San Ygnacio, Texas, EUA. Eric Avery espera el resultat de la seva primera prova de VIH. Li han dit que probablement és positiu, motiu pel qual està profundament espantat. Per calmar el seu dolor, l'artista dibuixa una imatge d'un braç i posteriorment l'imprimeix sobre polpa de paper feta amb cotó, abacà i línters. L'obra, Blood Test [Anàlisi de sang], s'imprimirà sis vegades entre el 1985 i el 1986. Més tard, entre 1988 i 1990, se'n faran deu còpies més, símbol del nombre creixent de persones infectades per la sida. Gairebé dues dècades després, una de les xilografies acaba al British Museum de Londres. I d'allà, al CaixaForum de Barcelona, on romandrà fins al 13 de juny del 2021 en el marc de l'exposició El somni americà. Del pop a l'actualitat.
Blood test, entre altres obres de El somni americà / EFE
Blood Test és només una de les més de 200 obres –la majoria procedents del British Museum de Londres– que s'exposaran al CaixaForum barceloní, en una mostra que narra la revolució plàstica del gravat en l’art dels Estats Units durant els últims seixanta anys, prenent com a punt de partida l’art pop i passant per altres moviments artístics com ara l’abstracció, el minimalisme, el fotorealisme i la figuració. Entre d'altres, s'hi exhibeixen obres d'artistes de la talla d'Andy Warhol, Roy Lichtenstein, Robert Rauschenberg, Willem de Kooning, Donald Judd, Jasper Johns, Jim Dine, Richard Estes, Kiki Smith, Robert Longo o Guerrilla Girls.
L'exposició arriba a Barcelona després de passar per Madrid, en la que és la seva primera sortida fora del Regne Unit. El recorregut –cronològic i també temàtic– analitza com l’art gràfic va crear, sobretot a partir de la irrupció de l’art pop en la cultura visual americana, un nou tipus de públic de classe mitjana que podia adquirir obra seriada. En aquestes obres, els artistes parlaven de temes com el consumisme, la política, el feminisme i els drets civils.
La mostra es basteix a partir de la important col·lecció d’art gràfic del British Museum, juntament amb destacats préstecs d’altres museus i col·leccions, com el Victoria & Albert Museum, la Tate Modern de Londres, la Helen Frankenthaler Foundation i també el taller de l’artista Ed Ruscha, aquests dos últims procedents dels Estats Units. "Més que cap altra cosa, l'exposició és una celebració d'un riquíssim període de la història de l'art gràfic nord-americà", diu Catherine Daunt, conservadora d’art gràfic modern i contemporani del Departament de Gravats i Dibuixos del British Museum i comissària de l’exposició.
El somni americà / EFE
Reivindicació del gravat
El somni americà. Del pop a l’actualitat constitueix, a més, una reivindicació del gravat, que als anys seixanta va passar d’ocupar una posició marginal a situar-se al centre d’atenció de les belles arts. Els sistemes de reproducció de la imatge van permetre als artistes explorar amb noves tècniques i materials, i incidir d’una manera crítica en la societat de l’època. A més, l’ús artístic de la impressió va posar en crisi la noció d’obra única. En definitiva, el gravat es va convertir, ja per sempre, en una forma essencial per entendre la vida i la cultura de la seva època.
Roy Lichtenstein. I Love Liberty, 1982 / Fotografia cortesia de Sotheby’s, Inc.
A l’exposició s’hi inclouen tècniques diverses de gravat, com la litografia, la serigrafia, l’aiguafort, la punta seca o els fotogravats, entre d’altres. La selecció de peces n'inclou diverses d'emblemàtiques, com les populars serigrafies de Liz Taylor i Marilyn Monroe, i la de Jackie Kennedy al funeral del seu marit, d’Andy Warhol. També, la sèrie de les banderes del 1973 de Jasper Johns; les obres puntejades de Roy Lichtenstein, influïdes per les vinyetes de còmic; dos gravats de gran format de Robert Rauschenberg: Booster (1967), que representa el seu propi esquelet i fa 1,8 metres d’alçada, i Sky Garden (1969), que reflecteix el moment del llançament del coet Saturn V i que, amb una alçada de 2,2 metres, va superar el rècord de la litografia més gran estampada a mà, que el mateix artista havia assolit, dos anys abans, amb Booster; o el cèlebre cartell de les Guerrilla Girls Les dones han d’anar despullades per entrar al Metropolitan Museum? (1989).
Aquesta és la cinquena col·laboració de la Fundació ”la Caixa” amb el British Museum, gràcies a l’aliança entre aquestes dues institucions, que s'ha traduït en l'organització compartida i la cessió d'exposicions dedicades, entre altres temes, a l’art i la cultura medievals, a la idea de competició a l’antiga Grècia, a la figura del faraó o al luxe en l’antiguitat.