La notícia ens va sumir en la més profunda tristesa durant dies. De fet encara no ens hem acabat de recuperar Da Souza són un dels favorits de Revers i també ho haurien de ser per a tu. Pop plusquamperfecte amb un peu a Palma i un altre a Barcelona, de melodies enlluernadores i lletres d'una quotidianitat màgica. Lluís Cabot (guitarra i veu), Àngel Garau (bateria i veu), Xavi Hernández (guitarra i percussió), Biel Stela (baix) i Guillem Portell (saxo alt i percussió) han decidit deixar-nos i, tot i que encara no han marxat, ja els enyorem. Els autors de Flors i violència (2013), Gran salt endavant (2016), Futbol d’avantguarda (2018) i Salsa agredolça (2020), repòquer d'alguns dels millors treballs del pop català dels darrers anys, actuen aquest vespre al Centre Cívic Urgell dins de la programació del Festival Tangent. Serà una de les últimes oportunitats de veure'ls en directe. Preàmbul estival del concert de comiat que oferiran el 24 de gener de l'any vinent a la sala Apolo de Barcelona. Parlem amb el seu cantant, guitarrista i impuls creatiu Lluís Cabot amb l'esperança que no sigui un adéu per sempre, sinó tan sols un adéu per un instant.
Què ha passat?
Entenc que... que em preguntes pel comiat de Da Souza, oi? (riures)
Sí...
No és que hagi passat res en concret. Ha estat la suma d'unes quantes coses i... Ha estat una decisió conjunta del grup, ben serena, que prenem amb la tranquil·litat i l'alegria de tot el que hem fet. Sentíem que era el moment.
Ha estat una decisió conjunta del grup, ben serena, que prenem amb la tranquil·litat i l'alegria de tot el que hem fet. Sentíem que era el moment
Per què ho sentíeu ara? Creieu que havíeu assolit amb el grup tot el que podíeu haver assolit?
No sé si ha estat tant això. Sí que hi ha hagut un punt de tenir aquesta tranquil·litat de haver fet ja moltes o totes les coses que haguéssim imaginat que podríem fer al principi. Però no crec que mai penséssim que a partir d'ara seria un anar costa avall si seguíem. Ha estat una decisió marcada pels moments vitals de tots nosaltres: fer un disc, muntar la següent gira, defensar-lo i tot això
implica tot un espai vital i unes responsabilitats que ara mateix sentíem que no podíem o no volíem assumir. Preferíem tenir temps per fer altres coses.
És definitiu o és massa aviat per pensar que mai us podeu tornar a trobar?
Nosaltres, entre nosaltres, estem superbé. No hi ha hagut cap problema, ni molt manco. De fet, això és una de les coses que ens posa contents: és una decisió tranquil·la i alegre, en el sentit que no ha passat res. Justament això fa que no puguem descartar al 100% que mai tornarem a reunir-nos. Però també tenim clar que no volem fer una aturada de dos anys i tornar. És una aturada indefinida. No sabem què passarà. Però, vaja, no és una cosa temporal, si més no, no a curt termini.
Tots els comiats tenen aquest punt de tristesa, però menys si són des d'aquesta alegria que comentes.
Evidentment, hi ha aquesta tristesa, perquè Da Souza ha estat una part molt important de les nostres vides els darrers deu anys, deu anys que a més a més marquen molt vitalment. Però, alhora, sí, hi ha aquest punt de satisfacció per tot el que hem fet i amb la il·lusió de poder planificar bé els dos concerts finals, a part de la minigira que farem ara, a l'estiu.
Heu tingut temps aquestes setmanes de parar, girar la vista enrere, reflexionar i gaudir del camí fet?
Sí, perquè ja fa mesos que ho teníem decidit, tot i que ho hem anunciat fa poc. Uns mesos que han estat una muntanya russa emocional. D'anar-ho paint internament. I ara, quan s'ha fet públic, també d'anar paint la reacció de la gent que ens seguia i dels amics. Així que, més o menys, crec que ara ja sí que ho tenim una mica assumit. Tot i que fins que no fem el darrer concert, no ho tindrem assumit del tot. Estem orgullosos perquè hem pogut fer les coses a la nostra manera, sense deixar de ser el grup d'amics que sempre hem estat.
Estem orgullosos perquè hem pogut fer les coses a la nostra manera, sense deixar de ser el grup d'amics que sempre hem estat
Formar part d'un grup, en el fons, deu ser com una relació sentimental de parella, però amb tres o quatre persones més.
Totalment, és una relació. I en el nostre cas és una relació d'amistat forta, perquè som molt amics tots. Però no és una relació d'amistat qualsevol, sinó que a part tenim aquest projecte compartit, que és una responsabilitat i és una feina.
Ho van deixar Manel, ho heu deixat vosaltres, ho deixen Marialluïsa. Què passa a l'escena musical catalana!
Són coincidències, perquè, més enllà de fer pop de guitarres, som tres grups diferents. Manel és un projecte que ha tingut un èxit comercial brutal i Marialluïsa va començar més tard que nosaltres. Crida l'atenció, però ha estat una casualitat sense cap altra més lectura.
Avui toqueu al Centre Cívic Urgell dins del Festival Tangent.
Aquest concert forma part de la gira d'estiu que encara forma part de la presentació en directe del nostre últim disc, tot i que segur que tindrà un punt emocional. A nivell de repertori, però, no serà especial, no s'allunyarà molt dels altres concerts de presentació de Dies d'attrezzo. Els concerts que sí que seran diferents, són els de comiat que oferirem el 29 de desembre a Palma i el 26 de gener de 2024 a Barcelona. Allà farem un repàs una mica més extens de la nostra trajectòria on tocarem temes de diferents èpoques
Amb què et quedes?
Amb haver tingut un projecte compartit amb els meus amics. Hem viscut moments molt guapos i també d'altres no tan bons, però crec que això també és part de la gràcia. No tot ha de ser bonic. Em quedo amb l'evolució, amb la trajectòria i amb tot el que he viscut a nivell personal.
Hem viscut moments molt guapos i també d'altres no tan bons, però crec que això també és part de la gràcia
I ara què, Lluís?
Això m'ho estan preguntant molt últimament i estic responent sempre el mateix, però és que és la veritat: estem en els darrers mesos d'aquesta muntanya russa emocional. Estem acabant d'aterrar. En el futur tots anirem trobant el nostre lloc i el que ens fa ganes de fer. Personalment, estic amb altres projectes, estic produint coses... Sempre faig coses, però res de la magnitud del que ha estat Da Souza.
De fet, tu ja has publicat un parell d'EPs en solitari els darrers anys.
Aquesta és una de les opcions, sí, que el meu projecte en solitari agafi més força, però... Però vaja, ja veurem. Necessito temps per seure, parlar amb mi mateix i decidir què vull fer.