A Barcelona s'hi celebren les jornades "La recerca sociolingüística en l'àmbit de la llengua catalana", organitzades per la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans.  En aquestes trobades s'han presentat alguns avançaments de l'Enquesta d'Usos Lingüístics que es va fer entre 2013 i 2015 a tots els territoris de llengua catalana. Aquest estudi ha aconseguit dades del Principat, les Illes, el País Valencià, la Franja, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer, i per això permet fer estudis comparatius. Però, a més a més, en la major part dels casos es disposa d'una enquesta anterior, del 2004, i així es poden analitzar les tendències en l'ús del català a tots els territoris.

El català suma

Les noves dades demostren que a la majoria dels territoris el català guanya parlants: molta gent que no té el català com a llengua inicial (aquella que es parlava a casa seva) declara que el català és la seva llengua habitual. Al Principat, hi ha més gent que parla amb català amb els seus fills que gent que parla el català amb els seus pares. Més d'un 10 % de les persones vénen de famílies castellanoparlants i consideren que la seva llengua habitual és el català. El català és especialment ben assimilat a les Terres de l'Ebre, on malgrat que hi ha hagut molta immigració, entorn a un 70 % de la gent considera el català com la seva llengua.

Al País Valencià, també

Després de molts anys de retrocés del català, al País Valencià s'hi ha notat un canvi de tendència. Tot i que encara no s'han fet públiques les dades concretes, ha crescut el percentatge de la gent que coneix el català, tot i que el seu ús a l'espai públic és bastant escàs. Aquesta inflexió pot ser deguda a un canvi demogràfic derivat de la crisi: ha crescut el percentatge de gent procedent dels territoris de llengua catalana. El millor coneixement de català es troba entre els més joves.

La Franja ja no és on hi ha més coneixement

A l'enquesta feta el 2004, la Franja era el territori on més habitants coneixien la llengua catalana i, paradoxalment, era on menys gent reconeixia que parlava català. Ara, les coses han canviat: ha crescut la immigració, i el percentatge de gent que ha nascut fora dels territoris de llengua catalana ha crescut. Continua essent un territori on molta gent parla la llengua, però el percentatge ha disminuït. Això sí, cada vegada més gent és conscient de què parla català, malgrat la defensa del LOPAO per part de l'anterior govern aragonès. A més a més, hi ha molta gent que demana una major presència del català a l'ensenyament.

Herència enverinada del PP

A les Illes també hi ha més gent que considera el català com la seva llengua habitual de la que té el català com llengua inicial. Però hi ha, a nivell global, un descens del percentatge dels que tenen el català com a llengua inicial, tot i que cada cop s'usa més el català amb les amistats, i cada cop hi ha més gent que pot escriure'l.  Aquí hi poden haver tingut un paper clau les polítiques lingüístiques el PP, però també l'increment del percentatge de gent nascuda fora dels territoris de parla catalana.

Catalunya Nord

Sens dubte el territori on el català té pitjor situació és a la Catalunya Nord. La ràpida arribada de població procedent d'altres zones de França, des del 2004, ha empitjorat encara més la situació del català. Ara tan sols el 40 % de la població del territori hi ha nascut. Ha minvat, doncs, el percentatge de gent que comprén i parla el català, i tan sols ha crescut una mica el percentatge de gent que el llegeix i l'escriu. Només un 11 % de la població afirma parlar-lo bé o molt bé, i entre aquests molt pocs l'usen amb els seus fills. Malgrat tot, a la Catalunya Nord ha crescut el nombre de gent que vol que el català sigui present a l'ensenyament. A l'Alguer també es reduiexen els percentatges de coneixement de català.

L'in crescendo andorrà

A Andorra ha succeït exactament el contrari d'allò que ha succeït a la Catalunya Nord. El percentatge de catalanoparlants s'ha incrementat, al retornar als seus països alguns emigrants d'altres orígens. En conseqüència s'ha incrementat el nombre de catalanoparlants. A més a més, el català gaudeix d'un gran prestigi, i molts no catalanoparlants l'usen en les seves relacions amb l'administració.

Els factors

S'espera en els propers mesos fer públics els resultats complets de l'Enquesta d'Usos i començar a interpretar les estadísticas. Ara bé, els sociolingüistes ja apunten a alguns elements per explicar el canvi lingüístic. En primer lloc, la demografia té un paper determinant: el català aconsegueix seduir a les segones generacions, però si arriba molta immigració en poc temps la capacitat d'absorció és desbordada. Els sociolingüistes apunten que en les dinàmiques migratòries hi juguen un paper clau les polítiques estatals: la manca de serveis socials i la precarietat laboral contribueixen a una baixa natalitat de la població local, i això es compensa amb una elevada migració. Per altra banda, les polítiques lingüístiques tenen una incidència clara en els comportaments lingüístics, com es pot constatar a Andorra, on el català és oficial i té molt bona consideració.