La sonda Juno, que ja va passar a la història com la nau espacial que més lluny havia arribat, abasta aquest dilluns l'òrbita de Júpiter. La nau va ser llançada per la NASA el 5 d'agost de 2011 i es propulsa gràcies a l'energia solar, mitjançant tres grans panells fotovoltaics de nou metres de llarg. Arriba, doncs, a la fi del seu viatge. Està previst que la nau orbiti al voltant de Júpiter, prenent fotografies i dades del planeta fins el febrer de 2018, quan se la farà xocar amb l'atmòsfera d'aquest planeta per observar-ne els resultats
Una missió ambiciosa
La tramesa de la sonda Juno és una de les missions més ambicioses de la NASA dels darrers anys. Juno té la mida d'una pista de bàsquet, pesa 3.600 quilos i no està tripulada. S'ha previst que orbiti sobre els pols de Júpiter, i s'espera que així doni resposta a moltes qüestions sobre la composició, el nucli i el camp magnètic de Júpiter (i, a partir d'aquí, sobre la formació dels planetes gegants). Com arribarà molt avall, la NASA espera contemplar per primera vegada la superfície del planeta, que està cobert per uns núvols espessos (la missió es va batejar com Juno, justament, perquè aquesta deessa romana podia veure a través dels núvols.
El més gran del sistema solar
Júpiter és el planeta més gran del sistema solar: té un volum 1.317 vegades més gran que la terra. Tot i que és molt poc dens, la seva massa és 318 vegades més gran que la de la terra. Està compost en més d'un 99 % per hidrogen i heli. L'interior del planeta és líquid, però no té una superfície definida. Es creu que és així perquè va ser un dels primers planetes en formar-se. Rota molt ràpid: dóna la volta sobre el seu eix en 10 hores. Sempre està cobert per una capa de núvols i pateix contínuament forts vents, de més de 500 km per hora. Se suposa que aquests núvols estan formats de cristalls congelats d'amoníac, i que el seu característic color vermell es deriva de la presència de sofre o de fòsfor. El planeta està rodejat per un camp magnètic de gran intensitat. Hi ha forts corrents elèctrics que uneixen Júpiter amb els seus satèl·lits Io i Europa. Júpiter té un mínim de 67 satèl·lits, nombrosos asteroides que orbiten al seu voltant i un reduït sistema d'anells.