic. L'estimo fins a dir prou, però la majoria de les vegades l'atropellaria amb el cotxe i faria marxa enrere per tornar a passar per sobre d'ell. "Ha de ser el públic qui digui si hi ha química i complicitat entre nosaltres. Però per a mi, i crec que pel Carlos, ha sigut molt bonic poder treballar junts, més per explicar aquesta història. Quan vam saber que el projecte estava arrancant, de seguida ens vam interessar per participar-hi. Teníem ganes de fer els càstings i provar-ho. Suposo que els anys de confiança et donen justament aquesta complicitat a l'hora de treballar. Més en un rodatge, on l'ambient acostuma a ser molt intens, i està molt bé tenir a l'altra banda algú que et coneix i que a més és molt bo, perquè t'ajuda a fer créixer la teva feina".
Diversitat i universalitat
Miki Esparbé i Carlos Cuevas són la parella protagonista de la sèrie. I amb ells, com a secundària especial, la ciutat de Barcelona. "Va haver-hi diverses decisions creatives en la primera etapa del procés. Entre elles, en quina ciutat ubicaríem la sèrie". Barcelona va ser sempre l'opció prioritària de Clua amb tot el que això implica. "S'havia de notar que la història transcorria a Barcelona i això també passava perquè a la sèrie se sentís parlar català. Si només se sentís parlar castellà no seria realista. Volia plasmar aquest bilingüisme amb què es viu als carrers de la ciutat.
S'havia de notar que la història transcorria a Barcelona i això també passava perquè a la sèrie se sentís parlar català
Smiley ha estat produïda per Netflix, plataforma on es pot veure Heartstopper, que bé podria ser la primera part d'Smiley.
Guillem Clua: És la sèrie que tots els gais hauríem volgut veure a la nostra adolescència. Jo vaig plorar molt veient Heartstopper. Mai vaig viure aquest amor d'institut i vaig tenir la sensació que a l'adolescència m'havien robat aquesta part de la meva vida. Smiley és una comèdia romàntica, però una història més adulta, amb dos homes entre 30 i 40 anys, que ja ho tenen tot fet i creuen que ja no poden cometre molts més errors a la seva vida. Ja no encaren les relacions des d'aquell idealisme adolescent sinó prenent decisions molt més assentades i transcendentals.
M.E.: Aquesta és una història universal, que apel·la a la gent del col·lectiu, però amb què pot empatitzar tothom, perquè aquesta, novament, és una història d'amor i desamor, de relacions humanes i d'amistat. Jo el que tinc ganes és que s'estreni.
L'ideal seria que és parlés de la sèrie sense afegir-li cap sufix.
G.C.: I crec que aquí justament és on resideix part de l'èxit de l'obra de teatre: és una història que s'explica des d'una realitat molt concreta: la relació entre dos homes gais, però que apel·la a un públic mainstream. Des de la diversitat Smiley parla de l'universalitat del que és enamorar-te.