La cooperativa energètica Som Energia s'ha endut el VI Premi Martí Gasull i Roig a l'exemplaritat en defensa de la llengua catalana, que concedeix la Plataforma per la Llengua, que enguany ha celebrat els seus 25 anys (amb un plany per no haver assolit la seva autodissolució, que asseguren que es farà el dia que es normalitzi plenament el català). L'acte de concessió s'ha celebrat al Teatre Poliorama, sota la presidència de Quim Torra i amb presència de la consellera de Cultura catalana, Laura Borràs, de la consellera de Cultura de les Illes, Fanny Tur, i de la vicepresidenta segona de la Diputació de Barcelona, Meritxell Bundó. Però, tal i com ha destacat el president de la Plataforma, Òscar Escuder, hi havia una absència destacada, la dels presos i exiliats, i ha estat especialment dolorosa per als convocants l'absència de Carme Forcadell, membre de la Plataforma i integrant del jurat del premi d'enguany. "Aquest judici mai no hauria de ser, perquè als països democràtics les qüestiones polítiques es resolen votant", ha recordat Escuder, qui també ha lamentat la discriminació a que l'Estat sotmet el català.

El guanyador

Per votació popular el premi Martí Gasull i Roig ha estat per a Som Energia, una empresa comercialitzadora d'energia 100% renovable, sorgida el 2010 del Parc Científic i Tecnològic  de la Universitat de Girona, que permet als usuaris catalanoparlants usar la llengua amb plena normalitat en totes les seves relacions amb l'empresa. Aquesta cooperativa sense ànim de lucre ha estat triada com un referent de normalització lingüística en el sector empresarial.

Els finalistes

Som Energia disputava el premi amb Pupil·les i la Casa Amaziga de Catalunya. Pupil·les és un grup valencià, de Benimaclet, que fa un rap electrònic amb bases de reggaeton i tocs de hip-hop i de reggae i que demostra que la llengua catalana és vàlida per a tots els registres musicals i no tan sols per a la cançó d'autor. Les professores Natàlia Pons i Mireia Matoses, i Joan Rodríguez, porten el seu missatge feminista a públics poc habituats a l'ús d'aquesta llengua. La Casa Amaziga vol acollir a una part important de la població nord-africana de Catalunya, d'origen amazic, i l'ajuda en les seves relacions amb la llengua catalana i amb la seva immersió en la llengua catalana, que s'usa com a eina d'arrelament i de cohesió social.

Puigdemont: La repressió també té una dimensió lingüística

Puigdemont present des de l'exili

El president Carles Puigdemont ha intervingut en la celebració mitjançant un missatge gravat. Ha felicitat la iniciativa de la Plataforma per la Llengua i del seu fundador, Martí Gasull, perquè "sense vosaltres una llengua minoritzada com la llengua catalana que té poderosos enemics no hauria pogut sobreviure" i ha afegit que "la repressió també té una dimensió lingüística". Puigdemont ha afirmat que n'està convençut que la lluita per la llengua trigarà molt en decidir-se, però que el futur de la llengua estarà en mans de tots els habitants de Catalunya. Durant l'acte la Plataforma ha denunciat la discriminació a que continua sotmès el català i ha afirmat que continua essent necessària la defensa de la llengua. I ha deixat ben clara la seva solidaritat amb els presos, amb un gran llaç groc al centre de l'escenari. Roger Mas, entre d'altres, han intervingut a la festa de lliuraments de premis; quan ha acabat la seva cançó "Jordi", il·lustrada amb fotografies dels presos a la pantalla de l'escenari, el públic ha esclatat en crits de "Llibertat, llibertat".

Una celebració excepcional

Els parlaments de les personalitats que han presidit l'acte també han volgut deixar clara la manca de normalitat d'aquesta cerimònia, a pocs dies de l'inici del judici als presos polítics. Quim Torra en el seu discurs ha fet un elogi d'un poble que al llarg del temps "ha estimat la nostra llengua". I ha defensat "la crida de la terra" com a clau de la salvaguarda del català. Ha afirmat que el franquisme va suposar "un genocidi en català". "Franco sabia el què volia, perquè la destrucció de la llengua porta a la destrucció de la nació", ha explicat Torra, qui ha afegit que "la llengua és l'eina de cohesió social que ens cal". "Tenim molta pressa" en la normalització, ha afirmat Torra, tot recordant que "portem tres segles esperant-ho". I ha acabat amb un desig de llibertat , molt aplaudit, que ha dedicat també als presos: "Nosaltres serem lliures i els presos també". El públic ha esclatat en crits de "llibertat, llibertat". La consellera balear Fanny Tur ha defensat la llengua catalana com a eina d'integració i d'acollida i ha denunciat els que qüestionen la unitat de la llengua: "Ens volen dividits". La consellera balear ha fet una defensa d'un país que vol "votar i decidir el seu futur" i ha tingut un record "per a aquells companys i amics que voldrien ser aquí i que no hi són perquè no poden". La consellera Laura Borràs ha denunciat que els catalans continuen vivint "en la fragilitat", amb els drets lingüístics constantment vulnerats, i ha posat com a exemple les dificultats per usar el català en la justícia. La situació actual és clara, per a la consellera: "Ni llengua, ni justícia" i ha reclamat que el que necessita el català és "un Estat". Meritxell Bundó, vicepresidenta segona de la Diputació de Barcelona, també ha lamentat l'absència dels presos i els exiliats.

L'absència més destacada

El premi està dotat amb 3.000 euros i es concedeix a algú que hagi destacat en els objectius de la Plataforma: promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social i des d'una perspectiva transversal en l'àmbit socioeconòmic i audiovisual, en l'acollida lingüística de nouvinguts, en tots els àmbits educatius i a les administracions. Els altres membres del jurat han estat Òscar Escuder (el president de la Plataforma), l'escriptor Jaume Cabré, el lingüista Jordi Manent, la productora Isona Passola, el periodista Joan Maria Pou, Pilar Roig (la mare de Martí Gasull), la filòloga Rossana Cantavella i el periodista Xevi Virgo. Enguany ha estat la sisena cerimònia de concessió d'aquests premis. El premi duu el nom de Martí Gasull, mort al Nepal el 2012, perquè va ser l'inspirador del Col·lectiu l'Esbarzer, el nucli d'on va sortir-ne la Plataforma per la Llengua.

L'honor és de la Maria del Mar

Maria del Mar Bonet s'ha endut el premi especial del jurat, que ha valorat la tasca d'aquesta cantant mallorquina en la difusió de la llengua catalana al llarg dels més de 50 anys de la seva carrera. El jurat ha valorat, sobretot, el seu paper com a pont entre totes les terres de llengua catalana. Maria del Mar Bonet ha volgut agrair a tots aquells que han col·laborat en la seva carrera i en la seva consciència lingüística. "Enmig d'aquests moments tan grisos que vivim en aquest país, en mans d'un Estat espanyol envalentonat". "Aquest govern espanyol continua el treball brut", dels que l'han precedit, ha explicat la cantant mallorquina, que ha acabat el seu parlament demanant la llibertat dels presos polítics i dels exiliats. La seva intervenció ha acabat amb una interpretació del Què volen aquesta gent, acompanyada de Roger Mas.