La primera temporada de Space Force a Netflix va ser una decepció absoluta. I és que la comèdia sobre una branca espacial de les forces armades d’Estats Units creada per Greg Daniels - que ens ha portat Parks and Recreation o la versió nord-americana de The Office - no va aconseguir fer enlairar ni els seus personatges, ni les trames, ni l’humor. En aquesta segona temporada, algunes de les peces que abans no encaixaven ho han començat a fer, perquè ha anat veient quines dinàmiques entre personatges funcionaven millor. Ara bé, la peça més important de la comèdia segueix estant espatllada: la sèrie no fa riure i així és impossible no estavellar-se.
Una mala premissa
Que una sèrie faci riure o no és una cosa molt subjectiva. Però llegint crítiques i escoltant opinions sembla que el consens general és clar: Space Force té un sentit de l’humor que no connecta amb la majoria d’espectadors i el problema ve de la base. La premissa sobre aquesta divisió espacial que, en el cas de la segona temporada, té quatre mesos per demostrar que val la pena mantenir oberta, no és una bona premissa còmica.
Perquè és molt difícil empatitzar amb un grup d’incompetents que realitzen missions absurdes a l’espai. I no és perquè siguin incompetents - a la majoria de sitcoms ho són -, sinó perquè és molt diferent ser-ho en una empresa de paper o en un departament de parcs i jardins de l’Ajuntament que en un sector on es gasten milions i milions d’euros de forma innecessària. En principi, d’aquí és on ve la part crítica de Space Force, assenyalant les despeses innecessàries del govern, però aquesta segona temporada també ha posat una mica de fre als atacs en aquesta direcció perquè amb el final de l’era Trump ja no tenen un objectiu tan clar a qui tirar-li aquests dards.
Petites passes endavant
L’abandonament de la sàtira política, però, ha deixat espai per la millor part d’aquesta nova entrega: la humanització dels seus personatges. Si la primera temporada no funcionava era, en gran part, perquè no ho feien els seus protagonistes. Cap d’ells era gaire complex ni tenia matisos interessants, i això s’ha intentat polir en aquesta segona, fent-los més accessibles a l’espectador.
No ens enganyem, tampoc ha estat un gran salt endavant. El general Naird, el doctor Adrian Mallory o Tony Scarapiducci segueixen sense ser especialment divertits ni fascinants, i això que els interpreten Steve Carell, John Malkovich i Ben Schwartz. I amb la d’actuacions hilarants que aquests actors ens han donat, aquí no els culparem a ells, sinó a uns guions que no els han sabut explotar.
L’altra passa endavant que ha fet la sèrie és en el seu ritme, evitant les eternes seqüències que hi havia en alguns capítols de la primera temporada. En aquest sentit, ha estat un encert reduir-la a només set episodis que, tal com acaben, és molt probable que siguin els últims de la sèrie. I millor que sigui així. Perquè si Space Force no s’ha enlairat fins ara és molt difícil que ho arribi a fer mai. I farà bé Greg Daniels de centrar-se en el seu altre projecte que sí que ho ha fet, Upload, que torna el dia 11 de març a Amazon Prime amb la segona temporada.