La visió que una té d'en Rai Benet, en Guillem Boltó i en Klaus Stroink quan tots tres entren per la porta de ElNacional.cat és ben bé la de tres amics. Fan bromes sobre les seves vides i es posen al dia mentre esperen que muntem tota la parafernàlia per a l'entrevista, com si s'oblidessin de que som allà. Els tres membres de Stay Homas es mouen pel món de la promoció i els mitjans amb un estil i una elegància que et recorda que, al final, qui tens al davant no són només tres col·legues que fan música junts, sinó tres persones que se saben de memòria els intríngulis de crear, compondre, i explicar-se a través de les seves melodies. I això és precisament el que ens ensenyen a Homas (Halley Records, 2023): el que han fet, el que no, el que els agradaria haver fet, i el que seguiran fent. Una mirada cap enrere però sobretot cap endins, sense oblidar-se, això sí, que a aquest món han vingut a passar-s'ho bé.
Què ha canviat des d'Agua?
Guillem: Jo crec que Agua era una mica més innocent, era més espontani. Gairebé tot venia d'idees que havíem fet en un sol dia. I jo crec que aquest disc no és tan impulsiu, té una mica més de reflexió. De fet, vam fer vint-i-nou idees, de les quals n'acaben sortint tretze... Catorze. I clar, llavors vol dir que hem estat més temps triant quines són les que ens agraden més. Hem pogut madurar-les una mica més.
Què se n'ha fet de la resta d'idees?
Rai: Són al què li diem el lobby. Que vol dir que no hi són. Estan en una carpeta guardades, i sempre tenim la fantasia que un dia traurem tots els temes que no han sortit. Però serà mentida perquè farem temes nous que ens agradaran més, que és el què ha passat fins ara.
En aquest àlbum us acosteu una mica més a aquesta part més emocional. És un homenatge a aquells primers Stay Homas que cantaven a la terrassa durant el confinament?
Klaus: Si, eh? Uau. Va haver-hi un moment que estàvem fent una mica de retrospectiva del disc que estava sent. Perquè tampoc ho pots planejar. Com que estàvem tan reposats i teníem tant de temps per pensar-ho tot... Cada tema era un viatge molt intens. Jo crec que ara que estem fent promo ens estem adonant una mica d'algunes coses a través de com la gent ha escoltat el disc i ha tingut les primeres impressions. En general són temes que van sortir i que són molt de veritat i que estan molt cuidats per part de tots tres.
Dir tonteries és més fàcil. Descobreixes com pots fer un escut de tonteries i llavors no has de dir cap cosa sèria ni pronunciar-te amb les teves merdes.
Sou intensitos? No com a músics, com a persones.
Guillem: Anem a dies. Tots tenim moments de posar-nos molt profunds i de posar-nos més densos i de treure totes les emocions més a flor de pell. Igual com hi ha dies que estem més allunyats d'això. I jo crec que en el disc es nota també que hi ha cançons que et deixen un cos una mica estrany: “Què els ha passat, als Stay Homas? Estan molt ratllats!” I potser n’hi ha una altra que ens és igual tot. És una mica el que som, perquè hi ha dies que ens posem super profunds i que ens posem a filosofar. I altres que només diem tonteries.
Què us agrada més, dir tonteries o posar-vos profunds?
Guillem: Dir tonteries és més fàcil. Descobreixes com pots fer un escut de tonteries i llavors no has de dir cap cosa sèria ni pronunciar-te amb les teves merdes.
Abans que comencés tot això, vau pensar mai: "bua, m'encantaria tenir un grup amb aquestes dues persones"?
Klaus: De fet sí. Vam dir que el 2023 ho faríem. Això era el 2019, o així. Llavors en Rai i jo estàvem amb Buhos, i quan descansàvem amb el Nil Moliner, que llavors començava a girar per Espanya, i en Guillem estava amb Doctor Prats. I pensàvem clar, no és l'any que ve ni és d'aquí dos, però potser d'aquí tres anys, igual podem escapar-nos un moment dels nostres grups i fer-ne un.
Guillem: 2023 no era una cosa aleatòria. Vam obrir les agendes, i vam dir, quan traieu disc, quan el traiem nosaltres, els anys de gira, i llavors tanquem l'etapa. I de cop ve la pandèmia i adéu a tots els plans, i l’agenda, tot a prendre pel cul.
És com us ho esperàveu?
Klaus: Jo crec que també era una idea molt fantasia, perquè també estaven vivint junts. Llavors era brutal. Però ningú havia realment posat una mica de referències o música, alguna cosa realista en aquesta projecció utòpica. Però no, segur que no.
