M'ho va dir el Carlos, el nostre fotògraf: "Uri, tio, el Sónar fa una olor especial. Una olor de Sonar i només Sónar". I tenia raó, perquè entres al Sónar i, de sobte t'embriaga, una fragància que combina la frescor de l'eufòria i la dolçor de la marihuana. Uns aromes que t'hipnotitzen els sentits transportant-te a un estat anímic de bon rotllo perenne durant els tres dies que dura, tant de dia, com de nit, però molt especialment de dia, el Sónar.
El Sónar fa una olor especial, la de la colònia de fórmula secreta que fa servir tota aquella gent divertidament diferent, interessantment estrambòtica (perquè el Sónar és un festival de música avançada però també de colors i tendències), diversa, tolerant oberta i respectuosa. Sí, m'ho va dir el Carlos i tenia raó, el Sónar fa una olor especial. Però perquè el Sónar, tot i que les cerveses són exageradament cares (de les molt poques coses a criticar en un festival gairebé impecable en la seva organització), és un festival especial.
Trobar-se a Richie Hawtin, enamorar-se de Marina Herlop
El Sónar és una festival especial. No m'ho va dir el Carlos, però segur que ho pensa. És especial, perquè només en un festival com el Sónar pot passar que tan sols d'entrar-hi et topis amb un dels principals caps de cartell d'aquest 2023 (d'aquest 2023 i de gairebé totes les seves edicions), com és Richie Hawtin. El llegendari DJ canadenc estava amagat en una cantonada, tot sol, rere una tauleta, mostrant els Bullfrogs. T'hi apropaves preguntant-te si realment era ell. I sí que l'era. I com et veia encuriosit t'explicava que els Bullfrogs són els sintetitzadors que ha creat juntament amb Erica Synths amb la idea de portar la música electrònica a les escoles.
El Sónar és un festival especial, perquè en una sola tarda pots veure coses tan diverses però amb el comú denominador de la inquitut creativa com Black Coffee tancant la jornada amb un recital del seu balsàmic afrohouse o la catalana Kyne obrint el dia amb el seu reggaeton tòrrid. Entre mig el rap amarat de drill de Kitty110, la tralla de Manuka Honey, l'efervescència contagiosa del house lluminós de Bradley Zero i Moxie o l'experimentació sonora d'un majestàctic Oneohtrix Point Never.
I entre tots ells, quedar-te mesmeritzat amb Marina Herlop, de la qual ja fa temps que us en venim parlant, a Revers. Això de la barcelonina comença a ser molt seriós. Ho atestiguen els molts concerts que ha protagonitzat aquest 2023 per Europa, tots amb una gran rebuda per part del públic i la premsa. I ho referma l'actuació que va oferir ahir al Sónar, acompanyada d'una banda en què destacava la presència a les veus de Tarta Relena. En algun lloc on conflueixen els camins de Björk (la seva influència tant en el musical com l'estètic és palpable), la música barroca, el rock progressiu dels setantes i la tradició japonesa, allà és on trobareu a Marina Herlop. Una artista especial, com l'olor que fa el Sónar.