Era difícil que la perfecció tècnica de La societat de la neu no fes història als Premis Goya després d'explicar un dels miracles més sorprenents i esgarrifosos de l'era moderna, i dit i fet: la pel·lícula del català J.A. Bayona ha arrasat als premis més importants del cinema espanyol amb 12 guardons, incloent millor pel·lícula, direcció i actor revelació, i s'ha convertit en el tercer film més premiat de la història dels Goya, només per darrere de Mar adentro (2005) i ¡Ay, Carmela! (1991). La producció de Netflix ha desbancat la bellesa reivindicativa de 20.000 especies de abejas, que partia com a favorita amb 15 nominacions i només n'ha recollit tres: actriu de repartiment, direcció novell i millor guió original.
🟠 Guanyadors dels Goya 2024: tota la llista de pel·lícules i artistes
La producció de Jota Bayona no ha tingut competidora en les categories tècniques, alçant-se també amb les estatuetes de disseny de vestuari, efectes especials, maquillatge i perruqueria, muntatge, direcció de fotografia, so, direcció de producció i música original, explicant d'una forma pròxima i humana la tragèdia miraculosa dels Andes, en què només van sobreviure 16 persones. "Necessitem un públic fort i constant, perquè no estem en un bon moment en el cinema espanyol per a la producció; amb menys recursos no podem arribar a explicar tot el talent que tenim", ha denunciat el cineasta català, nen bonic de l'Acadèmia de Cinema espanyol. Bayona també ha reclamat més autoestima pel sector, deixant constància de la seva pertinença. "Com a espanyol, quan estic fora, he de picar el doble de fort, i quan vinc aquí sembla que estic en una altra lliga; però jo pertanyo i crec en el cinema espanyol".
Després de venir de guanyar el Gaudí i el Feroz, David Verdaguer s'ha tornat a erigir amb el premi interpretatiu masculí més important per clavar el repte majúscul de retratar les pors i temors d'Eugenio, un dels humoristes més reconeguts del país. No hi hagut tanta sort per a la seva parella a la pel·lícula, la Conchita de Carolina Yuste, i és que el guardó a millor actriu ha estat per a una primerenca Malena Alterio i el seu paper a Que nadie duerma, un thriller pertorbador i psicològic en què interpreta una taxista obsessionada per trobar l'amor. La intèrpret argentinoespanyola s'ha emportat l'estatueta 23 anys després de ser nominada a millor actriu revelació. Per la seva part, Un amor d'Isabel Coixet se n'ha anat amb les mans buides.
Una previsible Estibaliz Urresola ha guanyat la direcció novella i ha tornat a consagrar-se com una de les veus més compromeses del cinema actual, fidel als seus principis. En el seu discurs ha volgut reivindicar el camí de dones cineastes que, com ara ella, dibuixen camí per a les generacions venidores. "És un orgull per a mi que cada vegada siguem més i tinguem més força per dir que s'ha acabat, que no volem més violència i abús, ni al cinema ni enlloc", ha dit, per no oblidar-se de Gaza i la seva tragèdia, oblidada per molts. "La meva pel·lícula parla sobre la importància d'anomenar les coses, i volia aprofitar per anomenar el que està passant a Gaza, que és un genocidi, i hem de demanar als nostres governs que l'aturin".
Les interpretacions de repartiment han estat per a José Coronado per Cerrar los ojos —únic reconeixement per a l'última de Víctor Erice— i per a Ane Gabarain per la seva entranyable Lourdes de 20.000 especies de abejas. "Estic molt orgullosa de formar part d'aquest grup de dones madures i formidables", ha dit en recollir el cabezón de les mans de Sofía Otero, la petita protagonista del film. La revelació se n'ha anat cap a Janet Novas i el seu paper a la gallega O Corno, guanyadora de la Concha d'Or a Donosti, i pel personatge de Matías Recalt a la pel·lícula de Bayona. L'actor argentí es va posar en la pell de Roberto Canesa per brodar un paper majúscul poc després de perdre el seu pare. Els Gaudí van ser premonitoris en altres categories, i és que després d'emportar-se el guardó català fa pocs dies, Pablo Berger ha tornat a l'encerament a recollir doble estatueta per Robot dreams i podria emportar-se també l'Oscar a millor animació d'aquí un mes. També ha repetit el documental sobre el seguiment de Carme Elias com a pacient d'Alzhéimer, i Claudia Pinto "no sabia que es podia estar tan trist i feliç alhora".