Guillem: No t'esperes que la manera de començar el grup sigui fent vídeos a Instagram, sortint en col·laboracions amb el mòbil i cantant en diferents idiomes i de cop anant a tocar quasi més per Espanya que per Catalunya… Bastant surrealista. Nosaltres volíem fer un grup normal! Començar en sales petites i anar fent, poc a poc.
Us ho heu passat pel forro absolutament tot.
Rai: Sí. No som gaire bons fent plans.
A Homas heu mantingut l’essència Stay Homas, però seguiu fent coses molt diferents entre elles, quin és el concepte d’arrere l’àlbum?
Guillem: I quin no?
Rai: No hi ha un sol concepte darrere de l'àlbum. Mola molt que diguis que té essències Stay Homas perquè nosaltres no ho veiem. Nosaltres anem fent, i de sobte diem, merda tios, no ho sé… I tothom ens diu que tot bé, però és un debat que tenim molt sovint.
Klaus: És el debat. La crisi identitària més gran és el què som i què no som, i per què no té res a veure el primer minut d'un tema amb el primer minut d’un altre, que podrien ser de grups diferents. La gent no té cap tret identitari nostre, llavors què som? Però després és guai perquè la gent et diu, què va, mola molt que sigui així de dispar i eclèctic i mola molt perquè s'entén que sou vosaltres.
Guillem: Doncs no tenim gaire res identitari i ja està. Aquesta és la nostra identitat.
Fem música perquè ens agradi. I després, en tot cas, perquè li agradi a la resta.
Sembla que feu cançons perquè la gent les canti. Jo escolto "La Nòria"i m'imagino un concert apoteòsic. És aquest objectiu el de fer música? Per què la gent canti les vostres cançons?
Guillem: Jo crec que no. Fem música perquè ens agradi. I després, en tot cas, perquè li agradi a la resta. Però no pensem, aquesta és per cantar i aquesta no. No ho fas expressament, sinó que és una cosa que passa. Llavors, hi ha temes que sí fas un estil una mica més o menys convencional o melodies una mica més rares, doncs no passa tant, però tampoc és una cosa que intentem defugir perquè pensem que la gent no ho sabrà cantar.
Rai: Jo crec que és més una conseqüència que un objectiu.
Si us paren a qualsevol dels tres pel carrer i us demanen què escolteu, sonarà Stay Homas?
Tots tres: No.
Per què?
Guillem: Perquè ja me les sé.
Klaus: És que tu no saps què és fer un disc i estar repetint 35 milions de cops cada tema. I llavors ve la mescla, i llavors el màster, escoltem el màster, s'ha de gravar això, vinga en bucle. O sigui, necessites un guaret. Després hi ha dies que fas un remember, fas un viatge en cotxe i dius, vaig a escoltar-me Agua, per exemple.
La nostra gènesi és la que va ser, i va ser un moment preciós per a nosaltres, increïble, així que no li tenim especial tírria
O sigui que ja comenceu els concerts completament avorrits de la vostra música?
Klaus: No, no, avorrits no! Clickbait!
Guillem: No ho sé. No em ve de gust a mi, perquè no m'agrada. Escolto potser el primer dia que surten quan estan al Spotify, i veig la cançó i dic uau, està penjada, no és una carpeta de drive. Però després sempre les passo. Si estic amb gent, encara més, quina vergonya!
Doncs si no sona Stay Homas… Què sona?
Klaus: Jo venia escoltant l’últim àlbum de Kendrick Lamar.
Rai: Jo estava escoltant O’Funkillo.
Guillem: L’última cançó que he guardat és Pursuit of Happiness, que és una cançó de quan tenia com 15 anys. La versió original em flipava i no sé quin dia la vaig escoltar i vaig fer remember. Podria sonar això o "Me porto bonito", de Bad Bunny.
Dèiem que potser en l’àlbum heu explorat més el vostre cantó emocional. Hi ha moltes cançons d’amor. Què ens heu d’explicar?
Rai: Bua, ha passat molt de temps des de Agua. Han passat moltes coses. De fet, l'any passat va ser un any intens.
Guillem: L’amor és una muntanya russa. Llavors hi ha dies que estàs amunt. Hi ha dies que estàs molt avall. I bé, el partido partido tres puntos más. Hi ha qui està a punt de guanyar la lliga i hi ha qui està buscant la salvació. Hi ha cançons per tot. Per un lloc a la Champions i per evitar el descens a segona.
