Hi ha qui diu que la por és el sentiment més baix que pot sentir l'ésser humà, aquell que el rebaixa fins a límits impensables i el pot dur a fer tot tipus de bajanades. Stefan Zweig explora aquest sentiment a Por, una novel·la curta que publica Quaderns Crema amb traducció de Joan Fontcuberta. Una obra escrita fa un segle en què explica l'angoixa que viu una dona que tem que el seu marit descobreixi l'aventura que té amb un pianista.

Més enllà del plaer

La història de Zweig gairebé no presta atenció a l'adulteri. Aquesta no és una història de luxúria, de desig, de passió desfermada... De fet, per a la protagonista la relació amb el pianista ni tan sols és un episodi digne de recordar de la seva vida. L'obra se centra en la por. La por que sent la dona de ser descoberta i perdre l'estatus de dona casada. La por de veure's expulsada de l'univers luxós on sempre ha viscut. La por de l'estigmatització social. La por d'haver de començar de nou, sense haver mai pres una iniciativa... La vida de la protagonista esdevé un infern, sense haver passat ni tan sols per plaers celestials. I tot a partir d'un fet merament hipotètic.

La lectura pendent

No estaria gens malament rellegir la història de Zweig amb una mirada femenina. Veuríem com una història d'amor pot ser, alhora, una història de dominació. L'autor, en aquesta obra, no planteja aquesta por com un fenomen específicament femení, sinó que en el relat la història de l'adúltera podria servir com a retrat de qualsevol individu torturat per la por a qualsevol punt del món. Però, a desgrat de tot, la por que pateix la protagonista no tindria sentit al marge de la societat on vivia Zweig, una societat marcada per les desigualtats. La por de la protagonista és una por específicament femenina, perquè respon a les circumstàncies que vivien les dones a la seva època.

Tornar a Zweig

Stefan Zweig (Viena, 1881 - Petròpolis, Brasil, 1942) va arribar a ser un escriptor tremendament popular els anys vint i trenta. Va ser un ferm opositor al bel·licisme i al feixisme i es va suïcidar, amb la seva dona, quan va creure que el nazisme s'estendria per tot el planeta. Les seves novel·les, com Els ulls del germà etern o Vint-i-quatre hores de la vida d'una dona, continuen reeditant-se fins avui. A més a més de les seves novel·les, Zweig és famós per les seves biografies, com la de Fouché, el cap de la policia francesa durant la revolució i l'imperi napoleònic. També té alguns assajos que han fet història, com El món d'ahir (que dona nom a una revista d'història catalana) o Moments estel·lars de la humanitat (totes elles traduïdes per Quaderns Crema). Algunes de les seves obres, com Maria Antonieta o El gran Hotel Budapest, s'han dut al cinema. Por, un text breu i suggeridor, constitueix un tastet de l'excel·lent i original prosa de Zweig. Una magnífica forma d'aproximar-se a l'autor per als qui no el coneguin i una ocasió de retrobar-se amb l'estil de Zweig per als amants de l'escriptor austríac.