No ha faltat l'homenatge als que ja no hi són amb les veus de Sílvia Pérez Cruz i Salvador Sobral acompanyats de Marta Roma al violoncel. Carmen Sevilla, Itziar Castro, Eduardo Ladrón de Guevara, el crític de cinema Carlos Pumares o el director català Ventura Pons han passat a ser protagonistes invisibles d'una vetllada en la qual l'amor al cinema ha brillat per sobre de gairebé tot, amb el director de fotografia Juan Mariné com a Goya honorífic i una emocionada Sigourney Weaver premiada amb el Goya Internacional, o la icònica interrupció a l'escenari de Pedro Almodóvar i les protagonistes de Todo sobre mi madre pels 25 anys del film. També Ana Belén, copresentadora de la cerimònia, ha fet un al·legat al compromís que té el cinema, parafrasejant la desapareguda Concha Velasco. "Cada vegada que he tingut una davallada, he mirat els seus treballs i m'he convertit en una nena", ha confessat, i com a senyal d'admiració s'ha arremangat per interpretar un simpàtic remix de La Chica Yeyé i Mamá quiero ser artista, els grans temes de l'artista total de Valladolid, al qual després s'han afegit els Javis.
No als abusos i la violència masclista
Ja des del principi s'intuïa una gala amb caràcter, amb els tres presentadors predisposats a no deixar-se res per dir. Al cap de pocs minuts de començar ja s'ha obert la caixa de pandora, amb la cantant exigint espais segurs al cinema. "I això passa per denunciar tots els abusos i la violència sexual i per revisar de manera profunda les estructures que ho permeten. Aquí també, s'ha acabat". El gran tema de María Jiménez contra la violència masclista ha posat banda sonora a la nit amb les veus de María José Llergo, Índia Martínez i Niña Pastori, com una picada d'ullet més que evident. No ha fet falta anomenar Carlos Vermut perquè la reclamació es reproduís com pans, també per part de les integrants femenines de l'Acadèmia de Cinema, i més tard també del seu president Fernando Méndez-Leite. "Condemnem els abusos vinguin d'on vinguin, volem espais de respecte".
No s'ha oblidat tampoc Rigoberta Bandini d'una evident reivindicació en recollir el seu premi a millor cançó per Te estoy amando locamente, tema compost pensant en els seus col·legues del col·lectiu. "A totes les han anomenat lesbianes o maricons al pati, i totes han hagut d'amagar la seva manera de ser per encaixar", ha xisclat abans d'abandonar l'escenari. I amb una frase s'ha deixat clara una altra lluita: "Més diversitat racial al cinema espanyol i sense perdó". Gairebé tres hores i mitja de gala que s'han mogut entre la distensió, el ritme i el puny alçat, passant de la protesta pels abusos a la gravetat del canvi climàtic o la precarietat de la indústria. Fins i tot Almodóvar s'ha atrevit a alçar la veu contra Vox, ja a punt de la clausura: "Fa una estona, un polític que és aquí ha dit de nosaltres que aquests senyorets agafen les subvencions per fer pel·lícules que no li agraden a ningú; li diré a aquest senyor que els diners el tornem amb escreix a l'estat i generem milers de llocs de treball". Un bon colofó a una nit d'or per al cinema espanyol com espai de lleure i protesta.