Klaus: Així trobarem nòvia, fent al·legories de l’amor amb futbol!
Bona manera, Guillem, de fer-te quedar a tu súper bé.
Klaus: A veure, els més vius podran entendre que potser n’hi ha un que està a la Champions, i la resta… Però no passa res. Està bé!
Guillem: A la Champions hi ha una pressió que t’hi cagues.
Klaus: En general ha sigut un any mogudet, sí molt més mogut que l'anterior i espero que molt més mogut que aquest. No tinc la sensació, però, que haguem fet una súper introspecció. Tampoc tinc la sensació que haguem emulat exactament el moment vital de cadascú, primer, perquè som tres i hem de trobar una cosa amb què els tres puguem disparar idees i sentir nos còmodes. Però crec que s’ha fet teràpia d’aquesta manera, deixant la porta oberta l’emocionalitat en general, però no en concret.
Ja no sou els tres xavals que tocaven a la terrassa de casa. Al disc parleu de la vostra trajectòria. Què és el que no tornaríeu a fer?
Guillem: A deixar gent en visto a Instagram. Al 2020, quan no paraven de passar coses, ens va començar a escriure gent. Hi ha gent a la que no li vam contestar, o bé perquè no ho havíem vist o bé perquè teníem molts missatges. Es va acabar generant una bústia, que era com un sac gegant, vam perdre el control i hi ha gent a qui vam contestar que no. Però hi ha gent a qui no li vam contestar. És lleig. Llavors, a aquella gent de l’altre continent a qui no vam contestar i que llegiran l’article de ElNacional.cat, això és una disculpa.
No hem emulat el moment vital de cadascú perquè som tres i hem de trobar una cosa amb què els tres puguem disparar idees i sentir nos còmodes
Des que vau començar, i no em refereixo a Stay Homas, sinó als grups que teníeu abans, el panorama musical català ha canviat molt. Com creieu que encaixa Stay Homas en el panorama d’ara?
Guillem: La gràcia del nostre projecte és que fem una mica de picoteo de tot. Llavors podem fer coses d’altres influències de grups en els que hem estat, o del que hem escoltat. Posar autotune quan volem, posar una trompeta i un trombó en una altra cançó. Nosaltres hem fet servir tots els mitjans que hem tingut per jugar al màxim. I no ens fa coseta, fer-ho. Sabem que hi ha gent a qui li agraden els Homas que fan una cosa, i els que els agrada l’altra meitat dels Homas.
Cada cop que traieu un àlbum, és tornar-se a presentar el món? Explicar que ja no sou els que durant el confinament tocaven a la terrassa.
Rai: No ho sé. Jo crec que no ens volem desmarcar perquè al final, la nostra gènesi és la que va ser, i va ser un moment preciós per a nosaltres, increïble, així que no li tenim especial tírria. Si que, sobretot al principi, sobretot amb Agua, volíem posar sobre la taula que volem fer altres coses. Que allò estava molt bé, però que nosaltres volem fer produccions i vestir les cançons com nosaltres creiem que s'han de vestir, etcètera. I sí que és veritat que cada cop que treus alguna cosa tornes a estar una mica al focus, i llavors t’exposes una altra vegada a tot això. Quan tornem a treure un treball que potser tampoc és molt continuista...Hi ha això de "a veure què passa".
Amb els anys que porteu tocant, creieu que heu fet tot el què pot fer un grup català?
Tots tres: No, no!
Guillem: Ens queda la Creu de Sant Jordi. Ens queda un Palau Sant Jordi. Ens queda ser Sant Jordi. Ens queda escriure un llibre sense ser escriptors per Sant Jordi. Ens queda, no ho sé, presentar-nos a algun càrrec polític, també. Està de moda, això. No, no sé qui ens queda, però si més no ens queden encara ganes. I jo crec que és l'únic que fa falta fer més coses, fer més concerts, fer discos i temes diferents. També viatjar, viure. I ens queda anar a fer un disc a fora.
Amb qui us queda col·laborar?
Guillem: A mi m’agradaria col·laborar, no ho sé, amb The Tyets.
Klaus: És que clar, quan surt això? Hi ha un problema de timings (riuen). Sí, ens agradaria amb The Tyets.
Sabeu que quan posem aquest vídeo se us veurà la cara?
Guillem: Ja està bé, que es vegi així (riuen).
Rai: Tota aquesta nova generació de grups està increïble, mola molt el què fan, ho fan molt bé i són una bona renovació. Llavors qualsevol d’aquest gent, de ben segur que estarem encantats.