Spotlight, un drama periodístic dirigit per Tom McCarthy ha obtingut els Oscar a la millor pel·lícula i al millor guió original. Malgrat tot, la pel·lícula més premiada ha estat Mad Max. Fúria a la carretera, que s'ha endut sis premis, tot i que cap d'ells entre els de major prestigi (ha obtingut els de millor vestuari, millor maquillatge, millor muntatge, millor disseny de producció, millor edició de so i millor barreja de so). El director mexicà Alejandro González Iñaturri també ha tingut motius per celebrar-ho. La seva pel·lícula El renascut li ha fet merèixer el segon Oscar consecutiu al millor director. Aquesta pel·lícula ha obtingut també el premi al millor actor (Leonardo di Caprio) i el de millor fotografia (pel mexicà Emmanuel Lubezki).

Altres guardonats

La millor pel·lícula en llengua estrangera ha recaigut en la pel·lícula sobre l'Holocaust El fill de Saül, de l'hongarès László Nemes. El guardó a la millor actriu, com era esperat, va recaure en Brie Larson per La cambra, i el de millor actriu de repartiment ha anat a parar a la sueca Alicia Vikander, per La noia danesa. Contra tots els pronòstics, Sylvester Stallone no ha obtingut l'Oscar a millor actor de repartiment; se l'ha endut Mark Rylance per El pont dels espies. La millor pel·lícula d'animació ha recaigut en De l'inrevès (Inside Out), de la factoria Pixar. El premi al millor curtmetratge d'animació l'ha obtingut Historia de un Oso, del xilè Gabriel Osorio, el primer guardó que obté Xile en la història dels premis. El guardó al millor curtmetratge l'ha obtingut Stutterer. El documental Amy, sobre la difunta cantant Amy Winehouse, s'ha endut el premi al millor documental. Ex Machina, una pel·lícula anglesa de ciència ficció, ha obtingut el premi als millors efectes especials, per sorpresa. La gran aposta ha obtingut el premi al millor guió adaptat. Mart, de Ridley Scott, que era candidata a set guardons, finalment no n'ha obtingut cap.

Un deute pagat

El compositor italià Ennio Morricone, als 87 anys, ha obtingut el seu primer Oscar a la millor banda sonora. Morricone és el llegendari autor de les bandes sonores dels millors spaghetti westers de Sergio Leone, company seu d'escola. Va composar la música de films com El bo, el lleig i el dolentFins que li va arribar l'hora. Va ser l'autor també d'altres temes famosos com els de Sacco i Vanzeti, La MissióCinema ParadissoEls intocables d'Elliott Ness. El 2007 li havien donat un Oscar honorífic per la seva contribució a la música del cine, però cap de les sis vegades que havia estat nominat a l'Oscar havia obtingut l'estatueta.

Spotlight

La pel·lícula guanyadora del guardó al millor film és un reportatge que relata com un equip de periodistes del Boston Globe, l'anomenat "Spotlight" va aconseguir desemmascarar un escàndol sexual de grans dimensions que afectava a l'església catòlica de Massachusetts (una tasca que va suposar el Pulitzer per als periodistes implicats). El director de la cinta, Tom McCarthy, ha assegurat que amb aquesta pel·lícula volia donar veu a les víctimes dels abusos i posar fi a la impunitat. Ha celebrat l'estatueta, tot assegurant que ajudarà a amplificar el missatge de la pel·lícula.

Més Mad Max

La pel·lícula australiana Mad Max: fúria a la carretera és la quarta cinta de la saga Mad Max. Havia estat guardonada a 10 premis, i se n'ha endut sis. Malgrat tot, no ha obtingut els premis de millor pel·lícula i millor director, els més prestigiosos als que aspirava. En la quarta pel·lícula de la saga, Max, supervivent de l'holocaust nuclear, és segrestat pels War Boyz que el mantenen com donant de sang d'un dels seus caps que està malalt. Però Max aconsegueix fugar-se amb algunes de les dones del cap dels War Boyz en una espectacular escapada.

El Renascut

El Renascut és una pel·lícula inspirada en la novel·la homònima de Michael Punke. Està inspirat en un  personatge real, el tramper Hugh Glass. El llibre explica la història d'un home, Glass (Leonardo diCaprio), que sobreviu miraculosament a un atac d'un ós i a ser abandonat al bosc pels seus companys. Glass es llançarà a la revenja contra els seus companys d'expedició. La pel·lícula s'ha rodat a Ushuaia (a Terra de Foc), al Canadà i als Estats Units.

 

 

Manca de candidats negres

A l'exterior de l'edifici on s'hi celebrava la gala, no tot ha estat catifa vermella i glamour. També hi ha hagut protestes. Grup de militants afroamericans, dirigits pel reverend Al Sharpton, han protestat per la manca de candidats negres a l'Oscar i han acusat a la indústria cinematogràfica de racisme. A l'escenari també hi ha hagut crítiques velades, i no tan velades, al racisme eal cine. Iñárritu ha dedicat algunes paraules al tema al recollir el seu guardó: "Hi ha gent a la que no escolten perquè tan sols veuen en ells el seu color de pell. Ens tenim que alliberar d'aquests prejudicis i aconseguir que el color de pell sigui una cosa irrellevant".